dijous, 21 de gener del 2016

Bad priests. Honorable thieves



MIKE: The lesson is, if you're gonna be a criminal, do your homework.

PRICE: Wait. I'm not a bad guy.

MIKE: I didn't say you were a bad guy. I said you're a criminal.

PRICE: What's the difference?

MIKE: I've known good criminals and bad cops. Bad priests. Honorable thieves. You can be on one side of the law or the other. But if you make a deal with somebody, you keep your word. You can go home today with your money and never do this again. But you took something that wasn't yours. And you sold it for a profit. You're now a criminal. Good one, bad one? That's up to you.



Better Call Saul, Vince Gilligan & Peter Gould.

dilluns, 18 de gener del 2016

Vanes il·lusions de mags

"Considero la condició dels reis i dels governants com a simples volves de pols. Contemplo els seus tresors d'or i de pedres precioses com si fossin un munt de maons i de còdols. Les túniques de seda més fines em semblen parracs llardosos. Veig les miríades de mons d'aquest univers com les petites llavors d'una fruita, i el llac més gran de l'Índia com una gota d'oli al meu peu. Considero que els diferents ensenyaments del món són només vanes il·lusions de mags. La més alta concepció de l'emancipació se'm presenta com un brocat d'or en un somni, i observo la sendera sagrada dels il·luminats com si fossin flors que ens broten als ulls. Veig la meditació com el pilar d'una muntanya, i el nirvana com un malson diürn. M'imagino el judici sobre el bé i el mal com la dansa sinuosa d'un drac, i l'ascens i el declivi de les creences com a simples vestigis deixats per les quatre estacions".

Nyogen Senzaki, 101 històries zen.

dissabte, 16 de gener del 2016

La vida no se conquistaba: se saqueaba

Sobre los muebles había algunos de esos horrendos animales de Coppenhague, que parecen naturales, demasiado reales, tan grises, tan tontos, como fotografías esculpidas. (De hecho, llegaron al mundo al tiempo que la fotografía). Eran los regalos de la baronesa Salomon de Rotschild que, no sé por qué, era la madrina de Jacques [Bizet, hijo del compositor]. Como siempre le daba uno a primeros de año, uno por el aniversario de boda, uno en Pascua y uno por su santo, el apartamento parecía un corral o un gallinero y cuando, por alguna exótica fantasía, con motivo de alguna fiesta llegaba un león, una pantera o un par de elefantes, el gallinero se convertía en un jardín zoológico. La decoración del apartamento del boulevard Malesherbes se hizo, hacia 1905, en estilo metropolitano, con maderas por doquier en las que recostaban flores de cobre con en el centro un esmalte azul pálido.
Jacques Bizet, siempre silencioso, se paseaba de habitación en habitación; a veces sacaba un revólver del bolsillo y luego iba a ponerse una inyección de morfina. Cuando esto no lo remontaba bastante, bebía a grandes sorbos media botella de codeína.
[...]
Una mañana, cargó el revólver, disparó por la ventana para demostrarme que estaba bien cargado y me puso el cañón en la boca, directo al paladar. Luego me puso el índice en el gatillo y me dijo:
–Cuando estés harto de la vida, así tendrás que matarte. Es infalible y no se siente nada.
Fue una casualidad que no muriera esa mañana.
Y así, poco tiempo después, se retiró de este mundo. Cuando fui a ver el cuerpo, lo encontré tendido bajo una sábana limpia, con un ramo de violetas sobre el pecho. El agujero que la bala había hecho en el cráneo no se veía. ¡Qué joven y guapo estaba! Sus rasgos poseían una gran nobleza y le devolvían su dignidad de hombre. Parecía realmente que su alma había regresado a vivir con él.
Así murió el único hombre que conocí de verdad y que fue para mi como una especie de padre.
[...]
La muerte de Jacques me estremeció y cuando supe que, instantes antes de su muerte, había escrito sus últimas voluntades y que se había olvidado de mí, sentí una pena que me sería imposible escribir.
[...]

La frivolidad que le habíamos arrancado a nuestras madres, la atmósfera de «vacaciones de verano» como decía Radiguet que impregnó nuestros años de escuela, el ruido de los besos, el olor a esperma, el tintineo de las piezas de dinero fácil, la costumbre de venerar a una multitud de héroes, la relajación de las costumbres que sigue a una gran prueba humana, todo concurría para hacer de los muchachos de posguerra unos seres alegres, ligeros, frívolos, fáciles, entusiastas, admirativos y bastante amorales. La vida no se conquistaba: se saqueaba como una ciudad ocupada.


Maurice Sachs, El sabbat.

divendres, 15 de gener del 2016

Los mejores libros de 2015 en el Iceberg



Este año ha sido el más difícil en la eleccion de los mejores libros del año.  A diferencia de otras ediciones de los Iceberg de Oro (y ya van siete desde 2009), 2015 no ha sido un año de un gran nivel de lecturas. Los cinco elegidos merecen estar en el top 5 aunque en años anteriores probablemente no habrían alcanzado la gloria..

Iceberg de Oro: El Sabbat, de Maurice Sachs, la autobiografía de un granuja sin escrúpulos durante los años más oscuros de Europa.

El Iceberg de Plata es para Logicomix, el tercer cómic que llega al top 5 del Iceberg. Su mérito es la excelente exposición ilustrada de un ámbito de la Filosofía tan complejo como la Lógica.

El Iceberg de Bronce es para una gran obra de no ficción: el relato y la fascinante relación entre Emmanuel Carrère y L'Adversaire, el asesino e impostor Jean-Claude Roman. Es la segunda vez que Carrère es premiado con un Iceberg: Limónov obtuvo el Iceberg de Plata en 2013.

El top 4 y 5 son para Tumulto, de Hans Magnus Enzensberger, y La dama de Cachemira, de Francisco González Ledesma.

dilluns, 11 de gener del 2016

Sailors fighting in the dance hall

"Life on Mars" 1973 from David Bowie on Vimeo.


It's a God-awful small affair
To the girl with the mousy hair.
But her mummy is yelling no
And her daddy has told her to go.
But her friend is nowhere to be seen.
Now she walks through her sunken dream
To the seat with the clearest view
And she's hooked to the silver screen
But the film is a saddening bore,
For she's lived it ten times or more.
She could spit in the eyes of fools
As they ask her to focus on...
Sailors fighting in the dance hall.
Oh man look at those cavemen go,
It's the freakiest show.
Take a look at the lawman
Beating up the wrong guy
Oh man wonder if he'll ever know
He's in the best selling show.
Is there life on Mars?

It's on America's tortured brow
That Mickey Mouse has grown up a cow.
Now the workers have struck for fame
'Cause Lennon's on sale again.
See the mice in their million hordes
From Ibiza to the Norfolk Broads.
Rule Britannia is out of bounds
To my mother, my dog, and clowns.
But the film is a saddening bore
'Cause I wrote it ten times or more.
It's about to be writ again
As I ask you to focus on:
Sailors fighting in the dance hall.
Oh man look at those cavemen go,
It's the freakiest show.
Take a look at the lawman
Beating up the wrong guy
Oh man wonder if he'll ever know
He's in the best selling show.
Is there life on Mars?


David Bowie, Life on Mars?.

dimecres, 6 de gener del 2016

El millor cinema del 2015 a l'Iceberg

ELS ANYS SALVATGES - Trailer (CAT) from Nanouk Films on Vimeo.



1) Una pel·lícula catalana rep per primer cop L'Iceberg d'Or. Els anys salvatges, de Ventura Durall. Entre el documental i la ficció, màgia a Etiòpia, un treball preciós i dur.
L'únic precedent de film català entrant al top 5 de l'Iceberg va ser el 2010, amb el quart lloc de La Mosquitera.

2) Borgman obté l'Iceberg de Plata. Un altre relat màgic i tenebrós, el Mal amb forma estranyament innocent, un conte modern del Nord d'Europa, els germans Andersen reviuen al segle XXI amb Alex van Warmerdam.

3) Més màgia per a l'Iceberg de Bronze. Dead Man, el clàssic de Jim Jarmusch. Poesia i new age de qualitat.

El top 5 conclou amb una de les millors sèries que s'han fet mai, el retrat magistralment real d'una societat a The Wire (David Simon), i Gravity, d'Alfonso Cuarón, un prodigi fantàstic de la nova onada de pel·lícules de l'espai.

dilluns, 4 de gener del 2016

The 2015 Best Iceberg Songs





1) After being awarded with a Silver Iceberg in 2011, this year's Golden Iceberg is for Dengue Fever and its I'm Sixteen.

2) El Iceberg de Plata es para Mikel Laboa y su himno de lucha socialista Haika Mutil.

3) L'Iceberg de bronze és per a una banda sonora tan meravellosa com la seva pel·lícula, Els anys salvatges.

Los top 4 y 5 del año se los llevan La Chabola de Los Chunguitos y la versión de La Tarara de Camarón de la Isla.