diumenge, 29 de juny del 2014

Sacerdots sense sotana

-Francesc Soler: ...Miquel Martí i Pol deia allò de "tot està per fer i tot és possible". Està tot per fer, professor Llovet?

-Jordi Llovet: A vostè li agrada molt aquest dictum de Martí i Pol i a mi no gaire, perquè, per començar, ni està tot per fer (perquè ja fa segles que tenim la màquina de vapor, per exemple) ni tot és possible (perquè no és possible aterrar a la superfície del sol, posem per cas). Catalunya és plena d'escriptors i de cantants semiprofètics, i tots em disgusten, començant per Salvador Espriu i acabant per Martí i Pol, i d'altres que vindran, perquè el nostre país –que és enormement eclesiàstic, vull dir, patriòtic– sembla que necessiti contínuament sacerdots sense sotana. Jo prefereixo la frescor i la perfecció formal de Carner, el satanisme encobert de Verdaguer –que és com un àngel caigut, com els del Paradís perdut, de Milton–, l'antiromanticisme de Gabriel Ferrater, el satíric Pere Quart. No suporto aquesta mena de profetes, ni aquella vauche-qui-pleure de la meva comarca, vostè ja m'entén, ni aquest entrenador de futbol que parla com si fos l'arxidiaca de Catalunya. Formes modernes de fariseisme! Si els comparo amb els disbauxats, llavors prefereixo els dimonis a aquesta mena de santedat hipòcrita.


Jordi Llovet entrevistat per Francesc Soler a Homonots.

dimecres, 25 de juny del 2014

Polichinelas

Las niñas de los señores de la casa, Carmen, Isabel y Alejandra, reicibieron a sus pequeños amigos vestidas de talaverana, valenciana y florista, respectivamente. Una amena función de polichinelas y una animada sesión de cine, separadas por un descanso, durante el cual se sirvió una exquisita merienda, engrosaban el programa de la fiesta. Entre la multitud de niños que allí se divirtieron, llamaron mucho la atención por sus disfraces María José Vidal-Ribas, que iba de Peter Pan; María José Sanz de Bremond, de pequeña tirolesa; Miguelito Gomis de Muller, que se disfrazó de indio; Javier Juncadella, de negro salvaje; Blanca Rivière, que se vistió de Caperucita encarnada; Ramón Cambó Guardans, de chinito; y de chinita, María Antonia Welsch; Mary-Carmen de Ros Gotor llegó vestida de alegre gitanilla, y Ramón Badal Lacambra se presentó de chinito mandarín. Ninguno tuvo la ocurrencia de aparecer vestido de jugador del Barça.
Julio Muñoz Ramonet dio un trago a su vaso de ginebra y se quedó en vilo observando el alboroto de la chiquillería.
-¿En qué piensas, Julio, cariño?
-En el futuro.
-¿En el futuro de los chicos?
-¿Ellos? Aquí no lo van a tener. Son hijos nuestros y a nosotros nos ha puesto el pasado.


Javier Pérez Andújar, Catalanes todos.

dimarts, 17 de juny del 2014

Sobre la vaga de fam

Primer va aparèixer als diaris digitals que ofereixen la droga dura del Procés: un mestre i conegut activista per la cultura en català, Jaume Sastre, es declarava en vaga de fam per aturar la introducció del model trilingüe a les escoles balears. El sector de l'ensenyament (públic) balear ha demostrat estar majoritàriament en contra d'aquest model perquè el sistema encara no està preparat per adaptar-se a una educació en tres llengües. Encara no hi ha recursos suficients per fer aplicar aquest model de manera equitativa i s'hauran de treure recursos i hores del català.
Jo em guanyo la vida escrivint en català. Com us podeu imaginar, sóc escèptic pel que fa al model aprovat pel govern del Partit Popular de les Balears.
Aquest sistema trilingüe no estava especificat al programa electoral del president Bauzà. Cal afegir que el PP governa amb majoria absoluta a les Balears.
El govern del PP va decidir tirar pel dret malgrat les protestes; no ha volgut negociar.
Jaume Sastre va decidir que faria una vaga de fam, per aturar-ho, o per aconseguir que el PP negociés.

(Aquí vull fer un parèntesi: en un dinar recent que vaig cobrir per a Catalunya Ràdio, el conseller del Diari de Mallorca Vicenç Rotger va amonestar Jordi Pujol per l'intervencionisme català a la política balear. Es referia, implícitament, a la cobertura política/mediàtica de les protestes contra Bauzà. Pujol va elaborar una resposta que comparteixo: de la mateixa manera que França o el Regne Unit faran el possible per enfortir el francès i l'anglès fora de les seves fronteres, també ho ha de fer Catalunya).

Després dels mitjans digitals del nacionalisme català més intens, la vaga de fam de Sastre va saltar als grans mitjans del Procés, públic i privats. L'ha entrevistat tothom, exclusivament per mostrar Sastre com un heroi. Recordo vagues de fam als Estats Units en què la premsa seriosa ho analitzava com un fenomen, no pas com una manera legitima de demanar res. A Catalunya, segurament per la influència del Procés, no només s'ha donat legitimitat a Sastre, el nacionalisme català l'ha convertit en un heroi.
Recordo especialment una entrevista a 8TV en què Sastre va dir: "La meva vida és a les mans del senyor Bauzà". No, perdona: la teva vida és a les teves mans.

Aquest xantatge emocional, aquesta mena d'instrument extrem per pressionar, no ha de ser apte ni aquí ni enlloc. Se m'ocorren poques excepcions en què defensaria una vaga de fam. El 2013, a Califòrnia, 100 presos d'un centre penitenciari van fer dos mesos de vaga de fam per les condicions inhumanes de vida que asseguraven patir durant 20 anys en cel·les d'aïllament. També han fet vaga de fam els presos a Guantánamo. Aquestes són excepcions vàlides? No ho sé, tinc els meus dubtes. Però el periodisme ha de servir per analitzar el fenomen, no per convertir en model i màrtir qui amenaça de matar-se per X causa. 
En democràcia es pot fer pressió de moltes maneres sense recórrer a la violència física contra un mateix i a la violència psíquica de dir "em mataràs perquè no em dones tal o tal altra cosa".
Tot plegat, la manera com s'ha convertit en heroi a Sastre al meu país, m'ha entristit molt. L'adjectiu més suau que em sorgeix veient el que s'ha publicat i dit és 'irresponsable'.

Encara hi ha més: la classe política legitimant la vaga de fam com a instrument polític. 
Diputats (per ordre del nombre de 'supporters') d'ERC, Iniciativa, CDC, CUP i Amaiur van mostrar el seu suport a Sastre. El millor: la consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, va mostrar el seu suport a Sastre a TV3 amb aquestes paraules: "És frapant veure com s'arrisca la vida per poder seguir dient 'Bon dia' a l'entrar a l'aula".
Senyora Rigau, què diria si algú decideix fer una vaga de fam per exigir que s'acabin els barracons a les escoles, o per exigir que deixin de reduir-se les línies de classes o que no es rebaixi el sou del professorat?
També la fraparia? També mostraria públicament el seu suport al vaguista? No, i jo tampoc ho faré.
No tot val en política.

diumenge, 15 de juny del 2014

Moments estel·lars de la humanitat






Ei, Senyor Wert! Jo parlo català
perquè és la meva llen­gua i no ho podrà evitar!
Ei, Senyor Wert! Si estudia català
li ensenyaran a escriure mots com "respectar".
Ens queixarem i farem molt soroll.
No ens cansarem de deixar clar que som
Catalans! Catalans!
Que viuen, respiren, somien i riuen en català!
Catalans! Catalans!
Lluitem pels nostres drets! 
I estem molt enfadats!

Ei, Senyor Wert! Jo penso en català
potser li sona estrany però això per aquí és normal.
Ei, Senyor Wert! L’escola en català
ens ha donat les ales que ara ens vol tallar
ens queixarem i farem molt soroll.
No ens cansarem de deixar clar que som
Catalans! Catalans!
Que viuen, respiren, somien i riuen en català!
Catalans! Catalans!
Lluitem pels nostres drets i estem molt enfadats!


Macedònia, Sr Wert.


[El text de la fotografia és la lletra de Cavaller capturat, de Macedònia]

dimarts, 10 de juny del 2014

¡Viva la vida mami! [una òpera]



-Today is an harmonious day without limits!
-Viva la vida mummy!
-Viva la vida my dear!
-Today the rose bushes are blooming!
-I feel so alive!
-And the petunias sing of love!
-Oh! The petunias! I'm going to see them!
[...]

-Padre Angélico! Padre Angélico! Padre Angélico!
-Buona Sera. Allegro ma non tropo. Qualcosa succede?
-Father Marcelo has sent us.
-Figlia mia, el diavolo é dentro tuio. Para sacarlo necesitare di bebere el nettare del mio figlio.
-É possibile che questa notte ti fare male la tripa. Non ti debe preocupare. En la salita vendemo ricordi de la montagna. Si prega di comprare alguna cosa. Per favore, prossima famiglia.
[...]

-Mother! Do you want to shower with me?
-No my dear! I had a jacuzzi this morning! Now I'm going to use the ouija to contact my dead mother!
-Ok!
-Dead mother, who are needed by the living. By the power of those who live in Hell, I call upon you, mother!
-Hello, my dear. Do you still live with that idiot husband of yours? Idiot. Husband.
-Let's not start. Alegría has been possessed by Belzebub.
-Alegría is not possessed by Belzebub. She is possessed by the African Emperor Bokassa.

Sergio Caballero, Ancha es Castilla / N'importe quoi.