divendres, 25 de setembre de 2015

Crear una nova realitat

Isak Dinesen va escriure que tots els sofriments poden suportar-se si es poden explicar en una història. El governant té el poder d'explicar aquesta història. Si sap transformar els sacrificis i les esperances en un relat convincent, tindrà el lideratge assegurat. Com va dir Napoleó: "Només es pot governar un poble oferint-li un futur. Un governant és un venedor d'esperances".

[...] En una època més agitada que la nostra, George Orwell va escriure: "El llenguatge polític –i amb variacions això és cert en tots els partits polítics, dels conservadors als anarquistes– està concebut per fer que les mentides sonin com veritats i que l'assassinat sigui respectable, i per donar aparença de solidesa a la pura xerrameca". A diferència del que passava als països totalitaris als quals es referia Orwell, en una democràcia els dirigents polítics no solen assassinar ningú, de manera que podem prescindir d'una part de la seva observació. Però la resta continua sent vàlida. El llenguatge polític, de vegades, té per objectiu transformar la realitat. El polític, com el poeta, aspira que, en donar a una cosa un nom diferent del que té, es converteixi en una altra cosa. És cert que aquesta operació pot servir perquè les mentides semblin veritats, per donar una pàtina de respectabilitat a accions impopulars o poc confessables, per disfressar aspectes desagradables de la realitat sota el mantell hipòcrita de l'eufemisme o per apartar del camp visual temes inoportuns. Es parla d'alguna cosa i així no cal parlar de la que no es vol parlar. Però també pot servir per millorar la realitat i facilitar la convivència. "La civilització –escriu Fernando Pessoa– consisteix a donar a una cosa un nom que no li correspon, i després somiar sobre el resultat. I realment el nom fals i el somni veritable creen una nova realitat. L'objecte es fa realment un altre, perquè l'hem convertit en un altre. Manufacturem realitats. La matèria primera continua sent la mateixa, però la forma, que l'art li va donar, deixa efectivament de ser la mateixa. Una taula de pi és fusta de pi però és també taula. Seiem a taula, i no al pi".


Carles Casajuana, Les lleis del castell.

Cap comentari: