diumenge, 3 de novembre de 2019

Komplett verrückt geworden



Eines Tages, in den Jahren des Träumens und entrückten Pläneschmiedens, kam Speers Vater nach Berlin. Nicht ohne Stolz führte ihn der berühmt gewordene Sohn durch die Akademie, sah mit ihm die Unzahl der Entwürfe durch, die sich inzwischen angehäuft hatte, und erlauterte ihm die Gebäude an der Modellstrasse. Kopfschütelnd, mit unverkennbarem Befremden, wanderten die Blicke des alten Mannes zwischen den Plänen und seinem ereiferten Sohn hind und her. Am Ende hob er nur die Schultern un sagte: "Ihr seid komplett verrückt geworden!".


[Un dia, en els anys de somnis i d'elaboració de plans desmesurats, el pare de Speer va visitar Berlín. No sense orgull, l'ara famós fill el va guiar per l'Acadèmia, van fer un cop d'ull plegats als incomptables plànols que havia anat acumulant, i li va detallar els edificis de les maquetes. Movent el cap, amb un evident desconcert, les mirades del vell es movien entre els plànols i el seu excitat fill. Al final, el pare de Speer va aixecar les espatlles i va dir: "Us heu tornat completament bojos!".]


Speer: Eine Biographie, Joachim Fest.

dijous, 1 d’agost de 2019

Moments estel·lars de la humanitat



Hemos querido hacer conscientes a los turistas de que ellos tienen algo a hacer en este sentido, y es no explicar que han estado en la ciudad, no explicar los tesoros que han conocido, y hacerlos cómplices, como cuando uno va a un lugar y decide no explicarlo, o como cuando uno va a la montaña a cazar setas y no lo explica.


Ana Menéndez, presidenta de la Federació d'Associació de Veïns de Barcelona.


dilluns, 1 de juliol de 2019

Go ask Alice




One pill makes you larger
And one pill makes you small.
And the ones that mother gives you
Don't do anything at all.
Go ask Alice
When she's ten feet tall.

Go ask Alice,
I think she'll know.
Remember what the dormouse said:
"Feed your head".

And if you go chasing rabbits
And you know you're going to fall,
Tell them a hookah-smoking caterpillar
Has given you the call.
Call Alice
When she was just small.


Paul Kalkbrenner, Feed your head.

dilluns, 17 de juny de 2019

El misterio de la vida





Si te espera una luz encendida
en algún sitio.

y detrás de la puerta
unos brazos abiertos y unos labios
dispuestos 
a abrirse,
y a decirte,
adelante.

Si tienes eso
y sabes lo que tienes,
y lo cuidas,
entonces,

has desvelado
el misterio de la vida.


Karmelo C. Iribarren, Un lugar difícil.

[imagen, obra de Leticia Feduchi]

diumenge, 16 de juny de 2019

El Col·legi de farmacèutics

https://t.co/3u6nT31VKt


Em demanen una injecció de moral. Començo per això: guanyarem, no tingueu cap dubte que guanyarem. Això és imparable, absolutament imparable. També us he de dir que malgrat que guanyarem, i que no queda gaire, els últims 100 metres es faran duríssims.
[...]



La setmana que ve serà intensa, la setmana que ve passaran coses, el del ahí lo dejo es del Boye, no el vull plagiar. Ve un temps en què passaran coses. No guanyarem totes les batalles, també ho hem de tenir clar. Estem jugant bé, estem jugant amb estratègia. Acabarem guanyant la guerra, Catalunya serà una república independent. En Deulofeu us assenyalava el 2029; bastant abans serem una república independent. Però pel camí guanyarem moltes batalles, en perdrem algunes també. I hem de ser conscients que aquests 100 metres finals seran molt durs. Voldria fer una crida a tothom a la calma, no ens podem precipitar. Jo a vegades he estat amb el president: "És urgent, president! Fes ja el...". Què voleu que faci el President? Què hem de fer tots els que som aquí? Ocupar el port... Quin és el port que està més a prop d'aquí, el de Palamós? I què? No podem fer res de pròpia mà per la força, no és ni el nostre tarannà ni tenim la capacitat de fer-ho. Nosaltres estem seguint una estratègia. El que hem d'aconseguir, i estem fent passes positivíssimes i molt importants, i cada dia es veuran amb més dimensió, és forçar que arribi un moment que a tercers Estats els surti més rendible recolzar-nos que seguir sense fer-ho. No esperem que per pròpia iniciativa ni la Unió Europea ni ningú ens vingui a ajudar, això no passarà. Però nosaltres tenim una estratègia perquè els surti més a compte intervenir que no fer-ho.
Això portem temps fent-t'ho. La feina que s'ha fet des de l'exili és importantíssima. A partir que el president Puigdemont i el conseller Comín, i d'aquí a uns mesos la consellera Ponsatí, siguin eurodiputats, això agafarà un efecte multplicador impensable avui.
Des de Madrid, també amb el somriure de la Laura, i la Míriam, i els escuders que serem el Sergi i Jo, anirem a dir i repetir, una vegada i una altra amb educació i amb un somriure, que es posin com es posin que això és imparable, que nosaltres volem fer i farem el nostre camí. Que més val que seguin a negociar per pròpia voluntat o que ho hauran de fer forçats.
Com que això és imparable, ens en sortirem. Per això us demano a tots que agafem dosis extres de paciència, de contenció d'emocions, si no, no hi haurà qui ho suporti. Dades oficials del Col·legi de Farmacèutics indiquen que el consum d'ansiolítics s'ha disparat; sí, sí, no es cap conya. Els fisios també tenen més feina que mai perquè tothom està contracturat. M'han dit que també s'ha disparat el de viagra perquè amb tant d'aixecament, cinc anys d'aixecament, ja em direu com ho he fet perquè jo pensava que un aixecament era una cosa puntual però vas a l'escriptura de la fiscalia i al judici que hem viscut, i comença amb el llibre blanc del 2012 i acaba el 2017, i un aixecament de cinc anys sostingut, només de pensar-ho em fa mal.
[...]

Si perseverem de la forma que ho estem fent, cívica, pacífica, no violenta, som un poble que no defallim i que no defallirem. Portem 300 anys, com a mínim, intentant el nostre moment. Hem arribat més lluny que mai. L'1 d'octubre va ser l'acte de desobediència civil més important de la història d'Europa. A partir de l'1 d'octubre hem desconnectat de forma complerta. Aquesta generació no ens tirem enrere.
[...]

Entre la força de la gent i la feina que estem fent a fora, això és imparable; això, amics i amigues, és imparable. Paciència, perseverança. Tornarem a passar moments durs, perquè els tenim desbocats. Tenim enfront un Estat amb tota la força de l'Estat, però a més, en el cas de l'Estat espanyol, un Estat que no té cap escrúpol per fer servir tota la seva força de forma legal, il·legal o clavagueral, com ja ha demostrat. Un Estat que, com que en aquests moments està com una bèstia ferida, està rabiós, la repressió vindrà en les properes setmanes, i mesos, i s'incrementarà. Però malgrat això, si nosaltres resistim, persistim, això és imparable.


Jaume Alonso-Cuevillas, dinar groc a Amer, 16 de juny del 2019.




dijous, 13 de juny de 2019

Más allá de esos tejados




En el cristial se refleja
la imagen de un niño viejo,

ve llover como llovía
en el patio del colegio,

siente que, como entonces, ahora
la vida también está lejos,

más allá de esos tejados
rojos y grises, de aquellos

que emborronaba la niebla
y hoy desdibuja el recuerdo.


Karmelo C. Iribarren, Un lugar difícil.

dimecres, 12 de juny de 2019

Un invierno en Nueva York




Saliste a la bruca, a comprar cachucha,
En otro países a comer basura rusa.
Te la buscaste como a todo un león,
Hiciste tanta fuerza que hoy te queda un cuarto de cojón.

Pegaste botones y pegaste hasta con la boca,
Y le aguantaste vainas a todita la asquerosa.
Subite neveras con cinco vacas dentro,
Y en un invierno en Nueva York te viste muerto.

Caía la nieve sobre el cuerpo adormecido,
Tenías hasta los intestinos entumecidos.
Viste una visión, una discoteca.
Bajo una enramada, dos morenas bajando cerveza.

Te llegó la hora, papi, como a Monkey Magic.
Súbete a esta nube y deposítate en tu calle.
¡Y coje un avión, coño!
O una yola al revés,
Tu no lo ves, llegó la hora de volver.

A veces la gente se quiere mover,
Quiere salir para ver.
Como es el otro bembé.
Te fuiste, te dite, viniste y qué hiciste.
Viste cómo nunca es como tu dijiste.

Cale cale, mama cule, cala cola.
Salí para allá, para depués darme cuenta
Que no hay de nada.

Tengo nueve años llenando maletas
Con media, panties y desdorante en descuento.
Voy a regalarlo cuando llegue adonde mi abuela
Y todo el mundo se pondrá contento.

Te llegó la hora papi como a Monkey Magic,
Súbete a esta nube y deposítate en tu calle
¡Y coje un avión, coño!
O una yola al revés,
Tu no lo ves, llegó la hora de volve’.

Todos vuelven a la tierra en que nacieron,
Al embrujo inconfundible de su sol.
Y quién quiere estar comiendo mierda y hielo
Cuando puede estar bailando algo mejor.

Te llegó la hora papi como a Monkey Magic,
Súbete a esta nube y deposítate en tu calle.
¡Y coje un avión, coño!
O una yola al revés,
Tu no lo ves, llegó la hora de volve’.


Rita Indiana, La hora de volver.

dimecres, 15 de maig de 2019

And the executioner was his father



The first time that Tom White saw a criminal hanged he was just a boy, and the executioner was his father.
[...]

The first hanging that Tom witnessed was carried out in January 1894. A ninteen-year-old black man, Ed Nichols, had been convicted of raping a girl and sentenced to be "hung by the neck until he is dead". The duty of performing the execution, wich hadn't occurred in the county for a decade, fell to the sheriff.
Tom's father hired a carpenter to construct the gallows near the southern wall of the prison, the only place where the ceiling was sufficiently high. The location was ten feet from Nichol's cell, and the condemned man –who maintained his innocence and still hoped for a reprieve from the governor– could hear the planks being sawed and nailed, sawed and nailed, the pace quickening. Tom's father was determined to make the killing mercifully swift, and once the apparatus was completed, he repeatedly tested it with sacks of sand.
[...]

On the day of the execution, Tom, who was twelve years old, stood on a tier inside the jail. No one shooed him away, not even his father, and he could see Nichols, who was dressed in his new suit, being led by Tom's father to the scaffolding, time measured in each step and breath. As Tom listened, a preacher read Nichols's finals statement: "Sheriff White has been very accommodating to me indeed. I feel prepared to meet death. My soul is at peace with all mankind." The preacher offered his own holy words. "Ed Nichols is to swing to eternity," he said. "Sheriff Death is on his black steed, is but a short distance away, coming to arrest the soul of this man to meet the trial at the higher bar where God himself is supreme ruler, Jesus, his son the attorney, and the Holy Ghost the prosecutor".
When the preacher finished, Tom heard a familiar voice. It was his father, reading the death warrant. The noose was fitted around Nichols's neck, and a black hood placed over his head. Tom could no longer see Nichols's face, but he could see his father holding the lever for the trapdoor. At two minutes before four in the afternoon, his father sprang the trap. The body fell before jerking violently upward. A sound of astonishment and horror rippled through the crowd. Despite all the meticulous construction, Nichols was still moving, still trembling with life. "He kicked and jerked around a long time," Tom later recalled. "It seemed like he would never give up and die". Finally, his body stopped moving and was cute down from the rope.


David Grann, Killers of the flower moon.

dissabte, 23 de març de 2019

El demagogo


Desde la aparición del Estado constitucional, y de forma más completa desde la instauración de la democracia, el “demagogo” es la figura típica del líder político en Occidente. Las resonancias desagradables de esta palabra no deben hacer olvidar que no fue Cleón, sino Pericles, el primero en llevar este nombre. Sin cargo alguno u ocupando el único cargo electivo existente (en las democracias antiguas todos los demás cargos se cubrían por sorteo), el de estratega supremo. Pericles dirigió la soberana ecclesia del demos ateniense. La demagogia moderna se sirve también del discurso, pero aunque utiliza el discurso en cantidades aterradoras (basta pensar en la cantidad de discursos electorales que ha de pronunciar cualquier candidato moderno), su instrumento permanente es la palabra impresa. El publicista político, y sobre todo el periodista, son los representantes más notables de la figura del demagogo en la actualidad.


Max Weber, Politik als Beruf.


[Original auf Deutsch:
"Der »Demagoge« ist seit dem Verfassungsstaat und vollends seit der Demokratie der Typus des führenden Politikers im Okzident. Der unangenehme Beigeschmack des Wortes darf nicht vergessen lassen, daß nicht Kleon, sondern Perikles der erste war, der diesen Namen trug. Amtlos oder mit dem – im Gegensatz zu den durchs Los besetzten Ämtern der antiken Demokratie – einzigen Wahlamt: dem des Oberstrategen, betraut, leitete er die souveräne Ekklesia des Demos von Athen. Die moderne Demagogie bedient sich zwar auch der Rede: in quantitativ ungeheuerlichem Umfang sogar, wenn man die Wahlreden bedenkt, die ein moderner Kandidat zu halten hat. Aber noch nachhaltiger doch: des gedruckten Worts. Der politische Publizist und vor allem der Journalist ist der wichtigste heutige Repräsentant der Gattung."]

dimecres, 13 de març de 2019

Don Pimpón y Epi votan a Vox



–Blas, voy a votar a Vox para echar a Pedro Sánchez de la Moncloa, ahahah.
–¿Pero qué dices, Epi? ¿Tú no sabes cómo funciona la Ley d'Hondt?
–No lo sé, yo solo quiero quitarle las llaves del Falcon, ahahaha.
–¿Pero no te das cuenta que si votas a Vox estás apoyando a Sánchez y a toda la tropa de independentistas?
–Pues no lo entiendo, Blas.
–Es muy fácil, Epi. En nuestra provincia de Barrio Sésamo se necesitan 1.000 votos para conseguir un escaño. Imagina que un partido constitucionalista tiene 998 votos, pero Don Pimpón y tú votasteis a Vox. Ni un partido ni otro consiguen así escaños, y todos esos votos, se pierden. Si esto mismo ocurriera en muchas provincias, se perderían cientos de miles de votos, y Sánchez y Begoña seguirían en el Falcon. ¡No huyas! Y aprende a votar con la cabeza utilizando la ley d'Hondt, porque si votas a lo loco, en vez de echar al okupa de la Moncloa se comprará otro colchón, y seguirá riéndole los chistes a los separatistas.


La Vanguardia: "El PP elige a Epi y Blas para convencer a sus simpatizantes que no voten a Vox."