"Són les dotze del migdia i Joan Jané espera el seu torn per omplir la safata del dinar a la cafeteria del Centre de Natació de Tianjin. El nou seleccionador del waterpolo femení xinès seu amb els seus entrenadors adjunts i amb Liu, assistent i intèrpret, en una de les petites taules de fusta del menjador. Darrere, les joves que componen l'equip mengen en silenci i quan acaben, saluden el seleccionador amb deferència i amabilitat. Jané va acceptar, el passat setembre, un repte inusual: fer d'un grup de 15 noies d'entre 17 i 20 anys sense experiència un equip apte per competir en uns Jocs Olímpics. Jané ha estat campió olímpic i bicampió mundial com a entrenador d'Espanya, "però això compta poc aquí perquè el primer per a la Federació Xinesa és el tarannà humà". Gambes amb verdura, verdura fregida, carn de porc guisada, pasta, sopa i fruita. El mateix ranxo per a tothom, però amb la diferència que a Jané li porten coberts. Això, un ordinador portàtil i un xofer per escapar-se algun cap de setmana a Pequín –la capital és a 120 quilòmetres de distància– són els privilegis concedits. La seva vida a Tianjin és la mateixa que la de la resta dels integrants de l'equip. Fins i tot dorm en una senzilla habitació a la residència del centre de natació. "Hauria estat prepotent per part meva demanar un apartament de luxe allunyat de l'equip", assegura Jané. Les dues primeres setmanes admet que tenia les maletes tancades pensant d'abandonar d'un moment a l'altre, però avui l'aventura li agrada i s'està adaptant als costums locals.
Jané es va trobar el setembre del 2007 que l'equip on havia entrenat els dos últims anys, l'Aguas de Valencia de la lliga espanyola, havia de prescindir dels seus serveis per manca de recursos econòmics. Sense opcions per entrenar a Europa, va decidir acceptar l'oferta que li va arribar de la Xina a través de la Federació Internacional: "Em vaig decidir en 24 hores perquè l'experiència personal i humana em va atraure. El tren passa només una vegada i si no t'hi puges, et quedes amb el dubte". Amb 54 anys i sense saber res de Tianjin ni conèixer ningú a la Xina, Jané es va llançar a la piscina amb el salt més arriscat que ha fet en els seus 40 anys de carrera al món del waterpolo.
"La capacitat de disciplina dels xinesos és el somni de qualsevol entrenador. Si a les meves noies les ordenés que saltin del trampolí més alt d'aquesta piscina, ho farien", explica Jané mentre mostra la piscina d'entrenament de salts. Jané mira amb admiració la desena de nens que practiquen sense descans amb la ment centrada a ser algun dia, en el futur, herois nacionals. A l'entrada del recinte pengen fotografies dels millors saltadors del centre. També hi ha la fotografia de la selecció de Jané, que l'agost passat va aconseguir quedar subcampiona del món júnior de waterpolo a Lisboa. Tota una proesa en un país on aquest esport mai no ha aconseguit cap resultat digne ni cap participació olímpica. El resultat és que es va retirar de manera fulminant l'anterior selecció absoluta i van ser substituïdes per l'equip de Lisboa. Això explicaria que es busqués un entrenador d'urgència, situació extraordinària perquè els equips xinesos que competiran per als JJ.OO de Pequín estan concentrats des de fa quatre anys.
"Jo no pregunto les raons ni res que ells no em vulguin explicar. És la manera de ser aquí i m'adapto mentre respectin la meva feina", afirma Jané. Fins i tot accepta que la Federació li negui poder seleccionar d'altres esportistes. "Les que aniran als Jocs són les quinze que tinc ara. No puc buscar-ne de noves o d'extres per entrenar amb més persones. Si se'm lesiona una? Doncs tindré un equip amb una menys". També reconeix que de les noies en sap poc i que encara no recorda el nom de totes, i que les identifica pel dorsal al barret de bany. Tot i això, Jané s'ha integrat bé i la demostració és que per allí on passa, els empleats del centre el saluden amb efusió.
Les primeres setmanes no van ser fàcils. La Federació li va fer un contracte de dos mesos de prova i el van sotmetre a 'interrogatoris' on qüestionaven la seva manera de treballar. "Fa vint anys els hauria engegat, però vaig ser pacient perquè tenim diferents visions d'aquest esport. Per a ells es tracta de llançar a porteria i per a mi, sobretot, s'ha de començar per defensar. Em van deixar fer quan van veure que tenia les idees clares i que estava disposat a quedar-me. Ara em demanen si seguiré fins als Jocs de Londres, però no m'ho he plantejat."
Jané té molta feina i poc temps per posar a to un grup de joves sense experiència en l'alta competició. Als JJ.OO participaran 8 seleccions i l'objectiu és quedar entre les 6 primeres. Les coses progressen perquè l'equip aprèn ràpid: "Quan vaig començar, al novembre, ho veia com una utopia, ara només ho veig molt difícil". Encara més important que això, la Federació xinesa el que sí que demana és evitar les habituals pallisses que rep la selecció absoluta.
A favor té que les integrants de l'equip estan ben preparades físicament, neden bé i mantenen la concentració al màxim malgrat que entrenen 6 hores al dia, 6 dies a la setmana. Jané ressalta la seva maduresa: "No perden el temps amb coses d'adolescents, si la parella els diu això o allò o si s'ha de sortir a la nit". Explica que respecte els entrenadors xinesos ha mirat d'introduir als entrenaments més calor humà: "No em tallo si els haig de fer un crit, però quan alguna d'elles ho fa bé, la felicito davant de totes i això les motiva".
També afronten importants desavantatges: les seves esportistes tenen de mitjana uns 10 centímetres menys d'altura que els equips de més nivell, i tampoc tenen bagatge en competició. D'aquí al mes d'agost participaran en intenses gires i s'enfrontaran a equips arreu del món. Des de finals de gener són de gira per Austràlia, on jugaran 20 matxs amb els equips de la lliga local. Al febrer, a Pequín, tindran una setmana de partits contra Holanda. Al març, a la piscina dels JJ.OO participaran en un quadrangular amb els tres equips medallistes a l'últim campionat del món: els Estats Units, Austràlia i Rússia. A l'abril seran a Rússia durant 10 dies, on jugaran una sèrie de partits contra la seva selecció; al maig competiran a la primera fase de la Lliga Mundial i al juny esperen classificar-se per a la fase final. Al juliol, un mes abans dels JJ.OO, Jané vol convèncer la Federació Xinesa perquè autoritzi una gira d'un mes per Europa.
Diners no en falten, gràcies al patrocini, per part de l'ajuntament de Tianjin, una de les ciutats que, amb 10 milions d'habitants, experimenta un dels majors creixements econòmics del país. Amb les autoritats de la ciutat i esportives manté una molt bona relació, amb un sopar cada divendres que s'allarga quatre hores i on dominen el bon humor i la predilecció dels xinesos per la cervesa."
