dimarts, 29 de desembre de 2009

Japonesos de segona

"Han passat 20 anys des que el senyor Sakurai va arribar al Japó procedent de la seva Argentina natal i encara manté un accent llatí inconfusible. Els seus avis van ser part del milió de japonesos que van emigrar a l'Amèrica Llatina des de finals del segle XIX fins passada la Segona Guerra Mundial fugint dels conflictes al seu país. A mitjans de la dècada dels 80, els seus descendents, latinos en cor i ànima però amb fesomia oriental, van iniciar l'èxode contrari, en direcció al Japó, per aprofitar que el govern promovia la repatriació de japonesos a l'exterior per cobrir la demanda de mà d'obra a les seves fàbriques. L'economia japonesa s'ha frenat i els primers a perdre la feina han estat els japonesos llatins. Per fer front a l'atur, les autoritats fins i tot els volen retornar a Amèrica.

Sakurai dedica el seu temps lliure de jubilat ajudant en el Kanagawa City Union (KCU), un sindicat de la prefectura de Kanagawa, a l'est del país. La seu de la KCU és a la ciutat de Kawasaki, on tenen centres de producció importants fabricants d'automoció i electrònica. Sakurai va treballar muntant peces de proveïdors de components de Mitsubishi i Toyota fins que se l'acomiadà de manera improcedent juntament amb un altre immigrant un any abans de la seva jubilació. Sakurai va contactar amb el KCU, un sindicat conegut per defensar els drets laborals dels nikkei, la paraula que denomina els japonesos emigrats i descendents d'aquests vivint a l'exterior. "En un principi no volia adreçar-me a cap sindicat, però vaig canviar d'opinió quan vaig descobrir al Japó que la lluita obrera pot ser pacífica", explica.

Kanagawa és la prefectura japonesa amb més nikkei peruans. Del miler de membres que té el KCU, un 85% són japonesos llatins. Els seminaris i l'assessorament que realitza el sindicat són en japonès i castellà. Sorprenentment, els membres brasilers són minoria malgrat que són la major comunitat nikkei al Japó, amb gairebé 290.000 persones; els peruans són la segona, amb 55.000 membres. El nikkei peruà més conegut és l'expresident Alberto Fujimori. L'Asociación Peruano Japonesa de Lima resumeix que l'èxode de japonesos peruans va començar a finals de la dècada dels 80 "a causa de la hiperinflació [que patia el país] i la violència terrorista".

El nombre total de nikkei supera els 400.000. La xifra total és difícil d'aclarir perquè, segons dades de la Universitat de Califòrnia, hi ha com a mínim 110.000 immigrants il·legals, a part de llatinoamericans que haurien falsejat documents per atestar que tenen alguna arrel japonesa. Japó és criticat habitualment pel seu xovinisme i per jornades laborals extremadament llargues. Si se sumen aquestes condicions, el nikkei té totes les de perdre. Amb el lent però progressiu augment de l'atur -del 4,7%, una xifra alta per als cànons japonesos-, els primers a quedar-se sense feina són els treballadors d'origen estranger. Segons el ministeri d'Educació japonès, les escoles privades brasileres i peruanes haurien perdut aquest any un 39% dels seus alumnes perquè els pares s'han quedat sense feina.

El KCU destaca que els nikkei estan especialment afectats per contractes precaris que no els concedeixen drets com les indemnitzacions per acomiadament.
Un altre problema és que molts vivien en residències de les seves companyies i un cop acomiadats han d'abandonar la casa. Sakurai relata que els és més difícil obtenir feines qualificades o llogar un pis. Tot i això, assegura que la situació ha millorat i fins i tot s'han rebaixat molt els impediments que abans posava el govern per concedir la nacionalitat japonesa.

Aquest 2009 ha entrat en vigor una nova normativa per donar ajudes extraordinàries als nikkei per integrar-se a la societat japonesa. Tot i això, en una conferència recent a San Francisco del professor d'antropologia de la Universitat de Stanford Harumi Befu, es destacava que "els treballadors estrangers pateixen una discriminació arrelada profundament entre molts dels líders polítics del Japó". La nova llei del govern afegia una polèmica clàusula que oferia 2.200 euros per cada adult nikkei, i 1.500 euros per cada membre familiar que en depengui, que accepti tornar al seu país de naixement, amb la condició de no tornar mai a treballar al Japó. A la KCU consideren xenòfob aquest instrument per eliminar l'atur i avisen que poca gent ho acceptarà perquè a l'Amèrica Llatina la situació mai és prou estable."


Cristian Segura, Diari Avui. Inmigrants llatins: japonesos de segona.

(nota 1: aquest text va ser escrit fa gairebé 4 mesos. nota 2: informació més emocional sobre els nikkei, aquí)

Cap comentari: