dimecres, 31 de març del 2010

El meu avi (I)

"Em permetran que els recordi alguns aspectes de Francesc Arasa i Bernaus, barceloní, traspassat l’any 1997. Aquest metge, format en aquest país i amb els grans mestres d’Alemanya i Àustria, va assolir una vasta cultura i fou president del Centre Internacional de l’Estudi del Precàncer de Roma, de la Societat Internacional de Medicina Humanista Neohipocràtica de Mònaco, de la Fundació Letamendi–Forns (on el succeí el Dr. Moisès Broggi), secretari general de la Unió Mundial d’Intel·lectuals de París i candidat a premi Nobel de la pau els anys 1971 i 1972, entre molts altres mèrits, a banda de ser autor d’una important obra escrita.

A final de la segona meitat dels seixanta del segle passat construí una mansió a Clariana, al Solsonès, ben prop de la casa pairal de la meva família. Li resultà simpàtic que el volgués conèixer un estudiant de primer de medicina, ja aleshores interessat per moltes altres qüestions i, generosament, m’obrí les portes de la seva casa Bon Repós, on vaig assistir als tres primers Symposium Internacional de la Ciència de l’Home, i vaig escoltar en aquelles avinenteses i en d’altres, atònit i embadalit, alguns dels grans pensadors del segle XX, entre els quals algun Nobel. Aquella època d’impregnació em va deixar una profunda petja, que després continuà mitjançant algun contacte personal més esporàdic amb el mestre i, de forma assídua, llegint tot el que escrivia ell mateix i el seu cercle de relacions. He de dir que això ha marcat profundament el meu pensament, valors i actituds; fins i tot el lema que vaig escriure en el meu ex-libris palesa les meves arrels arasianes: Cognitiones diversae sunt, una tamen sapientia."

Lluís Guerrero i Sala, Hospitals i metges de la Catalunya Central.