dimarts, 28 de gener del 2014

Y él me amaba




Y fue en medio de una fiesta que estaba yo dando en mi casa, que se acabó la droga y mandé a mi guarura, un joven cubano que se llama Roberto del Campo, que era mi guarura, mi músculo, como se dice en ese ambiente, a comprar drogas. Se tardó. Cuando él llegó ya había yo terminado la fiesta, mandaba todo el mundo en su casa y estaba yo muy, muy paranoico, que es óbviamente efecto natural de un adicto a la cocaína.

Cuando entró a la casa lo tiré al suelo violéntamente y le dije que me diera la cocaína o que me diera el dinero. Pero noté que sus ojos estaban hinchados y empezaron a rodarle lágrimas por la cara. Yo no entendí lo que estaba sucediendo, desenfundé, le coloqué la pistola literalmente en la boca, el revólver en la boca, y le dije, 'dame el dinero, dame la cocaína'. Y lo que dijo él, con lágrimas corriendo por la cara, fue que él me amaba.

Sonido Changorama, Soles nacientes o él me mintió.

dimarts, 21 de gener del 2014

Y seguía cenando

Dicho esto, gustándose, Jesús Aguirre encendió otro extrafino de Winston y estiró las piernas en la cama turca envuelto en humo. Entonces me fijé en sus zapatos. Nunca había visto que zapatos de esa clase los calzara nadie en este perro mundo. Tenían el empeine de lonilla color manteca con horma y remaches de cuero marrón arañado y cordones con botonaduras doradas. Estaban elegantemente gastados. Zapatos de esa hechura sólo pudo haberles llevado algún millonario exquisito de entreguerras en la Promenade des Anglais en Niza, acompañado de una dama con pamela y un caniche en brazos, instalados en el hotel Negresco. Me parecía poco apropiado interesarme en ese momento por el origen del calzado, pero cuando Jesús Aguirre me preguntó si quería contemplar el famoso retrató de Cayetana de Alba, pintado por Goya, o leer la carta autógrafa de Cristóbal Colón y el testamento de Felipe II o tener en mis manos la primera edición del Quijote,que se conservaban en el archivo de la familia, le dije que prefería que me mostrara primero su fondo de armario.

No lo dudó un segundo. Junto con el escritor Juan García Hortelano le seguí los pasos por varios salones en penumbra, que era como hacer espeleología en la gruta del gran dragón. Desde los óleos de las paredes algunos próceres, que el duque ya había comenzado a interiorizar como sus propios antepasados, tal vez nos acompañaban también con la mirada. En la intimidad de unas estancias privadas había un gran vestidor forrado de caoba. En una tabla al pie de las cajoneras se alineaban varias docenas de zapatos, podían ser cincuenta o cien, entre ellos algunos pares de terciopelo en forma de botines de media caña como los que calzaban los pajes de Lorenzo el Magnífico en Florencia, según aparecen en el cuadro de Gozzoli El cortejo de los Reyes Magos. Eran los zapatos del padre de Cayetana, que fue embajador en Londres al que Jesús llamaba su suegro con absoluto desparpajo. Abrió el primer armario y apareció un mono color azul mahón desgastado. "Jacobo, mi suegro, el embajador, era muy elegante. En Londres, durante la guerra, en la embajada cenaba siempre con esmoquin. Cuando empezaba el bombardeo, los famosos V-2, entraba el mayordomo, le ayudaba a quitarse el esmoquin y le ponía este mono de obrero por si se desplomaba el techo, le cubría la cabeza con un casco de acero y seguía cenando como si nada. A veces me visto con este mono para escribir los artículos de ElPaís."

Manuel Vicent, Aguirre, El Magnífico.

dimecres, 15 de gener del 2014

Five fingers

Were the Earth to be started over again with all its physical features identical, its extremly unlikely that anything closely resembling a human being would ever again emerge. There is a powerful random character to the evolutionary process. A cosmic ray striking a different gene, producing different mutation can have small consequences early but profound consequences late. Happenstance may play a powerful role in biology, as it does in history. The farther back the critical events occur, the more powerfully can they influence the present.
For example, consider our hands. We have five fingers, including one opposable thumb. They serve us quite well. But I think we would be served equally well with six fingers including a thumb, or four fingers including a thumb, or maybe five fingers and two thumbs. There is nothing intrinsically  best about our particular configuration of fingers, which we ordinarily think of as so natural and inevitable. We have five fingers because we have descended from a Devonian fish that had five phalanges or bones in its fins. Had we descended from a fish with for or six phalanges, we would have four or six fingers on each hand and would think them perfectly natural. We use base ten arithmetic only because we have ten fingers on our hands. Had the arrengement been otherwise, we would use base eight or base twelve arithmetic and relegate base ten to the New Math.

Carl Sagan, Cosmos.

dilluns, 13 de gener del 2014

Trompada va trompada ve

Ausente Raku, que partió a hacer las Españas y triunfó sobre todo en Bilbao, vapuleando tios brutos, surgió gente que también montaba exhibiciones [de ju-jutsu]. Un Tayo Mirrake, retaba públicamente a Raku desde el escenario del Tivoli, Jamato Mayda se anunciaba como Campeón de España y Miss Roberts admitía el desafío de cualquier dama presente en la sala.
La cosa fue derivando hacia los teatros de barriada hasta la fecha sublime del 11 de febrero de 1908. En un teatro de la calle Mayor del Clot se celebraba una sesión de ju-jutsu entre los luchadores Marzari y Miles. La Veu de Catalunya del día 13 lo explica con mucha gracia: "Enlloc de ju-jutsu, va desenrotllar-se allí un joch de castanyes que feia esgarrifar, especialment al que les rebia. El públich va increpar a n'en Miles que diuen que fou qui abandonà des de'l primer moment les regles del ju-jutsu, per altres més a l'alcanç de qualsevol inteligencia, pero com no'n fes cas y seguís trompada va trompada ve, la gent va comensar a remoures y desseguida una colla de decidits va pujar a l'escenari, administrant una pallisa als dos atletes, els quals, com a pèrits en la lluita varen amagarse. Com l'escàndol continués, varen sonar els pitos d'aussili y va comparèixer la policia, la qual va entaular aleshores una lluita ab el públich, y n'hi hauria hagut per estona, si al empresari no se li hagués ocorregut regalar a cada concorrent una entrada per a un altre dia. Això va calmar els esperits y els punys ab més rapidesa que qualsevol martingala del ju-jutsu". El redactor de La Veu se inventó un nombre para el nuevo deporte, el ju-jutsu de la Mar Bella.

Julià Guillamon, La Vanguardia. El ju-jutsu de la Mar Bella.

divendres, 10 de gener del 2014

1906, raking you over the coals

"If you complain to them, they'll just print another article raking you over the coals. The fact is, when they write something about you in the paper there isn't a thing you can do about it, regardless of whether it's true or false. You just have to live with it." If that's really the things are, we'd all be a lot better off if the newspapers were driven out of business, and the sooner the better. Getting written about in a newspaper is like getting bitten by a snapping turtle- once it latches onto you, it won't let go.


Natsume Sôseki, Botchan.

dijous, 9 de gener del 2014

Moments estel·lars de la humanitat




Europa avall des del mar fins a muntanya
és on habiten els catalanets.
El nostre poble és el país on tot es pot fer
i si tu ets Europa, jo també.
Però alerta, aneu amb compte,
l'Estat espanyol us vigila,
ai! Que us boicotejarà! Agggh!
No ens podrà fer mal,
no, no podrà pas,
si no Europa haurà estat un gran fracàs.

Sempre podrem jugar i ser lliures
per tot arreu,
sempre serem catalanets.
Si com nosaltres barrufeu,
estareu contents,
i us ho passareu molt bé!
Visca Barrufunya lliure!



Lloll Bertran, Vilaweb. Lloll Bertran no té por.

(Aquesta cançó va ser interpretada per Lloll Bertran al míting final de Convergència i Unió a les eleccions al parlament de Catalunya del 2012)

dimecres, 8 de gener del 2014

Els millors llibres del 2013




1, Per primera vegada en els cinc anys de guardons icebergians, un llibre en català guanya l'Iceberg d'Or. És per a Albert Forns i la seva obra Albert Serra. La novel·la, no el cineasta.
El llibre ha estat premiat per la seva originalitat, amb un argument de ficció excel·lentment elaborat i seductor, i que alhora el pots entendre com un recull d'art de primer nivell.

2, Emmanuel Carrère va guanyar el Prix des Prix i ara l'Iceberg de Plata per la biografia novel·lada Limónov. El llibre té punts febles que l'han apartat de l'or, segons el jurat, com un protagonisme del Jo de Carrère que en alguns moments sembla excessiu i sobretot la necessitat, diu el jurat, que l'obra tingués també un perfil més plural, periodístic fins i tot. Sigui com sigui, Limónov és un gran treball.

3, L'Iceberg de Bronze va arribar tard, al desembre, però la biografia del duc d'Alba Aguirre, el Magnífico, és una delícia personal de Manuel Vicent, de gran nivell intel·lectual i alhora apta per a tots els públics.

4, Juanjo Sáez i el seu Crisis (de ansiedad) és el quart millor llibre de l'any gràcies a un retrat filosòfic il·lustrat de les nostres misèries existencials i sistèmiques.

5, El cinquè guardó és per a Sergi Pàmies. Cançons d'amor i de pluja es mereix aquest reconeixement per la qualitat que Pàmies sempre ha demostrat amb els seus relats breus, aquesta vegada més intimistes però igualment atractius que els anteriors.

dimarts, 7 de gener del 2014

The 2013 Best Iceberg Movies



1, The Golden Iceberg goes to Lilith, a brilliant story about the thin border between sanity and madness.

2, The Silver Iceberg goes to Twin Peaks. The award is an homage to the influence that David Lynch creation still has on a lot of series that rock the present TV rankings.

3, The Bronze Iceberg is for Michael Haneke's Amour, a sad but too real narration about our decrepitude that deserves to be remembered thanks to its beautifully depicted pain.


4, Me and you and everyone we know is Amanda July's translation into cinema. July's creative world is as valuable as it has been shown in her literature or her art works.

5, Blue Jasmine is a very good movie by Woody Allen. Despite that the Iceberg is skeptical about the current capability of Allen to master cinema as he did thirty years ago, not to be mentioned the stress that means to make a movie every year, Blue Jasmine is a incredible description of many women that end alone and insane facing the irreal belief that their buoyany lifes still exist.

divendres, 3 de gener del 2014

The 2013 Best Iceberg Songs



1, The Golden Iceberg for the best song of the year goes to Talking Heads and its This must be the place. This award is a tribute to one of the top (and hidden) creators of our times: David Byrne.





2, Leading voice of the new soul, Aloe Blacc wins the The Silver Iceberg with I need a dollar. This song, popularized as the soundtrack of the HBO production How to make it in America, should share the award with the records label Stones Throw.

3, The Bronze Iceberg goes to a brilliant musician, unknown for us until 2013: Tom Petty and his Mary Jane's last dance.


4, In 2012 Beach House was close to be an Iceberg awarded band. In 2013 they deserve the top 4 with Forever Still, a song that was released with an excellent videoclip. 

5, Y el top 5 para los gamberros más creativos de la música española, Los Ganglios y su Mimetic Mother Fucker.