Al Apocalipsis en tabla de surf

"Vivir nuestra cotidianeidad, la del planeta humano,

y lograr vivirla con cotidinaeidad,

con ademán rutinario,

con desenfadada intrascendencia,

es algo así como precipitarse

hacia el apocalipsis

deslizándose sobre una tabla de surf".

Marcz Doplacié, Más turbación (1995).

La izquierda es culé y la derecha, merengue

"Fútbol es fútbol". Es decir, es juego, pasión, dinero, política… e incluso ideología. Por lo tanto, el fútbol es más que un juego y sus protagonistas son también más que unos clubs. Los sondeos del CIS lo dejan meridianamente claro: la derecha sociológica es mayoritariamente del Real Madrid, mientras que la izquierda simpatiza con el Barça. De hecho, la tasa de simpatizantes del FC Barcelona entre los electores de izquierda (41%) duplica a la de simpatizantes del Madrid.

Las simpatías, sin embargo, cambian a medida que los electores se desplazan hacia la derecha. Así, entre los votantes de centro o centroizquierda, las proporciones se invierten: uno de cada cuatro es del Barça, pero uno de cada tres es del Madrid. Y entre los de centroderecha y derecha, la correlación es más rotunda: casi el 43% de los ciudadanos de centroderecha y el 50% de los de derecha son del Madrid, frente a menos de un 20% que simpatizan con el FC Barcelona. De entre los restantes clubs, destaca el escoramiento hacia la derecha que registran los simpatizantes del Valencia: sólo un 1,4% de los ciudadanos de izquierdas se identifica con este equipo, frente a casi un 16% de los electores de derecha. Y llama también la atención el hecho de que el Espanyol suscite más simpatía entre los encuestados de centroizquierda (1,2%) que entre los de centroderecha (0,6%)."

Carles Castro, La Vanguardia, La izquierda es culé y la dereche, merengue, según el CIS.

Beim Beben auf die Brücken

"ISTANBUL, im Juni. Istanbul wird von einem Erdbeben heimgesucht werden, das Tausende Bewohner das Leben kosten und große Schäden anrichten wird - dafür haben die Seismologen viele Anhaltspunkte. Das Beben kann morgen kommen oder erst in 30 Jahren - niemand kann das sagen. Schon sicher ist aber etwas anderes: Vor dem grossen Beben kommt das grosse Geschnatter. Es ist das Geschnatter der Laien darüber, wo es in der Stadt am sichersten ist, wenn die Erde erzittert. Das Thema ist Stadt gespräch unter den vielen in Instanbul lebenden ausländern, besonders unter Neuankömmlingen, die in dem Moloch am Bosporus eine Bleibe suchen. Welches Stadt-Viertel is gefährdet, welches weniger? Welche Gebäudetypen sind zu bevorzugen? Untere Stockwerke oder höhere? Auf dem Basar des Halbwissens werden die verschiedensten Einschätzungen gehandelt, für jeden ist etwas dabei."

Michael Martens, Frankfurter Allgemeine Zeitung, Beim Beben auf die Brücken.

My free styile Translation:

("Istanbul will be haunted by an earthquake that will cause big loses and kill thousands of inhabitants. That's what the seismologists say. The earthquake can happen tomorrow or in 30 years, nobody knows. But there is already something sure: before the big earthquake comes the big chattering. It is the chattering of the people who want to know where will be the safest place when the earth trembles... Which neighborhood is vulnerable? What kind of buildings will be afected? Is it better to live on the lower floors or the higher ones? At the bazaar of popular wisdom, people deal with their assessments because everybody bears a risk.")

La gastrimargia cristiana

"La gastrimargia, la paraula grega que donarà finalment el mot de gastronomia. Ens parlarà, doncs, del menjar i del beure. Segons Climent [Climent d'Alexandria s.II-s.III], la significació correcta de la paraula grega és "bojos (margos) pel ventre (gastros)". Naturalment, més que tota mena de menjar desordenat, que també condemna, el que preocupa és el refinament que comprova en molts àgapes cristians: "I si alguns gosen dir àgape a certs plats que fan una oloreta de rostit amb salsa... injuriant la santificació de l'àgape... s'erren si creuen comptar, amb els menjars, les promeses divines." En general, cal menjar "cebes, olives, alguns llegums, llet formatge, fruita i diversos menjars sense salsa". S'ha de procurar no fer com aquells que es llencen sobre les taules fumejants... que tenen per guia un dimoni golut, del qui jo dic que és el 'dimoni del ventre'; el dimoni es contradiu en cohabitar amb un dimoni".

El vi de per si no és dolent, però cal tenir-hi cura. En els joves, pot ser nociu: "no és convenient vessar el líquid més calent sobre una edat que bull, com si aboquéssim foc sobre foc". La seva experiència li diu que 'en fermentar el vi, les sines i el òrgans sexuals s'exciten impúdicament i s'inflen, anunci de la fornicació'. El moment de beure vi és 'l'hora de sopar, ja que no ens dedicarem a la lectura... l'atmosfera és més fresca i és bo suplir la calor natural que disminueix... prenent vi en quantitat escassa. Els més grans han de participar en la beguda amb més alegria... i fins i tot s'ha de permetre que facin una mena de bromes en els banquets'. Però tot té un límit: 'els experts en diuen estar lleugerament ebris. En aquesta situació, el vi produeix bons efectes, com una medicina saludable... el vi torna a la gent més alegre, més agradable per als altres comensals, més suaus amb els criats i més dolç amb els amics.' Però carrega contra els borratxos, 'aquestes imatges ridícules i lamentable'. I fa una llista dels 'vins d'importació que són d'un gust depravat', tot demostrant estar a l'alçada d'un bon sommelier. 'El de Tassos, olorós, el de Lesbos, aromàtic; de Creta, dolç; de Siracusa, suau; un Mendes d'Egipte; el de Naxos; una altra marca, de gran qualitat, que procedeix d'Itàlia; i moltes denominacions més..."

Jesús Mestre i Godes, Els primers cristians.

Beauty is my enemy

The Stutterer: Everything is powerless. It was small as this, but grew so big it filled the world like tremendous music. That's the power of beauty's eternity. It poisons us. It blocks out our lives.

The Cripple: please, enough of your pride! Beauty is like a rooten tooth. It rubs against your tongue, hurting, insisting on its importance. Finally you go to a dentist and have it pulled. Then you look at the small bloody tooth in your hand and say, 'is that all it was?' That's the way it is. Only knowledge can turn life's unbearableness into a weapon.

The Stutterer: Beauty is now my enemy. Life is bearable only when I imagine the Golden Pavillion has been destroyed."

Excerpt from the book The Temple of the Golden Pavillion, by Mishima Yukio.
Pictured on the movie Mishima. A Life in four Chapters, by Paul Schrader. New number 2 in our 2009 best movies ranking!

Sola i diuen que feliç, als 94 anys canvià de món

I deixà de record uns versos d'en Verdager, la Carme de Torelló:

("CALS AVIS" Residència Rocaprevera. Torelló, Juliol 2009. Benvolguts, Per voluntat de la pròpia Carme Teixidó, resident d'aquest centre, veiem oportú donar-vos la dolguda notícia del seu desenllaç. Us envíem un recordatori perquè en guardeu un bon record, com així li hauria agradat...)

"Per entre la boirada que s'esqueixa
a Catalunya es va veient més gran,
pujant de feixa en feixa
per les espatlles d'eix turó gegant.
L'aurora la corona
de raigs d'argent amb nívia madeixa
que d'or se va tornant,
lo bes últim li dóna l'estrella matutina,
perdent-se entre l'aurífera boirina,
com entre cabells rossos un brillant.
Oh!, salve, Catalunya,
la fosca nit s'allunya,
la nuvolada es fon,
i com àuria corona gegantina,
lo sol es posa en ton puríssim front."

Jacint Verdaguer, Creu del Canigó.

The End

"This is the end
Beautiful friend
This is the end
My only friend, the end.

Of our elaborate plans, the end
Of everything that stands, the end
No safety or surprise, the end
I'll never look into your eyes again.

Can you picture what will be
So limitless and free
Desperately in need of some strangers hand
In a desperate land.

Lost in a roman...wilderness of pain
And all the children are insane
All the children are insane
Waiting for the summer rain.

There's danger on the edge of town
Ride the kings highway, baby.
Weird scenes inside the gold mine.
Ride the highway west, baby

Ride the snake, ride the snake
To the lake, the ancient lake, baby
The snake is long, seven miles
Ride the snake...he is old, and his skin is cold.

The west is the best.
The west is the best.
Get here, and we'll do the rest.

The blue bus is calling us.
The blue bus is calling us.
Driver, where you've taken us?

The killer awoke before dawn, he put his boots on
He took a face from the ancient gallery
And he walked on down the hall.

He went into the room where his sister lived, and then he...
Paid a visit to his brother..., and then he...
He walked on down the hall, and...
And he came to a door... and he looked inside
Father! Yes son? I want to kill you.
Mother! I want to...

Cmon baby, take a chance with us
And meet me at the back of the blue bus
Doing a blue rock
On a blue bus
Doing a blue rock
Cmon, yeah.

This is the end
Beautiful friend
This is the end
My only friend, the end

It hurts to set you free
But you'll never follow me
The end of laughter and soft lies
The end of nights we tried to die.

This is the end."

The Doors, The End.

The claw of the magnolia

"...Eyes, nose and ears,

A clear

Cellophane I cannot crack.

On my bare back

I smile, a buddha, all

Wants, desire

Falling from me like rings

Hugging their lights.

The claw

Of the magnolia,

Drunk on its own scents,

Asks nothing of life."

Sylvia Plath, Paralytic.

(L'urpa de la magnòlia, embriagada de la seva mateixa essència, no demana res a la vida)

Delusions will not arise

"The key to cultivating the Way is knowing that your own mind is originally pure, that it is neither created nor destroyed, and that it is free of discrimination. The mind whose nature is perfectly pure is your true teacher and superior to any of the buddhas of the ten directions you might call upon.

And how do you know your mind is originally pure? The shastras say "Within the body of every being is their admantine buddha nature. Like the sun, it fills the world with its perfect light. But because it's covered by the dark clouds of the five Skandhas [Form, Sensation, Perception, Memory and Consciousness], it can't shine forth, like a lamp inside a jar." For example, when the clouds and mists of the world arise in every direction and turn the sky dark, does the sun stop shining? The reason there's no light isn't that the light has been destroyed but that it's been covered up by clouds and mist. The pure mind of every being is like this. It's just obstructed by the dark clouds of attachment, delusion, and affliction. If you can concentrate on guarding the mind, delusions will no longer arise, and the reality of nirvana will spontaneously appear. Thus you should know that your mind is originally pure."

Hongren, the fifth zen patriarch. Discourse on the supreme vehicle.

Planeta Alberto Mínguez

"UN BILLETE DE VALOR INFINITO AMENAZA CON DESTRUIR EL MUNDO

Por un error inexplicable, que en la actualidad sigue siendo investigado, la fábrica de moneda y timbre emitió una serie de billetes en los que, un ocho posicionado accidentalmente en horizontal llevó al equivoco de los operarios al dar estos por hecho de que se trataba de una edición conmemorativa sin valor real. Poco después, advertidos del fallo, procedióse a destruir la serie en cuestión, pero lamentablemente, por razones aún desconocidas, un ejemplar de estos billetes de valor infinito siguió el curso ordinario de distribución y fue a parar, por extracción de cajero automático, a manos del matrimonio Minguez de la Concha. Ya que nadie podía devolverles el cambio, se dirigieron al banco a ingresarlo en su cuenta; automáticamente, mediante un sencillo acto, los Minguez se hicieron propietarios de todas las riquezas del país, y por su extensión, y en cuestión de horas, de las de todo el mundo. Ni los bancos más poderosos podían reunir juntos la cantidad que justamente era reclamada, el orden financiero colapsó; ya que nadie poseía nada; todo pertenecía a los Minguez como pago ínfimo y consolatorio de lo que la humanidad en verdad les adeudaba: infinito.

¡FELIZ DESENLACE!

El matrimonio Minguez accedió, finalmente, a destruir el billete a cambio de que la tierra fuera llamada Alberto M."

Miguel Brieva, Dinero. Revista de poética financiera e intercambio espiritual.