dijous, 30 de juliol del 2009

La capital equina del mundo

"Salvando siglos de antigüedad y muchas toneladas de piedra, el hipódromo de Happy Valley podría considerarse el Coliseo romano de Hong Kong. Happy Valley es un icono porque allí empezó en 1841 la tradición hípica de la que se autodenomina la 'capital equina' del mundo. Los británicos drenaron el lago que por entonces ocupaba el 'Valle Feliz' porque era un foco de malaria y el terreno llano que quedó se utilizó para las prácticas de equitación.

Sobre aquella extensión se mantiene hoy sitiado por rascacielos y mucho cemento uno de los hipódromos más antiguos de Asia. Allí nació en 1884 bajo mandato colonial británico el Hong Kong Jockey Club (HKJC), el mayor club hípico del mundo, la institución más emblemática de la ciudad y su principal benefactor social. Las competiciones olímpicas de hípica están organizadas y financiadas por el HKJC, y todo gracias a su principal fuente de ingresos: las apuestas de carreras.

"La principal característica de Hong Kong es la cantidad enorme de personas implicadas en el mundo del caballo. Cada día me levanto con 20 medios escritos que publican sobre nuestras carreras. Esto no lo encuentras en ningún otro lugar", explica John P. Ridley, el director de carreras del HKJC y coordinador de los preparativos olímpicos. Ridley habla con Mundo Deportivo mientras pasea por la tribuna reservada a los socios del hipódromo de Sha Tin, la joya de la corona del HKJC y donde se celebrarán las pruebas olímpicas a excepción del salto en campo. Sha Tin tiene un aforo de más de 80.000 personas y consigue casi el lleno los 50 días del año que hay carreras.

El hipódromo de Sha Tin está delimitado por una docena de edificios de 40 plantas donde residen la mayoría de los 24.000 empleados del HKJC, que ha invertido 120 millones de euros para organizar los Juegos. La mayor parte del dinero se ha dedicado a solucionar tres inconvenientes que afrontaba Hong Kong, según Ridley: la falta de experiencia en la organización de las pruebas de salto –se ha querido solucionar contratando a expertos europeos y australianos–, la escasez de espacio en el limitado territorio de Hong Kong, que ha requerido enormes sumas para construir las áreas de entrenamiento o para convertir un campo de golf en los 5 kilómetros de la pista de cross country. El tercer problema es la climatología en verano: el tremendo calor que hace y los tifones.

Precisamente esta semana azota a Hong Kong una tormenta tropical que está retrasando la llegada de 24 caballos de cinco selecciones procedentes del aeropuerto de Ámsterdam. La organización de los Juegos asegura que la competición podrá empezar sin problemas el próximo sábado pero la Oficina de Meteorología de Pekín ha advertido que a mediados de agosto se esperan fuertes temporales que podrían detener las pruebas no más de dos días.

Para poner remedio al calor de agosto de Hong Kong se han instalado aire acondicionado 24 horas en los picaderos y en los establos de 225 caballos. Las cuadras están diseñadas en un lujoso estilo tradicional chino y cuentan además con duchas de grifería Roca para los animales. Jeremy Edwards fue uno de los gestores de las pruebas hípicas de los JJ.OO. de Sydney 2000 y ha sido contratado para dirigir los preparativos de salto en campo en Hong Kong. Pese a que suda la gota gorda todo el día, Edwards asegura que los caballos podrán competir en plenas condiciones. Está convencido que los de Hong Kong serán los mejores JJ.OO. de equitación porque el HKJC "es una institución única. No hay nadie más en el mundo que organice carreras y apuestas para hacer caridad". El HKJC es una organización sin ánimo de lucro que desde la década de los 70 tiene el monopolio de la gestión de las apuestas de caballos y de fútbol de Hong Kong. Su facturación anual superan los 5.000 millones de euros y la mitad va a impuestos. En los últimos diez años ha dedicado a caridad 1.000 millones de euros.

El diario británico Financial Times aseguraba recientemente que Hong Kong es el lugar del mundo con las carreras de caballos de mayor calidad por el nivel de los premios, la afición y la supervisión de la competición. El laboratorio de análisis de dopaje del HKJC es uno de los cuatro centros oficiales de la Federación Ecuestre Internacional.

En Hong Kong hay una población de 1.100 caballos de competición y sólo se sacrifican 150 al año, según la veterinaria Sussanne Troester: "Es un número mucho menor que en cualquier otro centro de carreras del mundo". Hong Kong es pionera en reeducar a los caballos de carreras en animales de paseo, que luego se regalan a escuelas internacionales. Pese a ello, Troester opina que Hong Kong "es muy diferente" a la cultura hípica de los Juegos "porque el caballo no es visto como una tradición, como en Europa, sino como un objeto para apostar."


Cristian Segura, en El Mundo Deportivo de hace mucho. Hong Kong depende de sus caballos.

dimecres, 29 de juliol del 2009

A great believer in the american dream

SpongeBob is one of the greatest believers in the American dream in all of children’s entertainment,” says Greg Rowland, whose consultancy, Greg Rowland Semiotics, has performed brand analyses for Unilever, KFC, and Coca-Cola. “He’s courageous, he’s optimistic, he’s representing everything that Mickey Mouse should have represented but never did. There’s even something Jesus-like about him—a 9-year-old Jesus after 15 packets of Junior Mints.”



(...SpongeBob SquarePants, the cartoon, turned 10 years old this spring. Doesn’t that make you feel tired? The little fry cook from Bikini Bottom, down in the benthic zone of the Pacific Ocean, has been with us longer than the iPod. His anniversary, naturally enough, has triggered a fresh avalanche of SpongeBob crapola: for the month of March, Wal-Mart stores nationwide featured a special freestanding SpongeBob shop called “The Happy Place” (clothes, DVDs, toys, books, etc.), and Hasbro and Mattel between them are rolling out seven new SpongeBob board games. At February’s Toy Fair in New York City, Barbie herself consented to be co-branded, appearing with SpongeBob T-shirt and accessories inside a new "Barbie love Spongebob" window box.
The marketing of products to children is a dirty business, no doubt, but SpongeBob’s economic buoyancy has a very pure relation to his character and pursuits. The sponge is a one-man stimulus package, not just commercially but morally. If consumer confidence had a face, it would be the gleaming, avid face of SpongeBob SquarePants.)

James Parker, The Atlantic, Sponge'sBob Golden Dream.

dimarts, 28 de juliol del 2009

Die Securitate ist noch im Dienst

Jetzt kamen die Verhöre. Die Vorwürfe: dass Ich keiner Arbeit nachgehe, dass Ich von Prostitution, Schwarzhandel lebe, als 'parasitäres' Elemente. Man nannte Namen, von denen Ich nie im Leben gehört hatte. Und Spionage für den BND, weil Ich mit einer Bibliothekarin des Goethe-Instituts und einer Doltmetscherin der deutschen Botschaft brefreundet war. Stundenlang erfundene Vorwürfe. Aber nicht nur das. Man brauchte keine Vorladung, fischte mich einfach von den Strasse ab. Ich war auf dem Weg zum Friseur und wurde von einem Polizisten durch eine schmale Blechtür in Souterrain eines Studentenwonheims gebracht. Drei Männer in Zivil sassen an einem Tisch. Ein kleiner knochiger war der Chef. Er verlangte meinen Ausweis, sagte:

"Na, du Hure, sehen wir uns schon wieder." Ich hatte ihn noch nie gesehen. Mit acht arabischen Studenten sollte Ich Sex gehabt und mich mit Strumpfhosen und Kosmetika bezahlen lassen haben. Ich kannte keinen einzigen arabischen Studenten. Aber der Verhör meinte, als Ich das sagte: "Wen wir wollen, finden wir auch 20 Araber als Zeugen. Wirst sehen, es wird ein exzelenter Prozess." Standig warf er meinen Ausweis in Boden, Ich musste mich brücken und ihn aufheben. An die 30 bis 40 Mal. Wenn Ich langsamer wurde, trat er mir ins Kreuz. Hinter der Tür schrie eine Frauenstimme. Folter oder Vergewaltigung, hoffentlich nur ein Tonband, dachte Ich. Dann musste Ich acht hart gekochte Eier und grüne Zwiebeln mit Salz essen. Ich würgte das Zeug hinunter. Danach öffnete der Knochige die Blechtür, warf meinen Ausweis hinaus und trat mir in den Hintern. Ich fiel mit dem Gesicht ins Gras neben ein Gestrüpp. Ich kotzte, ohne den Kopf zu heben. Ohne mich zu beeilen, nahm Ich den Ausweis und ging wieder nach Hause.

Herta Müller, Die Zeit, Die Securitate ist noch im Dienst.


(Fast and free-style translation into English:
And then came the hearings. The charges against me: That I wasn't working, that I was living of prostitution and trading in the black market. I was a parasitic element. They gave names of people that never in my life I'd heard before. They also accused me of spionage for the BND [German secret services], because I was friend of a librarian at the Goethe Institut and friend of an interpreter from the German Embassy. Hours presenting me charges. And not only this. They didn't need a citation, they catched me in the street when I was on my way to the hairdresser. I was brought by a police to a cell in a basement under a students residence. Three men in plain clothes were sitting on a table. A small tough guy was the boss. He demanded my ID card and asked me:

Ok, bitch, we see us again."
I had never seen him before. I was accused of having sex with eight arab students and being paid with pantis and cosmetics. I didn't know any arab student but they told me: "if we want, we can find 20 Arabs as witnesses. You will see, it will be an excellent process." He threw my ID card to the floor. I should take it and give it back to him. 30 or 40 times. He punished me everytime I picked up slowly. Behind the door, a woman was yelling. Torture or rape, hopefully only a tape recording, I thought then. I should eat eight hard boiled eggs and green onions with salt. I was suffocated. Afterthat, the tough guy open the door of the cell, threw me my ID card und hit me in the ass. I fell down and I found myself with my face over the grass. Iwas coughing but I didn't dare to raise my head. I didn't speed up, I took the ID card and went back home.")

dilluns, 27 de juliol del 2009

Jubilats amb marxa

Són les nou del matí d'un dia feiner de setembre i el Teatre de Titelles de Chaoyang, a Pequín, és ple de gom a gom. Hi ha programat un concurs de dansa i el públic el formen, majoritàriament, jubilats del barri d'Anzhen que han vingut a gaudir dels balls internacionals i del folklore xinès. A l'escenari no actuen estrelles sinó les veïnes amb més marxa. Un centenar de dones de la tercera edat competeixen per demostrar al jurat quins grups de dansa amateurs d'Anzhen tenen la millor coreografia. En disputa hi ha la participació a la gala d'inauguració dels Jocs Olímpics del 2008.

El festival al teatre de titelles és un dels múltiples tornejos de dansa que s'organitzen entre el 2007 i el 2008 per elegir les associacions de jubilats que formaran part dels espectacles programats per als Jocs Olímpics. Els premis més cobejats són les places per a les gales d'inauguració i cloenda, però durant les tres setmanes que duraran les proves olímpiques l'Ajuntament de Pequín té previst amenitzar la ciutat amb diversos espectacles públics.

"No ens agrada la pressió d'estar capficades en una competició. A la nostra edat hi ha al·licients més importants, sobretot mantenir actiu el teu cos", assegurava la capitana de l'equip Lily, de la Comunitat de Veïns d'Anhuaxili, campió, el setembre passat, del torneig de dansa d'Anzhen. Les seves paraules semblaven contradir-se amb l'afany que van dedicar per demostrar el millor de si al jurat, les hores de preparació diàries que hi han dedicat durant els dos últims anys, els milers d'euros invertits en vestuari i la fredor amb què tractaven les altres concursants. La directora d'afers artístics del districte, Zhao Ling, afirma que Lily i les subcampiones, el grup Bosc d'Erables, ja havien estat escollides prèviament per a la ronda següent per la seva qualitat i pels anys de treball, i a finals d'octubre buscaran ser els millors d'entre els 400 conjunts de ball amateurs que hi ha al districte de Chaoyang. Per al primer semestre del 2008 hi ha programades les proves finals, que seleccionaran els campions de la capital i aquells que representaran altres províncies xineses.

Representar Chaoyang és una responsabilitat especial, perquè s'ha consolidat com el nou centre de la ciutat i perquè és on s'ha construït l'anella olímpica. Algunes participants expliquen que, fins i tot, reben classes d'anglès pagades per l'ajuntament per atendre tan bé com sigui possible els milers de visitants. Chen Jiazhen, la líder de l'equip del carrer de Yumin, no té clar que puguin superar les proves de districte. Al concurs del setembre es decidia un tercer representant d'Anzhen i per la bona classificació aconseguida opten a la plaça. Chen, de 55 anys i prejubilada com a comptable en una empresa local, creu que al concurs de Chaoyang tindran en contra que a la seva formació no hi ha homes. Els equips favorits han preparat balls mixtos gràcies a la participació d'alguns dels marits. "No és habitual que ells vulguin ballar en espectacles públics", diu Zhao. Només una dotzena d'homes van participar al concurs a Anzhen.

La comunitat de Yumin assegura que el seu punt fort són coreografies inspirades en cultures internacionals, un requisit que s'exigirà als grups escollits. Chen diu que dominen danses tradicionals japoneses, coreanes i també uns moviments de flamenc. El grup de Yumin es va lluir en el festival del setembre amb representacions d'escenes populars xineses. El més aplaudit va ser el seu domini de Pi Ying, el ball d'ombres tradicional xinès, un art en què la directora, Zhao, és tota una mestra. Una altra actuació que els va sortir rodona va ser l'escenificació d'un grup de nens que passen un dia a l'escola fent entremaliadures i jocs típics de l'educació comunista. Zhao Bing, una dona de 62 anys, va tancar el número amb una sèrie de tombarelles i cabrioles per demostrar que l'esperit de superació va més enllà de l'edat."

Cristian Segura, a l'AVUI de fa molt. Jubilats amb marxa.

diumenge, 26 de juliol del 2009

El arte del asesinato

"Si el crimen es una de las bellas artes, se debe fundamentalmente a cuestiones de situación y de instrumento, porque no hay crimen menos artístico que el que enseña sus razones de inmediato y el que ha sido realizado con la ayuda de herramientas tan zafias como el hacha, o tan obscenamente crueles como las tijeras. El hacha suele ser instrumento de asesinato de pueblos culturalmente inferiores y temibles porque han culturalizado positivamente la reacción primaria, plasmada en aseveraciones morales peligrosas como: yo no tengo pelos en la lengua o yo se las canto al lucero del alba. Entre algunas culturas primitivas es el símbolo de la cólera, sustutita del rayo y la tormenta. Tal vez chinos, pieles rojas, los griegos más antiguos consiguieran ver algo digno en tan bárbaro utensilio, ya que al fin y al cabo, Atenea nace del cerebro de Zeus tendido por un hachazo, pero entre los bostonianos, matar de un hachazo indica muy baja condición. En cuanto a las tijeras, los griegos las tuvieron muy consideradas, como atributo de la Moira -la Parca romana- llamada Átropos, la inflexible, especialista en cortar el hilo de los días, expresión misma de que la vida depende de los dioses, hilo frágil..., pero en tiempos de descreimiento mitológico como los presentes, en los que el colesterol, Juan Pablo II, Madonna, la nicotina, Hillary Clinton y el sida han sustituido a los demonios y a los dioses, las tijeras son lo que son, herramientas de sádicos o de extraños estudiantes japoneses becarios en París, empeñados en asesinar a sus novias, generalmente holandesas, según demuestran casi todas las estadísticas que he consultado."




divendres, 24 de juliol del 2009

Viernes por la tarde en Rangún

"Es fin de semana y se nota. Con eso quiero decir que la vajilla se acumula desde hace dos días y, con el calor reinante, hay como un olor que se difunde lenta pero inequivocamente hasta el salón.
Me acuerdo de que al principio jugaba a ser generoso y limpiaba la cocina el domingo por la tarde para que la niñera no tuviera que hacerlo el lunes por la mañana. Todo eso, para no tener mala conciencia, evidentemente.

Después empecé a relativizar. ¿Cuántas veces he visto a expatriados a los que una criada les preparaba el almuerzo el domingo mientras que otra se ocupaba del crío?

-¡Ah, sí! Pero se les paga un extra por venir el domingo.

-¡Pff!

A ver, como si estuvieran en situación de rechazar algo...

-Del tipo "no, gracias, pero mi convenio colectivo me permite al menos un día de descanso a la semana para que yo también pueda ver a mis hijos."

dimarts, 21 de juliol del 2009

Nellie the Elephant (homage to the chinese authorities)





"To Bombay a travelling circus came
They brought an intelligent elephant
And Nellie was her name
One dark night she slipped her iron chain
And off she ran to Hindustan
And was never seen again.

Nellie the elephant pack her trunk
And said goodbye to the circus
Off she went with a trumpety trump trump trump trump
Now Nellie the elephant packed her trunk
And trundled off to the jungle
Off she went with a trumpety trump trump trump trump.

Night by night she danced to the circus band
When Nellie was leading the big parade
She looked so proud and grand.
No more tricks for Nellie to perform
They taught her how to take a bow
And she took the crowd by storm.

Nellie the elephant pack her trunk
And said goodbye to the circus
Off she went with a trumpety trump trump trump trump
Now Nellie the elephant packed her trunk
And trundled off to the jungle
Off she went with a trumpety trump trump trump trump
The head of the herd was calling far, far away
They met one night in the silver light
On the road to Mandalay."


Toy Dolls, Nellie the Elephant.

Al Apocalipsis en tabla de surf

"Vivir nuestra cotidianeidad, la del planeta humano,
y lograr vivirla con cotidinaeidad,
con ademán rutinario,
con desenfadada intrascendencia,
es algo así como precipitarse
hacia el apocalipsis
deslizándose sobre una tabla de surf".


Marcz Doplacié, Más turbación (1995).

dilluns, 20 de juliol del 2009

La izquierda es culé y la derecha, merengue

"Fútbol es fútbol". Es decir, es juego, pasión, dinero, política… e incluso ideología. Por lo tanto, el fútbol es más que un juego y sus protagonistas son también más que unos clubs. Los sondeos del CIS lo dejan meridianamente claro: la derecha sociológica es mayoritariamente del Real Madrid, mientras que la izquierda simpatiza con el Barça. De hecho, la tasa de simpatizantes del FC Barcelona entre los electores de izquierda (41%) duplica a la de simpatizantes del Madrid.

Las simpatías, sin embargo, cambian a medida que los electores se desplazan hacia la derecha. Así, entre los votantes de centro o centroizquierda, las proporciones se invierten: uno de cada cuatro es del Barça, pero uno de cada tres es del Madrid. Y entre los de centroderecha y derecha, la correlación es más rotunda: casi el 43% de los ciudadanos de centroderecha y el 50% de los de derecha son del Madrid, frente a menos de un 20% que simpatizan con el FC Barcelona. De entre los restantes clubs, destaca el escoramiento hacia la derecha que registran los simpatizantes del Valencia: sólo un 1,4% de los ciudadanos de izquierdas se identifica con este equipo, frente a casi un 16% de los electores de derecha. Y llama también la atención el hecho de que el Espanyol suscite más simpatía entre los encuestados de centroizquierda (1,2%) que entre los de centroderecha (0,6%)."


dimecres, 15 de juliol del 2009

Beim Beben auf die Brücken

"ISTANBUL, im Juni. Istanbul wird von einem Erdbeben heimgesucht werden, das Tausende Bewohner das Leben kosten und große Schäden anrichten wird - dafür haben die Seismologen viele Anhaltspunkte. Das Beben kann morgen kommen oder erst in 30 Jahren - niemand kann das sagen. Schon sicher ist aber etwas anderes: Vor dem grossen Beben kommt das grosse Geschnatter. Es ist das Geschnatter der Laien darüber, wo es in der Stadt am sichersten ist, wenn die Erde erzittert. Das Thema ist Stadt gespräch unter den vielen in Instanbul lebenden ausländern, besonders unter Neuankömmlingen, die in dem Moloch am Bosporus eine Bleibe suchen. Welches Stadt-Viertel is gefährdet, welches weniger? Welche Gebäudetypen sind zu bevorzugen? Untere Stockwerke oder höhere? Auf dem Basar des Halbwissens werden die verschiedensten Einschätzungen gehandelt, für jeden ist etwas dabei."

Michael Martens, Frankfurter Allgemeine Zeitung, Beim Beben auf die Brücken.



My free styile Translation:

("Istanbul will be haunted by an earthquake that will cause big loses and kill thousands of inhabitants. That's what the seismologists say. The earthquake can happen tomorrow or in 30 years, nobody knows. But there is already something sure: before the big earthquake comes the big chattering. It is the chattering of the people who want to know where will be the safest place when the earth trembles... Which neighborhood is vulnerable? What kind of buildings will be afected? Is it better to live on the lower floors or the higher ones? At the bazaar of popular wisdom, people deal with their assessments because everybody bears a risk.")

dilluns, 13 de juliol del 2009

La gastrimargia cristiana

"La gastrimargia, la paraula grega que donarà finalment el mot de gastronomia. Ens parlarà, doncs, del menjar i del beure. Segons Climent [Climent d'Alexandria s.II-s.III], la significació correcta de la paraula grega és "bojos (margos) pel ventre (gastros)". Naturalment, més que tota mena de menjar desordenat, que també condemna, el que preocupa és el refinament que comprova en molts àgapes cristians: "I si alguns gosen dir àgape a certs plats que fan una oloreta de rostit amb salsa... injuriant la santificació de l'àgape... s'erren si creuen comptar, amb els menjars, les promeses divines." En general, cal menjar "cebes, olives, alguns llegums, llet formatge, fruita i diversos menjars sense salsa". S'ha de procurar no fer com aquells que es llencen sobre les taules fumejants... que tenen per guia un dimoni golut, del qui jo dic que és el 'dimoni del ventre'; el dimoni es contradiu en cohabitar amb un dimoni".

El vi de per si no és dolent, però cal tenir-hi cura. En els joves, pot ser nociu: "no és convenient vessar el líquid més calent sobre una edat que bull, com si aboquéssim foc sobre foc". La seva experiència li diu que 'en fermentar el vi, les sines i el òrgans sexuals s'exciten impúdicament i s'inflen, anunci de la fornicació'. El moment de beure vi és 'l'hora de sopar, ja que no ens dedicarem a la lectura... l'atmosfera és més fresca i és bo suplir la calor natural que disminueix... prenent vi en quantitat escassa. Els més grans han de participar en la beguda amb més alegria... i fins i tot s'ha de permetre que facin una mena de bromes en els banquets'. Però tot té un límit: 'els experts en diuen estar lleugerament ebris. En aquesta situació, el vi produeix bons efectes, com una medicina saludable... el vi torna a la gent més alegre, més agradable per als altres comensals, més suaus amb els criats i més dolç amb els amics.' Però carrega contra els borratxos, 'aquestes imatges ridícules i lamentable'. I fa una llista dels 'vins d'importació que són d'un gust depravat', tot demostrant estar a l'alçada d'un bon sommelier. 'El de Tassos, olorós, el de Lesbos, aromàtic; de Creta, dolç; de Siracusa, suau; un Mendes d'Egipte; el de Naxos; una altra marca, de gran qualitat, que procedeix d'Itàlia; i moltes denominacions més..."

Jesús Mestre i Godes, Els primers cristians.

dijous, 9 de juliol del 2009

Beauty is my enemy










The Stutterer: Everything is powerless. It was small as this, but grew so big it filled the world like tremendous music. That's the power of beauty's eternity. It poisons us. It blocks out our lives.


The Cripple: please, enough of your pride! Beauty is like a rooten tooth. It rubs against your tongue, hurting, insisting on its importance. Finally you go to a dentist and have it pulled. Then you look at the small bloody tooth in your hand and say, 'is that all it was?' That's the way it is. Only knowledge can turn life's unbearableness into a weapon.

The Stutterer: Beauty is now my enemy. Life is bearable only when I imagine the Golden Pavillion has been destroyed."

Excerpt from the book The Temple of the Golden Pavillion, by Mishima Yukio.
Pictured on the movie Mishima. A Life in four Chapters, by Paul Schrader. New number 2 in our 2009 best movies ranking!

Sola i diuen que feliç, als 94 anys canvià de món

I deixà de record uns versos d'en Verdager, la Carme de Torelló:

(
"CALS AVIS" Residència Rocaprevera. Torelló, Juliol 2009. Benvolguts, Per voluntat de la pròpia Carme Teixidó, resident d'aquest centre, veiem oportú donar-vos la dolguda notícia del seu desenllaç. Us envíem un recordatori perquè en guardeu un bon record, com així li hauria agradat...)

"Per entre la boirada que s'esqueixa

a Catalunya es va veient més gran,
pujant de feixa en feixa
per les espatlles d'eix turó gegant.

L'aurora la corona
de raigs d'argent amb nívia madeixa
que d'or se va tornant,
lo bes últim li dóna l'estrella matutina,
perdent-se entre l'aurífera boirina,
com entre cabells rossos un brillant.
Oh!, salve, Catalunya,
la fosca nit s'allunya,
la nuvolada es fon,
i com àuria corona gegantina,
lo sol es posa en ton puríssim front."

Jacint Verdaguer,
Creu del Canigó.

dilluns, 6 de juliol del 2009

The End






"This is the end
Beautiful friend
This is the end
My only friend, the end.

Of our elaborate plans, the end
Of everything that stands, the end
No safety or surprise, the end
I'll never look into your eyes again.

Can you picture what will be
So limitless and free
Desperately in need of some strangers hand
In a desperate land.

Lost in a roman...wilderness of pain
And all the children are insane
All the children are insane
Waiting for the summer rain.

There's danger on the edge of town
Ride the kings highway, baby.
Weird scenes inside the gold mine.
Ride the highway west, baby

Ride the snake, ride the snake
To the lake, the ancient lake, baby
The snake is long, seven miles
Ride the snake...he is old, and his skin is cold.

The west is the best.
The west is the best.
Get here, and we'll do the rest.

The blue bus is calling us.
The blue bus is calling us.
Driver, where you've taken us?

The killer awoke before dawn, he put his boots on
He took a face from the ancient gallery
And he walked on down the hall.

He went into the room where his sister lived, and then he...
Paid a visit to his brother..., and then he...
He walked on down the hall, and...
And he came to a door... and he looked inside
Father! Yes son? I want to kill you.
Mother! I want to...

Cmon baby, take a chance with us
And meet me at the back of the blue bus
Doing a blue rock
On a blue bus
Doing a blue rock
Cmon, yeah.

This is the end
Beautiful friend
This is the end
My only friend, the end

It hurts to set you free
But you'll never follow me
The end of laughter and soft lies
The end of nights we tried to die.

This is the end."

The Doors, The End.

diumenge, 5 de juliol del 2009

The claw of the magnolia

"...Eyes, nose and ears,
A clear
Cellophane I cannot crack.
On my bare back

I smile, a buddha, all
Wants, desire
Falling from me like rings
Hugging their lights.

The claw
Of the magnolia,
Drunk on its own scents,
Asks nothing of life."



(L'urpa de la magnòlia, embriagada de la seva mateixa essència, no demana res a la vida)

divendres, 3 de juliol del 2009

Delusions will not arise

"The key to cultivating the Way is knowing that your own mind is originally pure, that it is neither created nor destroyed, and that it is free of discrimination. The mind whose nature is perfectly pure is your true teacher and superior to any of the buddhas of the ten directions you might call upon.
And how do you know your mind is originally pure? The shastras say "Within the body of every being is their admantine buddha nature. Like the sun, it fills the world with its perfect light. But because it's covered by the dark clouds of the five Skandhas [Form, Sensation, Perception, Memory and Consciousness], it can't shine forth, like a lamp inside a jar." For example, when the clouds and mists of the world arise in every direction and turn the sky dark, does the sun stop shining? The reason there's no light isn't that the light has been destroyed but that it's been covered up by clouds and mist. The pure mind of every being is like this. It's just obstructed by the dark clouds of attachment, delusion, and affliction. If you can concentrate on guarding the mind, delusions will no longer arise, and the reality of nirvana will spontaneously appear. Thus you should know that your mind is originally pure."

Hongren, the fifth zen patriarch. Discourse on the supreme vehicle.

dimecres, 1 de juliol del 2009

Planeta Alberto Mínguez

"UN BILLETE DE VALOR INFINITO AMENAZA CON DESTRUIR EL MUNDO
Por un error inexplicable, que en la actualidad sigue siendo investigado, la fábrica de moneda y timbre emitió una serie de billetes en los que, un ocho posicionado accidentalmente en horizontal llevó al equivoco de los operarios al dar estos por hecho de que se trataba de una edición conmemorativa sin valor real. Poco después, advertidos del fallo, procedióse a destruir la serie en cuestión, pero lamentablemente, por razones aún desconocidas, un ejemplar de estos billetes de valor infinito siguió el curso ordinario de distribución y fue a parar, por extracción de cajero automático, a manos del matrimonio Minguez de la Concha. Ya que nadie podía devolverles el cambio, se dirigieron al banco a ingresarlo en su cuenta; automáticamente, mediante un sencillo acto, los Minguez se hicieron propietarios de todas las riquezas del país, y por su extensión, y en cuestión de horas, de las de todo el mundo. Ni los bancos más poderosos podían reunir juntos la cantidad que justamente era reclamada, el orden financiero colapsó; ya que nadie poseía nada; todo pertenecía a los Minguez como pago ínfimo y consolatorio de lo que la humanidad en verdad les adeudaba: infinito.

¡FELIZ DESENLACE!
El matrimonio Minguez accedió, finalmente, a destruir el billete a cambio de que la tierra fuera llamada Alberto M."