The cuckoo clock

"You know what the fellow said: in Italy, for thirty years under the Borgias, they had warfares, terror, murder and bloodshed, but they produced Michelangelo, Leonardo da Vinci and the Reinassance. In Switzerland, they had brotherly love, they had five hundred years of democracy and peace -and what did they produce? The cuckoo clock."

The Third Man.

Wiener Blut

"Heast, was hat der Bua

Was braucht er für a Medizin

Geh schau, geh schau da was an

der weiß genau

 

Der Peda und der Rote ham dem Kas ane geb'n

Eahm hat's wie Hauptfett aufg'stellt

volle Wäsch' in'd Wand, war des scheen

Der Guck schmiert ab, der Stockchef kommt, a G'spiel wird inszeniert,

wobei der Rote 'n Peda sei komplette Auslös inhaliert,

man ruft den (Doktor, Doktor)

der Peda sieht rot (Doktor, Doktor)

ana fragt: "is' der tot"

 

Wiener Blut - in diesem Saft, die Kraft, die Wiener Glut

kommt ana link uns kommen wir in Wut, bis er erkennen tut

Wir hab'n die Medizin, der Dekadenz hab'n wir a Preis verlieh'n

dabei san wir moralisch überblieb'n, wir steh'n und fall'n und lieg'n

Wir hab'n die Medizin

 

Oh, oh, oh ...

Heast der is da arg

Was is des für a Medizin

Oh, der Professor hat an Dreia ausg'faßt, heit geht er ham

Sein Weg führt ihn direkt in Prater, in'd Allee mit de Bam

Kein Bein allein, er fasziniert sein Gürteltier erblickt,

jedoch die Beste mit an, "jetzt kummst?", stop retour in Krieag ihn schickt

Man ruft den (Doktor, Doktor)

Der Professor sieht rot (Doktor, Doktor)

Ane fragt: "is' der tot?"

 

Wiener Blut - mit Mord und Totschlag hab'n wir nix am Hut,

doch sind für eine Hetz wir immer gut, für dich und mich in Wien

Wir präsentieren Wien, auch im Club 45 samma drin,

dort sind wir unter uns dann sehr intim, im Steh'n, im Fall'n, im Lieg'n

 

Wir präsentieren Wien"

Falco, Wiener Blut.

Mi patria, mis zapatos.

"Jamás he podido respetar esas extrañas leyes.
Jamás lo podré disimular,
luna vuela y hazme a mí volar.
Estás tan lejos de mí que a veces pienso que nunca te encontré.
Un mundo extraño, dormido,
a punto siempre de estallar.
Digo que volveré, primero debo aprender a caminar.
Sin ti sobreviviré, muy lejos tu nombre me acompañará.

Mi patria en mis zapatos, mis manos son mi ejército;
nace luna fría, nace y hazme olvidar.
Mírame, soy provisional;
tú también y nadie te comprenderá.
Quédate un minuto más;
luna azul descansa y hazme descansar..."

El último de la fila, Mi patria en mis zapatos.

You'll catch that blood

"Sometimes fate is like a small sandstorm that keeps changing direction. You change direction, but the storm adjusts. Over and over you play this out, like some ominous dance with death just before dawn. Why? Because this storm isn't just something that blew in from far away, something thas has nothing to do with you. This storm is you. Something inside you. So you all can do is give in to it, step right inside the storm, closing your eyes and plugging up your ears so the sand doesn't get in, and walk through it, step by step. There's no sun there, no moon, no direction, no sense of time. Just fine white sand swirling up into the sky like pulverised bones."

"And you really will have to make it through that violent, metaphysical, symbolic storm. No matter how metaphyiscal or symbolic it might be, make no mistake about it: it will cut through flesh like a thousand razor blades. People will bleed there, and you will bleed too. Hot, red blood. You'll catch that blood in your hands, your own blood and the blood of others.
And once the storm is over you won't remember how you made it through, how you managed to survive. You won't even be sure, in fact, whether the storm is really over. But one thing is certain. When you come out of the storm you won't be the same person who walked in. That's what this storm's all about."

Haruki Murakami, Kafka on the Shore.

