dilluns, 8 de juny de 2015

the stuffed men



Mistah Kurtz - he dead.
A penny for the Old Guy

I

We are the hollow men
We are the stuffed men
Leaning together
Headpiece filled with straw. Alas!
Our dried voices, when 
We whisper together
Are quiet and meaningless
As wind in dry grass
or rats' feet over broken glass
In our dry cellar

Shape without form, shade without colour, 
Paralysed force, gesture without motion;

Those who have crossed
With direct eyes, to death's other kingdom 
Remember us - if at all - not as lost
Violent souls, but only
As the hollow men 
The stuffed men.


The Hollow Men, T. S. Eliot.


[Mistah Kurtz... mort.
Un cèntim per al Vell

Som els homes buits
Els homes farcits
Que es recolzen l’un amb l’altre
L’olla plena de palla. Oh Déu!
Les nostres veus ermes, quan
Xiuxiuegem plegats
Són tranquil·les i sense sentit
Com el vent en l’herba seca
O menjar de rates sobre trossos de vidre
En el nostre celler sec
Motlle sense forma, ombra sense color,
Força paralitzada, sense moviment;
Aquells que han passat
Ulls fits davant seu, a l’altre Regne de la mort
Recordeu-nos —si encara recordeu— no com a perdudes
Ànimes violentes, sinó només
Com els homes buits
Els homes farcits.]


Cap comentari: