dijous, 29 de novembre del 2018

Un respeto a Winnie the Pooh




–Periodista: Winnie the Pooh estaba ayer aquí en la Puerta del Sol cuando llegó la comitiva del presidente chino y él no tenía ni idea de que el presidente chino y Winnie the Pooh son absolutamente incompatibles. Tenemos aquí a Winnie. Ya os digo que es un oso de pocas palabras, pero amablemente nos va a atender. Winnie, buenos días, ¿qué ocurrió ayer? Al final te invitaron a irte, ¿no?
–Respuesta: A retirarme, a desplazarme un poco, no me echaron de la calle. Pude trabajar unas buenas horas más, pero me dijeron que me retirara un poco. Yo respeto al presidente de China y desde aquí le mando un saludo. De verdad lo siento, de corazón.

–P: ¿Usted no tenía ni idea de que era un personaje molesto para él?
–R: No, la verdad. Yo me gano la vida de este personaje, y todo lo que me da de comer para sobrevivir. Y lo que gano por la voluntad del pueblo español y de todos los extranjeros que vienen aquí.

–P: ¿Se han hecho chinos fotos con usted?
–R: Sí, la verdad, son muy buenas personas, son muy lindas, bellísimas personas.

–P: ¿Usted no tenia ni idea de por qué se hacían fotos con usted?
–R: No lo sabía, la verdad, no sabía nada.

–P: O sea, que ayer perdió unos cuantos euros.
–R: No, aquí se trabaja a la voluntad, todos mis compañeros trabajan de la voluntad de las personas que dan, nada más que para sobrevivir y pagar nuestras cositas que tenemos.

–P: La verdad es que hay más Winnies the Pooh en la Plaza del Sol y a él le tocó la china, nunca mejor dicho. Él, por cierto, está muy ligado a Winnie the Pooh, porque a usted de pequeño le llamaban Winnie, ¿verdad?
–R: Sí, me llamaron Winnie. Mis padres me regalaron un osito Winnie. Yo tengo un respeto a Winnie the Pooh. Es un personaje que me gusta, que me encanta, me agrada demasiado, desde pequeño.


Entrevista en Espejo Público, Antena 3.


diumenge, 25 de novembre del 2018

A su Majestad le gustaría cazar

Quan era conseller d'Agricultura, em va trucar el cap de la Casa Reial i em va dir: «Consejero, a su Majestad le gustaría cazar una cabra hispánica en los puertos de Beceite.» Les millors cabres hispàniques es veu que no són a la serra de Gredos, sinó que són als Ports de Beseit, al sud de Tarragona. I jo li vaig dir que no hi havia cap problema, que ens avisés quan hagués de venir. Al cap de deu o dotze dies em va tornar a trucar i em va dir: «Bueno, no sé cómo decírselo, pero su Majestad tendría que cazar algo que valiera la pena.» I jo li vaig dir: «Usted quiere algo que pueda salir en las revistas especializadas.» Llavors em va contestar: «Me ha comprendido perfectamente, consejero, me ha comprendido perfectamente.»
Al cap de vuit o deu dies més, em torna a trucar i em diu: «Bueno, claro, es que su Majestad ya va siendo algo mayor, tendríamos de mirar de no cansarlo demasiado.» Jo li vaig contestar que no es preocupés, que faríem el que es podria. Al final va fixar la data en què estava previst que vindria el Rei a caçar i jo vaig trucar al cap de la reserva i li vaig dir: «El Rei vindrà a caçar una cabra i hem de mirar que tingueu reüllada una zona on hi hagi un bon masce. Al Rei no l'hem de cansar gaire, si pot ser!» El cap de la reserva em va dir que faria tot el que estigués a les seves mans. Doncs resulta que dos o tres dies abans de la data en què havia de venir, em torna a trucar el cap de la Casa Reial i em diu: «Señor Consejero, el Rey le está muy agradecido, pero no será posible que su Majestad venga, lo tendremos que posponer para otra ocasión.» I jo: «Cuando su Majestad quiera.» Torno a trucar al cap de la reserva dels Ports i li dic: «Escolta, que el Rei al final no ve.» I ell: «Collons! Ara que tenia acostumada la cabra a baixar a menjar sal cada dia!»


Francesc Xavier Marimon, De bon rotllo! Anècdotes de polítics lleidatans.

[p.d. Juan Carlos I ha liderado durante años todos los ránkings de mayores piezas cazadas en España.]

dimarts, 6 de novembre del 2018

La Claudina i l'Angelina


–Pilar Rahola: L'Angelina de Manresa, ho ha fet ella, té 84 anys. Està fet de punt tot, és espectacular, eh? Mira, mira, la Claudina, de l'Hospitalet de l'Infant, mireu quines arrecadetes ha fet tan mones. Bueno, no em digueu que no tinc... que no tenim una gent espectacular. Claudina, Angelina... La carta de l'Angelina diu: "Des de Manresa amb amor i admiració per la Pilar Rahola. Son ja 81 els anys que tinc, però espero amb il·lusió veure la llibertat de Catalunya". Que bonica, i la Claudina també diu coses molt boniques: "Em dic Claudina Serra, tinc 84 anys, soc de L'Hospitalet de l'Infant, he passat molt a la vida, com tothom, i el ganxet, i fer de pagesa per vocació, junt amb els animalets, em fan feliç". Gràcies Claudina, gràcies Angelina.

–Periodista: I gràcies a tots aquells que no podem citar cada dia perquè és que és un continu, aquesta dona.

-Rahola: eheh.


Secció Hola, Rahola, del programa de TV3 Tot es mou.