dimecres, 19 de febrer de 2014

La pell fina

Arran dels molts comentaris que ha suscitat la meva crònica d'avui sobre la conferència d'Oriol Junqueras a la Universitat Pompeu Fabra, voldria aportar uns apunts aclaridors. Aquests apunts són complementaris perquè l'espai de l'article era limitat:

Punt 1 de la 'polèmica': l'entradeta.
L'entradeta diu així:
"Oriol Junqueras va sorprendre ahir els estudiants de la UPF amb una ponència més pròpia del Fòrum de Davos que no pas dels ambients hormonals universitaris. Malgrat que van ser 75 minuts d’anàlisi macroeconòmica feixuga, gràcies a la popularitat del líder d’ERC només van abandonar l’auditori un 15% dels 300 presents."

Fa tres mesos, al mateix auditori de la UPF, es va celebrar un debat entre grups parlamentaris. La sala era plena, com ahir amb Junqueras. Què esperaven els estudiants dels dos actes? Consignes polítiques. Per dir-ho frívolament: volien munició emocional per al procés sobiranista. En canvi es van trobar una lliçó magistral d'una hora i mitja sobre la situació de l'economia mundial. A mi personalment la conferència econòmica de Junqueras em va semblar excel·lent, de gran contingut, però no era el que els estudiants esperaven. No vol dir que un universitari no hagi d'interessar-se per aquests afers macroeconòmics, al contrari, però ni el títol de la conferència ni el que els estudiants comentaven, indicaven que era el que esperaven.



Punt 2. Durao Barroso.

Aquesta part de l'article diu així:
"Va ser convincent i només va desafinar quan, davant la polèmica sobre Escòcia generada per Durão Barroso, va recordar que el president de la Comissió Europea defensava la guerra de l’Iraq; el vincle Escòcia-Iraq no quedava clar."

Com deia, per espai no pot entrar tot en un article. Junqueras va carregar contra Barroso per ser membre del Partit Popular Europeu. Aquí, el vincle amb el govern espanyol era molt clar. Però amb la guerra d'Iraq? Són dos assumptes [les falses armes de destrucció massiva i la consulta] tan, però tan diferents que si Junqueras no ho explicava de manera detallada, podia semblar fora de context. Què volia dir? Que Barroso va mentir a Iraq i per tant ara menteix amb la sortida de la UE en cas d'una hipotètica independència? Perdonin, si ho mediten una mica entendran que el vincle, en dos assumptes tan diferents i importants, és molt bèstia. 

De fet, si Barroso hagués dit que una Escòcia independent entraria automàticament a la UE, la lògica d'Iraq es podria aplicar d'igual manera: 'com que aquest home ja va mentir una vegada, ara també menteix'. És el que passa quan vincules continguts tan diferents i tan allunyats.
En menor escala, és com si la consulta finalment no es fes aquest 2014 i Junqueras, com que cada dia assegura que hi haurà consulta, quedi desacreditat per defensar cap altra cosa per sempre més.

Punt 3. La pell fina:
Esquerra va com una moto. Puja i puja i puja a nivell de popularitat. Collonut. Però potser puja tant com la seva susceptibilitat. Si se'ls critica, ni que sigui una mica, et cauran més calbots que a una bruixa durant la Inquisició. Exemple: Junqueras a la UPF. Va rebre una desena de preguntes, totes amigues (el públic era massivament amic d'ERC i de la independència). Menys una. 1 de 10! Al final, un noi, un noi jove, estudiant, idealista, compromés [suposo] amb moviments d'esquerra, va criticar Junqueras per reunir-se amb el president de Mango i no dir-li res sobre els seus treballadors morts en una fàbrica del sudest asiàtic el 2013. Junqueras va ser duríssim amb el noi, podríem dir que el va humiliar. Personalment crec que no calia abraonar-se així amb un noi que s'està formant, que probablement no tenia més de 20-25 anys.
El mateix passa si escrius alguna cosa crítica/irònica sobre ERC. Molta gent s'enganxa. Quan tothom et fa la gara-gara, des de la teva cort propera a milions de persones, potser és inevitable que acabis levitant per sobre del bé i del mal.

Per acabar, vull recordar que aplico el mateix paper de 'mosca collonera' amb tots els partits.

Cap comentari: