dimecres, 16 de juny de 2010

Simplement un prosista

-La visió que tinc de la literatura és que un novel·lista ha d'estar inserit en la dinàmica social de la seua època.

-Error lamentable que paguem els lectors, ja que se subordina la literatura a altres interessos. Un novel·lista no ha de complir necessàriament una funció social. La primera obligació és fer bones novel·les, sigue del gènere que siguen.

-En determinades circumstàncies el novel·lista, pel seu protagonisme, té una obligació social inel·ludible.

-Vols dir que és millor un novel·lista ideòleg que un bon novel·lista, per exemple, de ciència-ficció?

-Vull dir que no és incompatible fer una bona novel·la i adquirir un compromís amb la societat.

-Eixe és un dels teus errors en Un mort a l'estació. De vegades, amb l'afany de les descripcions socials t'oblides de l'argument. I sense argument, estimat Dalmau, no hi ha novel·la. Ets simplement un prosista.

-Simplement?

-No he pretès diferenciar un prosista d'un novel·lista amb categories literàries. Però tornem a la teua novel·la.

-Tornem-hi. Et recorde que el crim té arrels socials. A més, Ferrús, ¿per quina pàgina vas?

-Per la seixanta-tres, em sembla.

-Doncs encara te'n queden cent deu. ¿Com pots parlar, així, de si hi ha argument o no?

-Perquè m'ho ensume. Conec la tècnica: traus un assassinat en les primeres planes, després fots vinga retòrica contant la vida de tots, i probablement trobarem l'assassí en les darreres pàgines. Tot plegat una excusa per enviar-nos als lectors allò tan pedant que en diuen el "missatge".

Ferran Torrent. L'illa de l'holandès.

Cap comentari: