dilluns, 12 de gener del 2009

Sentir és obeir

"Heus aquí l'efecte de les vanes pompes del món; sembleu acostumat a unes cares rialleres, veritables teatres de mentida. La veritat és austera, senyor. Però la nostra tasca aquí baix no és austera també? Caldrà vetllar perquè la vostra consciència estigui en guàrdia contra aquesta feblesa: massa sensibilitat a les vanes gràcies de l'exterior."
...

"Després d'aquestes paraules, mossèn Pirard recomanà a Julien de no entrar en cap societat o congregació secreta sense el seu consentiment.
-Us en dono la meva paraula d'honor -digué Julien amb l'expansió de cor d'un home honrat.
El director del seminari somrigué per primera vegada.
-Aquesta paraula no és escaient en aquesta casa -li digué-, recorda massa l'honor vacu de la gent del món que els condueix a tantes de faltes, i sovint crims i tot. em deveu obediència en virtut del paràgraf 17 de la butlla Unam Eclesiam de Sant Pius V. Sóc el vostre superior eclesiàstic. En aquesta casa, estimadíssim fill meu, és obeir. Quants diners teniu".

Stendhal, El roig i el negre (el retrat de Julien Sorel, per Jaqme).

1 comentari:

  1. T'he deixat el comentari (llarg) al White Winter Hymnal.

    (Content que t'hagi agradat el meu quadre)

    A partir d'ara ens llegim.

    ResponElimina