dimarts, 26 de novembre del 2013

Moderats

Lluis Bassets:
· "Democràcia és debatre-ho tot. Desqualificar vies intermèdies, pactes, no és democràcia. No és democràcia polaritzar ni crear enemics dels qui no pensen com tu".
· "Faig una apologia del realisme, perquè estem incorrent de nou en l'irrealisme. Quins sacrificis estan disposats a assumir els ciutadans per la independència? Quins aliats tenim al món?"
· "Es perden de vista els aspectes objectius i prevalen els subjectius, com la identitat, els desitjos".

Enric Juliana
· "El que està passant a Catalunya és la traducció catalana del malestar europeu, sumat a unes particularitats nacionals".
· "Fixeu-vos que els protagonistes de la dècada 2003-2013 estan publicant llibres per justificar-se".
· "Hi ha un tema pel qual s'hi passa de puntetes, i és que la participació electoral del referèndum de l'estatut va ser inferior al 50%... Si hagués estat superior al 60%, la votació del Tribunal Constitucional hauria estat diferent. El poble de Catalunya no va tenir una actitud vigorosa".
· "La crisi econòmica és la qüestió determinant del que està passant a Catalunya".
· "Vivim un canvi generacional. I en un canvi generacional, les condicions objectives es compliquen".


Lluis Bassets:
· "Perdem però no som perdedors. Els catalans som guanyadors, hem guanyat durant els darrers 40 anys".
· "Lluis Companys es va equivocar perquè no va calcular prou bé el seu suport al carrer, és a dir, el suport de la CNT. Artur Mas s'equivoca perquè no calcula bé les serves forces".
· "Les reaccions violentes de Madrid són les que donen més vida al moviment sobiranista a l'exterior. Si no hi hagués aquestes reaccions, el procés es quedaria tancat en una cosa local".
· "Quan arribi el moment de la frustració, que arribarà, l'important és com es gestiona el problema".

Enric Juliana:
· "No estic d'acord amb el professor Joaquim Coll quan escriu que Catalunya sembla que s'hagi fumat un porro. No crec que tot això sigui una al·lucinació col·lectiva, tot i que la vida de tots els col·lectius humans té un grau d'al·lucinació".
· "Cada generació té dret a equivocar-se. La generació d'ara té dret a equivocar-se. Van rebre una educació activa, no com nosaltres, que ens ho prohibien tot. I han crescut amb el Cola-Cao, potser això els dóna més empenta".

Lluis Bassets:
· "Dubto d'aquells que ho consideren tot històric".
· "La societat al·lèrgica a la crítica és un perill".

Enric Juliana:
· "Les coses poden acabar en una gran frustració, la sensació és a l'ambient".
· "Jo crec que tot acabarà ni en una gran derrota ni en una gran victòria".
· "No anem cap a una decepció col·lectiva. No acabarem amb tots els catalans prenent prozac".

Lluis Bassets:
· "L'error més gran és lligar-se les mans amb un calendari, perquè poses data a la frustració".

Enric Juliana:
· "L'únic canvi en un any en les nostres estructures d'estat ha estat la grossa de Nadal".
· "No m'agrada el concepte Procés per dos motius: primer perquè hi trobo una certa afectació. De vegades inclús per com es pronuncia la paraula. I després perquè em ve a la memòria la novel·la de Kafka 'El Procés' en què, com és sabut, el protagonista acaba molt malament, esventrat en un solar de la perifèria".

Lluis Bassets:
· "Em costa molt entrar en el llenguatge de l'alliberament nacional, de la llibertat de Catalunya, de l'emancipació nacional. Em sona a un llenguatge decimonònic de l'època dels catorze punts de Wilson a l'acabar la I Guerra Mundial i que corresponen molt poc amb la societat contemporània, europea i catalana".
· "Els catalans hem fet un gran negoci en els quaranta últims anys amb el règim constitucional".
· "Estem creant una mitologia i un lèxic de cartró-pedra. Què són estructures d'estat? Els mossos no són una estructura d'estat? TV3 no és una estructura d'estat? La Generalitat mateixa no és una estructura d'estat? La protecció i promoció de la llengua no és una estructura d'estat? Tot això és gràcies a la Constitució Espanyola, i a la Transició Espanyola, que ara alguns es dediquen a denigrar i a dir que sortim de l'infern".


Apunts de la presentació a Laie del llibre Cinc minuts abans de decidir, 25 de novembre 2013.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Carai... Quina festassa va ser la presentació, no? Tindries que trovar un "germá" del terme melindrisme per definir tota aquesta por, mediocritat, etc. d'aquestos moderats. No sé...

tot bé?

Salvador Palillo