dilluns, 8 d’octubre del 2012

Una dolça tranquil·litat

He constatat regularment en totes les meves experiències d'estar al costat dels moribunds que, en els últims moments, els sofriments i les angoixes desapareixen. Puc dir que he vist en els rostres dels moribunds les clares expressions d'una dolça tranquil·litat, com si expressesin una experiència d'alliberament. Tots els moribunds que han retornat al món dels vius contra tot pronòstic m'han explicat el mateix: "que s'havien vist submergits en un estat de sublim alliberació i alguns afegien que, en retornar al món de la realitat, se sentiren decebuts de trobar-se novament enfrontats als problemes quotidians".

La serena acceptació de la fi natural és una visió i experiència espiritual que arriba a ser el punt més elevat al qual la persona pot arribar amb el seu pensament.

Hi ha un aforisme oriental que té una gran profunditat:
"Quan tu vas néixer, tothom reia amb alegria però tu ploraves amargament; procura viure de tal manera que, quan moris, tothom plori i tu puguis somriure plàcidament".
És molt important meditar sobre la mort. I meditar sobre la mort és meditar sobre el caràcter efímer de totes les coses que ens lliguen a la vida. Sèneca en una de les seves magnífiques cartes va escriure: "Que dolç que és haver experimentat tots els plaers i concupiscències i haver pogut comprovar l'engany que representen".

Moisès Broggi, Teresa Pous. La necessitat de ser útil.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada