dimarts, 20 d’abril del 2010

A Pequín amb el Dalai Lama gravat al mòbil

"La comunitat tibetana a Pequín viu en l'anonimat i també sotmesa a un control extraordinari. Els tibetans han estat apartats per força de la capital xinesa més d'un any i mig. La majoria van ser retornats als seus municipis d'origen pocs mesos abans dels Jocs Olímpics del 2008 i allà han hagut de quedar-se fins passada la celebració del 60è aniversari de la fundació de la República Popular Xinesa, l'octubre passat. Des de principis del 2010, els tibetans retornen a poc a poc a la capital xinesa.

Dongdo és un venedor ambulant a qui cada tarda es pot trobar a l'estació de metro de Dongsishitiao, al centre de Pequín. Ell i la seva dona venen ornaments i orfebreria tradicional amb dues famílies més del seu poble. Provenen del nord de la província de Sichuan, una àrea habitada majoritàriament per tibetans. Dongdo i la seva muller van perdre la casa en el terratrèmol del 2008 que va causar la mort a més de 70.000 persones. Sense diners per construir una nova llar o fundar un negoci, van decidir emigrar.

Durant la primavera del 2008, el govern de Pequín els va ordenar que anessin a Sichuan i que no tornessin fins a rebre una autorització. Els va ser concedida el novembre passat, un mes després de les celebracions del 60è aniversari. Els tibetans van ser expulsats de Pequín pel temor de les autoritats a possibles atemptats terroristes per part de grups separatistes. Després de mesos de control paranoic, a l'estació de metro de Jianguomen, a prop de la plaça de Tiananmen, un grup de 15 venedors tibetans asseguren treballar amb tota normalitat. "Tenim un permís de la policia que ens permet operar a l'estació cada tarda", explica un jove de 25 anys que ven ossos de tigre a pes, un remei de la medicina tradicional xinesa. El mateix noi mostra orgullós a l'AVUI les fotografies que té del Dalai-lama gravades al mòbil.


L'ajuntament assegura que no compta amb estadístiques sobre la població tibetana de la ciutat. Les úniques dades disponibles, de l'any 2000, indiquen que a Pequín hi viuen 585.000 persones d'ètnies minoritàries. Dongdo i els seus companys estimen que hi ha 2.000 venedors ambulants tibetans a Pequín. Andrew Fischer, sociòleg de la Universitat Erasmus, a Rotterdam, destaca que la majoria de tibetans que emigren a les ciutats orientals de la Xina, com Pequín, tenen un alt nivell educatiu: "La majoria de tibetans emigren a ciutats de la seva província. Aquells que emigren a d'altres llocs de la Xina són estudiants de batxillerat o universitaris; possiblement són entre 5.000 i 10.000 estudiants l'any."


L'Escola de Secundària Tibetana de Pequín és un exemple d'aquesta migració d'elit. Només són acceptats els alumnes de la Regió Autònoma del Tibet que han tret les millors notes a primària. De centres com aquest n'hi ha 26 arreu de la Xina, i per cada plaça disponible reben 30 sol·licituds d'inscripció, explica el subdirector de l'escola, Luo Biao. El seu col·legi té 810 alumnes i 130 professors; només tres mestres són tibetans. Per als seus pupils és obligatori pertànyer a la Lliga de les Joventuts Comunistes i durant les classes porten a la camisa un emblema del Partit Comunista Xinès. Luo confirma que la majoria dels estudiants acabaran treballant en la funció pública. Amb tot, els alumnes fan vida d'interns i no tenen contacte amb la població local amb excepció de les competicions esportives, visites culturals i les sortides esporàdiques que els diumenges fan amb famílies pequineses voluntàries.


Dechen Pemba, escriptora tibetana resident a Londres, era estudiant a Pequín el 2008 fins que va ser expulsada. De la seva experiència Pemba n'extreu que els tibetans a Pequín viuen atemorits i sota control. La seva opinió no coincideix amb la de Mipham Mayang, un tibetà que el gener passat va obrir a Pequín un centre de formació per a immigrants. "No hi ha repressió. Cada vegada més i més tibetans s'estableixen a la capital. S'hi queden de 2 a 5 anys i tornen al poble per invertir-hi els estalvis".

Cristian Segura, Diari Avui. El retorn dels tibetans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada