dijous, 12 de novembre de 2009

Partits i comparses

"Com bona part de les dictadures socialistes que van néixer al segle XX, la Xina té d'altres forces polítiques reconegudes al marge del Partit Comunista Xinès (PCX). En els últims mesos, als vuit partits xinesos no comunistes, oficialment denominats partits democràtics, se'ls ha concedit un protagonisme inusual de cara als moments decisius d'aquest 2008.

El proper mes de març s'organitzaran amb tots els honors les sessions legislatives anuals de l'Assemblea Popular Nacional, que commemoraran els 30 anys del procés de reforma i obertura. A l'agost se celebren a Pequín els Jocs Olímpics i el PCX també vol utilitzar l'ocasió per demostrar progressos democràtics. Però, és una ficció o hi ha millores reals? La Fundació James Town, habitual crítica del règim del PCX, va publicar aquest gener un article del professor de la Universitat de Yale, Thomas E. Kellogg, que confirmava que a la Xina hi ha una onada "constitucionalista" des del món intel·lectual i judicial que defensa l'enfortiment de l'Estat de dret i dels valors democràtics.
La Constitució de la República Popular de la Xina estableix que l'estructura de partits "és una cooperació de múltiples partits i un sistema de consulta sota el lideratge del PCX". Quan la República Popular va ser fundada el 1949, la farsa de considerar el nou règim com una democràcia socialista passava per tolerar l'existència d'altres forces polítiques. Alguns dels partits que es van fundar després de la caiguda de la monarquia (1911) es van preservar com a satèl·lits del PCX. Els formen persones d'un entorn "liberal", "burgès" i "intel·lectual", adjectius utilitzats en l'àmbit oficial per descriure'ls. Segueixen sense poder polític però són plataformes d'acció social i acadèmica que el PCX utilitza pel bon nivell professional dels seus representants.

Els vuit partits democràtics compten amb 700.000 militants, menys de l'1% dels que té el PCX, segons del govern. El més nombrós és la Lliga Democràtica de la Xina (CDL) amb 181.000 membres, la majoria acadèmics de prestigi. El seu president és Jiang Shusheng, un dels millors físics de la Xina i antic president de la Universitat de Nanjing. El CDL va ser fundat el 1941 en la clandestinitat com un grup opositor a la dictadura del Kuomintang (KMT) i contra els invasors japonesos.

Amb 108.000 militants, l'Associació Nacional per a la Construcció Democràtica de la Xina (CNDCA) és el segon de la llista. Va ser creat el 1945 i és una mena de lobby del món empresarial. Dos partits que compten amb una base formada per professors i intel·lectuals són l'Associació per a la Promoció Democràtica de la Xina (CAPD) i la Societat del 3 de Setembre, d'arrels antifeixistes, amb forts vincles històrics amb el PCX. El seu president, Han Qide, és vicepresident de l'Assemblea Popular Nacional i militant del PCX.
Amb menys de 100.000 militants hi ha el Partit Democràtic dels Camperols i els Treballadors (99.000 militants) -important entre representants de la medicina-, el Comitè Revolucionari del KMT Xinès (81.000) -una escissió del KMT-, el Partit de l'Interès Públic Zhi Gong (28.000 militants) i la Lliga d'Autogovern Democràtic de Taiwan (2.100). Malgrat ser de les més petites, el Zhi Gong té influència perquè el seu president, Wan Gang, es va convertir el 2007 en ministre de Ciència i Tecnologia, el primer no comunista des del 1972.

El poder dels "partits democràtics" és mínim perquè no poden aplicar cap actuació sense el beneplàcit del PCX i perquè concorren a les eleccions regionals sense votacions lliures. També tenen restringit el contacte amb la premsa estrangera. Però el fet és que cada vegada tenen més presència pública. Segons el govern, 18 persones no membres del PCX han sigut vicepresidents del Tribunal Suprem, 24, vicegovernadors de províncies i 7, vicepresidents de l'Assemblea Popular. En l'àmbit acadèmic sí que se'ls cedeix la direcció d'importants projectes i institucions. En un informe del desembre passat, l'agència Xinhua detallava algunes iniciatives que aquests partits han tirat endavant: el CAPD va ser un dels cervells del nou pla d'educació universal i gratuïta per als primers nou anys d'escolarització, i la Lliga d'Autogovern de Taiwan va presentar la proposta de protecció de la minoria cultural Minnan, que es va convertir en llei fa cinc anys."


Cristian Segura, Diari Avui, febrer 2008. Expansió multipartidista en versió xinesa.

Cap comentari: