dilluns, 23 de maig del 2011

Ars longa, vita brevis

Vermell com un pebrot i amb presses, calçant unes sabatilles negres de disseny, Joan Laporta va arribar a la seu electoral d'Unitat per Barcelona, a l'hotel Avenida Palace, exactament dues hores i 35 minuts més tard del que estava previst. En baixar del Mercedes Classe A que el va deixar davant de l'hotel, Anna Arqué, la seva número 2, li preguntava si es trobava bé. Van enfilar directes cap al centre neuràlgic de la campanya d'Unitat, la sala on estava reunit el Comitè de Campanya d'ERC. Aquesta sala porta el curiós nom de Salón Parrilla, tot i que la gent d'ERC s'hi referia únicament com "la sala". "Baixem a la sala?", deien els qui esperaven a peu de carrer fumant un cigarret rere l'altre. A la Sala Parrilla no sabem què es van dir Laporta i el cap de llista, Jordi Portabella, però el xou de l'expresident del Barça va ser la cirereta d'una llarga nit en què molts dels comentaris dels militants presents contra la cúpula d'ERC no podrien ser emesos en horari protegit.

Entre les 20.30 i les 22.30, la versió del cap de premsa de Laporta, Jordi Finestres, és que Laporta arribava tard perquè el cotxe se li havia avariat a Sitges. A les 22.58, Finestres, ara una mica més nerviós, assegurava que s'havia produït "un problema de comunicació".

A les 22.00, a dues senyores que tafanegaven a l'entrada de l'hotel les convido a presenciar la imminent arribada d'en Laporta. "Preferim anar al Comedia a veure els Piratas del Caribe. Vols venir?". "No, senyora, hem d'esperar en Laporta".

Ars longa, vita brevis és la cita impresa a l'entrada de l'Avenida Palace. Una frase de llatí elemental, no per això menys certa, que durant la nit electoral d'Unitat per Barcelona es podia traduir com: "La vida d'un polític és curta, però l'espectacle [Laporta] mai s'acaba".

Cristian Segura, Diari ARA. Cremats a la parrilla en el vodevil de Laporta.