La llei de l'embut (el meu poema de nadal)

"La vida és un joc d'embuts, un rere
l'altre, el següent amb broc més petit
que l'anterior. I és necessari veure'n
la creixent dificultat, l'estretor
que progressivament van engreixant
les hores que anem escoltant lleugeres
pel passar dels dies inaugurats
quan vam caure en la primera desgràcia.
Però no és un laberint uniforme
perquè, si ho fos, hauríem inventat
un fil d'Ariadna que anés lligat
del preu de la llevadora. I presos
de les mans, caminaríem plegats
amb la serenor dels que ja sentint-se
perdedors saben que també entraran
quan el jutge canti la fi de cursa.
Però no. La llei de l'embut només
consenteix el pas a un de sol, com totes
les sortides possibles per arribar
a algun lloc amb ànsies de voler
improvisar les preguntes i els precs
obligats per seguir desesperant.
D'això alguns en diran 'el camí'.
D'altres 'preludi de no-solució'.
Pels més, no té prou valor per dur nom."


Marc Masdeu, Els escalfadors.

(24 de desembre: tal dia com avui també va néixer Marc Masdeu)

Sobre el mar

"Y el aire se volvió dos veces más azul.
Y repentinamente lo hemos visto de nuevo
apretado
en el puerto
entre muelles
y cascos de los barcos.

Yo me acordé de un pájaro rapaz
que vi una vez en el parque zoólogico.
Alas bajas, sin fuerzas
la cabeza caída sobre su corazón.
al zambullirse el tren en la estación
lejos de mi mirada quedó el mar.
Pero cuando la máquina arrancó
nos hemos encontrado una vez más.
Él era el horizonte
el centelleo frío del acero
que a través de sus cejas fruncidas me
observaba
volviéndose más cálido y más dulce
cuando iba aproximándose
No, en ese momento no pensé
que la vida del hombre es como espuma
que refulge un instante y se disipa
en el movimiento sin fin."

Nâzim Hikmet, Duro oficio el exilio. El Bardo Colección de Poesía.

White Winter Hymnal

"I was following the pack
all swallowed in their coats
with scarves of red tied 'round their throats
to keep their little heads
from fallin' in the snow
And I turned 'round and there you go
And, Michael, you would fall
and turn the white snow red as strawberries
in the summertime."

Fleet Foxes, White Winter Hymnal.

Professor Sea Gull

"Let me introduce myself. The name is Joseph Ferdinand Gould, a graduate of Harvard, magna cum difficultate, class of 1911, and chairman of the board of Weal and Woe, Incorporated. In exchange for a drink, I'll recite you a poem, deliver a lecture, argue a point, or take off my shoes and imitate a sea gull. I prefer gin, but beer will do."

Joseph Mitchel. Joe Gould's secret and Professor Sea Gull, The New Yorker.

Himnari

"Dicta'm, vés dient, repeteixo sóc jo, sóc jo,
sóc jo perquè havia de ser un altre i no ha pogut ser,
compareixo perquè un fantasma s'ha posat el gec de fòsfor vermell,
penso perquè cada estel és una nova idea,
parlo perquè el gemec més fort és la paraula,
m'hi veig perquè és al contrari, la llum em mira a mi,
compro perquè l'ànima s'ho va gastar tot,
menjo perquè fou dit: qui mossegui la poma caurà mort,
bec perquè vaig néixer dessagnat,
estimo perquè provinc d'una erupció solar,
tinc por perquè el visitant i l'assassí són la mateixa persona,
m'adormo perquè abans era cec,
somio perquè el cervell és un glaç i es desfà al llit,
em faig vell perquè l'eternitat s'acaba,
em desperto perquè l'alba sóc jo".

Màrius Sampere i Passarell, Subllum.

La navaja de Steinbeck

"Antes de viajar a Rusia, no sabíamos qué tipo de equipo estaría disponible, así que en Francia habíamos comprado una navaja, una navaja que tenía una hoja para casi todas las situaciones físicas del mundo, y para algunas de las espirituales. Estaba equipada con hojas que eran tijeras, con hojas que eran limas, punzones, sierras, abrelatas, abrebotellas, sacacorchos, herramientas para sacar piedras de los cascos de un caballo, una hoja para comer y una hoja para asesinar, un destornillador y un formón. Con ella se podía reparar un reloj o el Canal de Panamá. Era la navaja más maravillosa que nadie había visto nunca, y ya la teníamos durante casi dos meses, y lo único que habíamos hecho con ella era cortar salsichas. Pero debe admitirse que la navaja cortaba las salsichas muy bien".

John Steinbeck, Viaje a Rusia. Grupo Unisón Ediciones (en liquidación).