dimarts, 29 d’octubre de 2013

El café era muy malo

-Johannes Schlaf es tan conmovedor... Max Brod y yo fuimos a visitarle cuando estuvimos en Weimar. No quiso saber nada de literatura ni de arte. Todo su interés se concentraba en derribar el sistema solar vigente.
-Hace poco vi un grueso libro de Schlaf en que declaraba que la Tierra es el centro del universo.
-Sí, por aquel entonces ya defendía esa idea. Quiso convencernos a través de una explicación suya muy personal de las manchas solares. Nos llevó hasta la ventana de su pisito burgués y nos mostró el sol con ayuda de un viejo telescopio de colegial.
-Debieron reírse...
-¡Qué va! El mero hecho que se atreviera a enfrentarse a la ciencia y al universo mediante este ridículo objeto del pasado resultaba tan conmovedor y cómico a la vez que casi le hubiera creído.
-¿Qué se lo impidió?
-En realidad fue el café. Era muy malo. Tuvimos que irnos.

Le conté a Kafka la divertida anécdota de Reimann según la cual el editor Kurt Wolff de Leipzig había rechazado a las ocho de la mañana una traducción de Rabindranath Tagore, para dos horas más tarde mandar corriendo al lector a la central de correos a recuperar el manuscrito devuelto, ya que entretanto se había enterado por el periódico de que le habían concedido a Tagore el premio Nobel.
-Qué raro que lo rechazara -dijo Franz Kafka lentamente-. Tagore no está lejos de Kurt Wolff. Entre la India y Leipzig solo hay una distancia aparente. En verdad Rabindranath Tagore es un alemán disfrazado.
-¿Un viejo maestro de escuela, quizá?
-[...] No, eso no, aunque podría ser un sajón... Como Richard Wagner.
-O sea, ¿un místico con abrigo tirolés?
-Algo así.
Nos reímos.

+.+.+

Tanto la nación como la clase obrera no son más que generalizaciones abstractas, conceptos dogmáticos, apariencias nebulosas que sólo se han convertido en algo concreto gracias a una operación lingüística. Ambos conceptos solo tienen carta de realidad en cuanto creaciones lingüísticas.


Gustav Janouch, Conversaciones con Kafka.

dilluns, 7 d’octubre de 2013

FRISAP. El manifest



Front Revolucionari per la Independència de Sarrià i l'Annexió de Pedralbes.

.MANIFEST FUNDACIONAL

El FRISAP neix amb dos objectius inspiracionals:
+Lluitar pel benestar de Sarrià, Sant Gervasi i Pedralbes.
+Fer de Sarrià, Sant Gervasi i Pedralbes un motor de progrés de l'arc mediterrani occidental.

Aquests objectius només poden ser plenaments assolits a partir de les següents etapes de sobirania:

I. La reannexió del barri de Pedralbes al districte de Sarrià-Sant Gervasi.
Pedralbes va ser separat de Sarrià el 1986 per raons partidistes de l'aleshores alcalde Pasqual Maragall. Excusant-se amb motius absurds de repartiment de població, Pedralbes va passar a formar part de Les Corts. El FRISAP considera que per personalitat, sociologia, tradició burgesa i geografia, Pedralbes ha de formar part del sarrianisme.
El FRISAP, doncs, exigeix que l'ajuntament de Barcelona convoqui un referèndum al barri de Pedralbes per tal que els seus veïns decideixin si volen formar part de Les Corts o tornar amb els seus germans naturals.

II. La independència de Sarrià-Sant Gervasi i Pedralbes.
Sarrià va ser agregada a Barcelona el 1922 per decret del govern espanyol i amb la connivència de la Lliga Regionalista. Aquella maniobra de reorganització municipal va provocar un dolor entre els nostres pares i avis que encara avui continua viu. Perdonarem, però no ho oblidarem.

II.1 Sarrià té una singularitat històrica que justifica que sigui un municipi independent i sobirà.

II.2 El FRISAP lluita per aquesta independència dins d'un estat català, espanyol o qualsevol altra mena d'organització estatal europea. El FRISAP no pren partit per cap d'aquestes formes d'estat, excepte si un govern assumís i acceptés els objectius d'aquest manifest.

II.3 Sarrià-Sant Gervasi i Pedralbes és el principal contribuent net als pressupostos de l'ajuntament de Barcelona. Tot i això, els serveis publics al districte són deficitaris. El dèficit fiscal que patim és salvatge. Encara pitjor, amb els diners dels nostres conciutadans es construeix una Barcelona de turisme, gresca i xancletes que té poc a veure amb la nostra personalitat i ordre social. Sarrià-Sant Gervasi-Pedralbes és un ens de gent d'ordre, d'esquerres o dretes, però gent d'ordre. És un centre cabdal d'escoles, de creativitat i negocis sòlids. És també un destí d'estrangers que volen viure-hi, però per aportar molt més que una paella a les Rambles o una bossa Loewe del Passeig de Gràcia o una ressaca al Raval. Sarrià-Sant Gervasi-Pedralbes és un indret familiar i benestant.

II.4 Farts d'aquest maltractament fiscal i social, i conscients de la nostra singularitat, el FRISAP exigeix la sobirania municipal de Sarrià-Sant Gervasi i Pedralbes. El nou municipi es denominarà Sarrià. Les seves fronteres seran les dels actuals districtes de Sarrià-Sant Gervasi i les del barri de Pedralbes. La seu del parlament municipal serà el monestir de Pedralbes. La seu del govern, el Palau de Pedralbes. L'antic planetàrium de Barcelona serà la seu del Departament de Coneixement. Serà requisat a la clínica que ara hi té la seu o a qualsevol altra entitat que s'hi estableixi. El planetàrium és sagrat per al FRISAP.

II.5 Tolerants amb les identitats d'aquest poble plural, el FRISAP admet la singularitat de Santa Maria de Vallvidrera. Un cop proclamada la independència de Sarrià, el nou govern municipal convocarà una consulta entre els veïns de Vallvidrera perquè decideixin si volen ser independents, tornar a Barcelona o seguir formant part d'aquest poble ric i ple que és Sarrià.

III. Pansarrianisme.
El FRISAP és una organització revolucionària que vol difondre els valors del model social i econòmic de Sarrià. El pansarrianisme és la seva doctrina i ideologia. El pansarrianisme mai renunciarà a l'annexió de Pedralbes. No lluitarà per cap altra annexió però sí que treballarà per construir una confederació metropolitana de municipis d'alt valor afegit.

III.1 El model d'aquesta confederació és la Lliga Hanseàtica. S'anomenarà Lliga de l'Ordre i del Progrés, LLOP.

III.2 El FRISAP aspira a que siguin 5 els municipis fundacionals de la LLOP: Sarrià, Sant Cugat,Valldoreix, Bellaterra i Matadepera.

IV. Militància.
Qualsevol persona solidària amb la causa del pansarrianisme pot ser membre del FRISAP. Només cal que enviï el seu nom, cognom, lloc de residència i ocupació a la vida a l'adreça electrònica:
frisapsarria@gmail.com

Ordre i Progrés.

FREE FREE, FRISAP!

Sarrià, 7 d'octubre del 2013.