dimecres, 2 d’abril de 2014

Hipocresia



La FIFA ha sancionat avui el Futbol Club Barcelona per fitxatges irregulars de jugadors estrangers menors de 18 anys. De nens. Del comunicat de la FIFA em sap greu especialment una frase que destaca que el Barça no ha actuat pels interessos formatius del menor. El cas hauria de servir per acabar amb la hipocresia del futbol en general i del Barça en particular.

El futbol d'elit no pot ser model de res. Començant pel fet que estem parlant d'un sector on es mercadeja amb nens. El nen com un actiu comptable. El Barça no és una excepció de mala praxis. Segur que accions sense escrúpols d'aquesta mena les realitzen el Madrid, el Bayern, la Juventus o fins i tot el meu club, l'Espanyol. I m'és igual quin president té el club: Rosell, Laporta, Núñez, Sánchez-Llibre, Collet, Del Nido, Florentino: business is business. L'únic que canvia és la intensitat de la hipocresia. Per cert, que la FIFA sancioni algú per irregularitats, doncs també té tela.

El futbol d'elit és un negoci molt brut. Però malgrat això, el futbol d'elit continua exposant-se com una màquina de bon rotllo. I en aquest sistema, d'una hipocresia insultant, el Barça rep el premi especial del jurat.

El Barça s'ha distingit per vendre's com el club dels valors, de la ètica, de jugadors que són bones persones, representant d'un país... I una merda.
El senyor Messi ha fet el possible per pagar com menys impostos, millor.
Els jugadors de la Roja, la majoria del Barça, cobren primes excepcionalment lliures dels impostos normals gràcies a l'enginyeria fiscal d'assessors que també els consideren molt bones persones.
Els jugadors del Barça, en definitiva, són milionaris consentits. A mi tot això em sembla collonut. El problema no són ells, el problema és el que envolta el Barça, en primera instància els milers de socis que ho permeten i en segona instància tots els mitjans de comunicació catalans que venen la moto, cada dia, per terra, mar i aire, de com de bones persones són aquests senyors milionaris i els seus entrenadors. Entrenadors com Pep Guardiola, un dels grans valedors del mundial de futbol de Qatar.

Si no em venguessin el Barça com un model de valors, d'ètica, etcètera, no escriuria això. Perquè el futbol professional és un business, capitalisme salvatge; i en el capitalisme salvatge hi ha autèntiques carnisseries per forrar-se.

El sector immobiliari no es ven com un model ètic i de valors. Són taurons, no se n'amaguen. Per això el futbol, i el Barça en particular, és infinitament pitjor que els taurons immobiliaris. Són milionaris que les fan de tots colors i a més a més ens els retraten com si fossin la mare Teresa de Calcuta.

Per què els mitjans fan això? Perquè el futbol és un negoci, i en aquest negoci hi suca tothom.

Cap comentari: