"Tornant al Monumental, la principal especialitat d'aquest cinema -com al Padró o el Diana- eren les pajilleres. Aquestes esforçaces treballadores del sexe manual s'estaven dalt, a la general. Els de la nostra colla, després de veure les dues pel·lícules des del pati de butaques, pujàvem a la general a veure un altre espectacle. En una filera de butaques hi havia tot de paios asseguts, fent cua, i una dona grassa que feia el servei. Al que li tocava, se li permetia posar les mans als grossos pits de la dona, però no a les parts baixes:-No, que tinc la regla! -deia la dona amb tota la barra. Això ho deia cada dia.
Quan el client estava servit, sortia per l'altra part de la cua, i llavors tots els homes canviaven de seient, pam, pam, pam.
...
Anys més tard, Manolo Vázquez Montalbán deia que les pajilleres del Cine Padró eren les millors de Barcelona, i en una carta al director d'un diari, un senyor li va contestar que no, que les millors eren les del Cine Manila."
Sebastià Sorribas, Barri Xino.
