dilluns, 13 de febrer de 2012

Una cosa segura

La família és el primer nivell de socialització. La família viu un xoc amb el capitalisme. En els darrers vint, trenta anys, Espanya s’ha convertit en el país amb la natalitat més baixa del món. Hi ha una crisi de la família; avui es desenvolupa una família reduïda. Després la gent es divorcia, o no es casa. La família de l’antic model s’ha desinstitucionalitzat. La família ja no és obligatòria. Però, per altra banda, les enquestes indiquen que la gent creu que és a la família on s’hi troben millor. És una cosa segura, sòlida. És solidària: els pares ajuden els fills durant molt de temps. La dinàmica de la individualització ha destruït l’antiga família autoritària, religiosa. Però la família representa una protecció davant la hipervelocitat del món. La família, doncs, ajuda, però no és un contrapoder, no és un contramodel [al neoliberalisme]. És un espai privat, és una institució privada. Les alternatives de sistema han de ser col·lectives, públiques.

Gilles Lipovetsky.


(Foto del gran Ferran Forné)

Cap comentari: