dissabte, 8 de desembre de 2018

Nosotros somos españoles



Porque nosotros celebramos la Navidad, ponemos el belén, ponemos el árbol, celebramos nuestras tradiciones, nuestra Semana Santa y nos sentimos orgullosos, y al que no le guste, ¡que se aguante! ¡Porque nosotros somos españoles! ¡Y celebramos la Navidad, y la Semana Santa, y nos sentimos orgullosos de nuestros agricultores! ¡Y defendemos la caza, y defendemos al que quiera ir a los toros, que vaya, y al que no le guste, que no vaya! ¡Pero que no se prohibe nada! ¡Ya está bien! ¡Ya está bien!


Teodoro García Ejea, secretario general del Partido Popular.

dissabte, 1 de desembre de 2018

El dibbuq



Per què, per què
l'ànima cau dels cims més elevats
als abismes més pregons?
La caiguda porta
en si mateixa l'ascensió
[...]

Un cop l'any, a una hora determinada, les quatre santedats supremes del món es reunien. Això passava el dia de l'expiació quan el gran sacerdot entrava al lloc santíssim i pronunciava el nom inefable de Déu. Aquest moment era infinitament sagrat i terrible, i alhora perillosíssim, tant per al gran sacerdot com per a tot el poble d'Israel; ja que un sol pensament impur o capritxós del gran sacerdot –Déu nos en guard– hauria posat fi al món. Cada indret on un home es planta per alçar la vista cap al cel és el lloc santíssim. Cada persona creada a imatge i semblança de Déu és un gran sacerdot; cada dia en la vida d'un home és el dia de l'expiació, i cada paraula que una persona profereix amb sinceritat és el nom de Déu. Per això cada pecat i cada falta que un home comet porta a la destrucció del món. Així com l'infant cerca el pit de la seva mare, les ànimes humanes, després de molt de dolor i patiment i de nombroses encarnacions retornen al seu origen, el tron celestial. A vegades, però, quan l'ànima assoleix el nivell més alt de puresa, és assetjada per les forces malignes –que Déu ens empari–, i llavors ensopega i cau. I com més s'ha enlairat, més gran és la caiguda. I quan cau una ànima així, s'ensorra tot un món, els palaus s'entenebren i les deu esferes planyen la pèrdua.


An-Ski, Entre dos mons: El dibbuq.

dijous, 29 de novembre de 2018

Un respeto a Winnie the Pooh




–Periodista: Winnie the Pooh estaba ayer aquí en la Puerta del Sol cuando llegó la comitiva del presidente chino y él no tenía ni idea de que el presidente chino y Winnie the Pooh son absolutamente incompatibles. Tenemos aquí a Winnie. Ya os digo que es un oso de pocas palabras, pero amablemente nos va a atender. Winnie, buenos días, ¿qué ocurrió ayer? Al final te invitaron a irte, ¿no?
–Respuesta: A retirarme, a desplazarme un poco, no me echaron de la calle. Pude trabajar unas buenas horas más, pero me dijeron que me retirara un poco. Yo respeto al presidente de China y desde aquí le mando un saludo. De verdad lo siento, de corazón.

–P: ¿Usted no tenía ni idea de que era un personaje molesto para él?
–R: No, la verdad. Yo me gano la vida de este personaje, y todo lo que me da de comer para sobrevivir. Y lo que gano por la voluntad del pueblo español y de todos los extranjeros que vienen aquí.

–P: ¿Se han hecho chinos fotos con usted?
–R: Sí, la verdad, son muy buenas personas, son muy lindas, bellísimas personas.

–P: ¿Usted no tenia ni idea de por qué se hacían fotos con usted?
–R: No lo sabía, la verdad, no sabía nada.

–P: O sea, que ayer perdió unos cuantos euros.
–R: No, aquí se trabaja a la voluntad, todos mis compañeros trabajan de la voluntad de las personas que dan, nada más que para sobrevivir y pagar nuestras cositas que tenemos.

–P: La verdad es que hay más Winnies the Pooh en la Plaza del Sol y a él le tocó la china, nunca mejor dicho. Él, por cierto, está muy ligado a Winnie the Pooh, porque a usted de pequeño le llamaban Winnie, ¿verdad?
–R: Sí, me llamaron Winnie. Mis padres me regalaron un osito Winnie. Yo tengo un respeto a Winnie the Pooh. Es un personaje que me gusta, que me encanta, me agrada demasiado, desde pequeño.


Entrevista en Espejo Público, Antena 3.


diumenge, 25 de novembre de 2018

A su Majestad le gustaría cazar

Quan era conseller d'Agricultura, em va trucar el cap de la Casa Reial i em va dir: «Consejero, a su Majestad le gustaría cazar una cabra hispánica en los puertos de Beceite.» Les millors cabres hispàniques es veu que no són a la serra de Gredos, sinó que són als Ports de Beseit, al sud de Tarragona. I jo li vaig dir que no hi havia cap problema, que ens avisés quan hagués de venir. Al cap de deu o dotze dies em va tornar a trucar i em va dir: «Bueno, no sé cómo decírselo, pero su Majestad tendría que cazar algo que valiera la pena.» I jo li vaig dir: «Usted quiere algo que pueda salir en las revistas especializadas.» Llavors em va contestar: «Me ha comprendido perfectamente, consejero, me ha comprendido perfectamente.»
Al cap de vuit o deu dies més, em torna a trucar i em diu: «Bueno, claro, es que su Majestad ya va siendo algo mayor, tendríamos de mirar de no cansarlo demasiado.» Jo li vaig contestar que no es preocupés, que faríem el que es podria. Al final va fixar la data en què estava previst que vindria el Rei a caçar i jo vaig trucar al cap de la reserva i li vaig dir: «El Rei vindrà a caçar una cabra i hem de mirar que tingueu reüllada una zona on hi hagi un bon masce. Al Rei no l'hem de cansar gaire, si pot ser!» El cap de la reserva em va dir que faria tot el que estigués a les seves mans. Doncs resulta que dos o tres dies abans de la data en què havia de venir, em torna a trucar el cap de la Casa Reial i em diu: «Señor Consejero, el Rey le está muy agradecido, pero no será posible que su Majestad venga, lo tendremos que posponer para otra ocasión.» I jo: «Cuando su Majestad quiera.» Torno a trucar al cap de la reserva dels Ports i li dic: «Escolta, que el Rei al final no ve.» I ell: «Collons! Ara que tenia acostumada la cabra a baixar a menjar sal cada dia!»


Francesc Xavier Marimon, De bon rotllo! Anècdotes de polítics lleidatans.

[p.d. Juan Carlos I ha liderado durante años todos los ránkings de mayores piezas cazadas en España.]

dimarts, 6 de novembre de 2018

La Claudina i l'Angelina


–Pilar Rahola: L'Angelina de Manresa, ho ha fet ella, té 84 anys. Està fet de punt tot, és espectacular, eh? Mira, mira, la Claudina, de l'Hospitalet de l'Infant, mireu quines arrecadetes ha fet tan mones. Bueno, no em digueu que no tinc... que no tenim una gent espectacular. Claudina, Angelina... La carta de l'Angelina diu: "Des de Manresa amb amor i admiració per la Pilar Rahola. Son ja 81 els anys que tinc, però espero amb il·lusió veure la llibertat de Catalunya". Que bonica, i la Claudina també diu coses molt boniques: "Em dic Claudina Serra, tinc 84 anys, soc de L'Hospitalet de l'Infant, he passat molt a la vida, com tothom, i el ganxet, i fer de pagesa per vocació, junt amb els animalets, em fan feliç". Gràcies Claudina, gràcies Angelina.

–Periodista: I gràcies a tots aquells que no podem citar cada dia perquè és que és un continu, aquesta dona.

-Rahola: eheh.


Secció Hola, Rahola, del programa de TV3 Tot es mou.

dissabte, 27 d’octubre de 2018

But I try




Et maintenant, pour Christophe qui habite le 5e, de la part de Juliette qui habite le 1er, L'amour moderne, par David Bowie:

(I know when to go out,
I know when to stay in.
Get things done.)

I catch the paper boy.
But things don't really change.
I'm standing in the wind
But I never wave bye-bye.
But I try, I try.

There's no sign of life,
It's just the power to charm.
I'm lying in the rain.
But I never wave bye-bye.
But I try, I try.

Never gonna fall for,
Modern love, 
walks beside me,
Modern love, 
walks on by...


Mauvais sang, Léos Carax.

diumenge, 7 d’octubre de 2018

Black man taking no losses



I got a bone to pick.
I don't want you monkey mouth motherfuckers sittin' in my throne again. 
I'm mad, but I ain't stressin'
True friends, one question:
Bitch where you when I was walkin'?
Now I run the game got the whole world talkin', King Kunta.
Everybody wanna cut the legs off him, Kunta.
Black man taking no losses.
 
Bitch where you when I was walkin'?
Now I run the game, got the whole world talkin', King Kunta.
Everybody wanna cut the legs off him.
When you got the yams.
[What's the yams?].

The yam is the power that be,
You can smell it when I'm walking down the street.
[Oh yes we can, oh yes we can].

I can dig rapping, but a rapper with a ghost writer?
What the fuck happened?
I swore I wouldn't tell,
But most of y'all share bars, 

like you got the bottom bunk in a two man cell.

Something's in the water,
And if I got a brown nose for some gold
then I'd rather be a bum than a motherfuckin' baller.
Bitch where you when I was walkin'?
Now I run the game got the whole world talkin', King Kunta.
Everybody wanna cut the legs off him, Kunta.
Black man taking no losses
Bitch where you when I was walkin'?
Now I run the game, got the whole world talkin', King Kunta.

Everybody wanna cut the legs off him.


When you got the yams (What's the yams?)
The yam brought it out of Richard Pryor,
Manipulated Bill Clinton with desires.
24/7, 365 days times two.

I was contemplatin' gettin' on stage


Just to go back to the hood see my enemies and say:
Bitch where you when I was walkin'?
Now I run the game got the whole world talkin', King Kunta.
Everybody wanna cut the legs off him, Kunta.
Black man taking no losses.
Bitch where you when I was walkin'?
Now I run the game, got the whole world talkin', King Kunta.
Everybody wanna cut the legs off him.

I was gonna kill a couple rappers but they did it to themselves,
Everybody's suicidal they don't even need my help.
This shit is elementary, I'll probably go to jail,
If I shoot at your identity and bounce to the left.
Stuck a flag in my city, everybody's screamin' "Compton".
I should probably run for Mayor when I'm done, to be honest
And I put that on my Mama and my baby boo too.
Twenty million walkin' out the court buildin', woo woo!
 

Ah yeah, fuck the judge
I made it past 25 and there I was,
A little nappy headed nigga with the world behind him.

Life ain't shit but a fat vagina,
Screamin' "Annie are you ok? Annie are you ok?"
Limo tinted with the gold plates.
Straight from the bottom, this the belly of the beast.
From a peasant to a prince to a motherfuckin' king.
Bitch where was you when I was...
[By the time you hear the next pop, the funk shall be within you]
Now I run the game got the whole world talkin', King Kunta.
Everybody wanna cut the legs off him, Kunta.
Black man taking no losses.
 
Bitch where was you when I was walkin'
Now I run the game got the whole world talkin', King Kunta
Everybody wanna cut the legs off him
We want the funk. 
[Now if I give you the funk, you gon' take it]
We want the funk.
I remember you was conflicted, misusing your influence.




Kendrick Lamar, King Kunta.

diumenge, 16 de setembre de 2018

Que se preparen




Repito, vamos a poner 9 millones de lámparas led. Va haber 1.478 motivos de iluminación, eso que se llama guirnaldas, pues hay 1.478. Va haber 1.000 arcos de iluminación, va haber bolas de 12 metros de diámetro, vamos a iluminar 325 árboles, eh eh eh, esto es el no va más; vamos a decorar 13 fachadas; vamos a iluminar de forma simbólica 2 grandes árboles de 11 metros, y además 28 árboles de 4 a 5 metros; y además vamos poner un rótulo presidiendo la ciudad en el Ayuntamiento de 108 metros cuadrados. Bueno, que sepan los alcaldes de Londres, de Tokyo, de Nueva York, la alcaldesa de París y el alcalde de Berlín que vamos a ser el no va más. Bueno, ya no cito Madrid y Barcelona porque eso se nos quedan allá pequeñitos, al lado. Y entonces, que se preparen, porque yo iré a ver al ministro de Investigación, que saben ustedes que fue astronauta, y le preguntaré cómo se verían las luces de Vigo desde el satélite, desde arriba, desde aquella zona, porque van a ser las navidades top de este planeta.
¡Cuánto nos van a envidiar en cuántos sitios! Envidia cariñosa, yo sé que es una envidia cariñosa que nos tienen, porque ya todos estos colegas míos, alcaldes y alcaldesas, ya saben que en cuestiones de luces de Navidad, y en tantas y tantas cosas, somos los mejores del mundo.


Abel Caballero, alcalde de Vigo, 13 de septiembre de 2018.

diumenge, 2 de setembre de 2018

Supersaturant blue



LA in January, though, turns out to be plenty Lynchian in its own right. Surreal/banal juxtapositions and interpenetrations are everyplace you look. The cab from LAX has a DDS machine attached to the meter so you can pay the fare by major credit card. Or there’s my hotel’s lobby, which is filled with beautiful Steinway piano music, except when you go over to put a buck in the piano player’s snifter or whatever it turns out there’s nobody playing, the piano’s playing itself, but it’s not a player piano, it’s a regular Steinway with a weird computerized box attached to the underside of its keyboard; the piano plays 24 hours a day and never once repeats a song. My hotel’s in what’s either West Hollywood or the downscale part of Beverly Hills; two clerks at the registration desk start arguing the point when I ask where exactly in LA we are. The argument goes on for an absurdly long time with me just standing there.
My hotel room has unbelievably fancy and expensive French doors that open out onto a balcony, except the balcony’s exactly ten inches wide and has an iron fence with decorations so sharp-looking you don’t want to get anywhere near it. I don’t think the French doors and balcony are meant to be a joke. There’s an enormous aqua-and-salmon mall across the street, very upscale, with pricey futuristic escalators slanting up across the mall’s exterior, and yet I never in three days see a single person a- or descend the escalator; the mall is all lit up and open and seems totally deserted. The winter sky seems smogless but unreal, its blue the same supersaturant blue as Blue Velvet’s opening’s famous sky.
LA has a big city’s street musicians, but here the musicians play on median strips instead of on the sidewalk or subway, and patrons throw change and fluttering bills at them from their speeding cars, many with the casual accuracy of long practice. On the median strips between the hotel and David Lynch’s sets, most of the street musicians were playing instruments like finger-cymbals and citterns.
Fact: in my three days here for Premiere magazine I will meet two (2) different people named Balloon.


David Foster Wallace, David Lynch keeps his head.

dimecres, 22 d’agost de 2018

El parany dels tords

Al Maestrat els térmens municipals són molt grans, i quasi totes les famílies llauradores que viuen a les cases de dins el poble, solen tenir alguna caseta a les serres que estan massa lluny, per fer-hi nit alguna vegada. A aquestes casetes van els llauradors quan s'acosta la temporada de vinguda dels tords.
El tio Pinsà en tenia una tan escaient per a envescar tords al temps de la passera, que rebia el nom de «parany», la qual com a casa per viure resultava del teulat d'un didal: tenia escassament setze metres quadrats de llum, i entre el teulat i la portada encarada a migjorn es veia un finestró de quaranta centímetres, dividit en dos mitjançant una branca d'ametler com la gobanella, recta i fina, que era obrada a la paret del finestró per evitar que hom pogués entrar a la caseta sense la clau de la porta.