divendres, 25 de febrer de 2011

Adéu a la mentalitat feudal

Mustafa Essebaiy pensa en el doctorat en relacions internacionals que va deixar pendent a la Universitat de Barcelona mentre ven estris per al bestiar al mercat de Khemisset. Essebaiy es desplaça cada dimarts a aquest municipi agrícola, a cent quilòmetres de Rabat. Fa tres anys era estudiant i agent per a la integració social de magribins a Barcelona. Per feinejar al camp vesteix amb l’uniforme d’una empresa de seguretat espanyola on havia fet de guàrdia nocturn. Molts altres venedors del soc continuen portant els uniformes de les empreses espanyoles on havien estat empleats. La crisi econòmica els ha retornat al seu poble natal per treballar al camp.

Essebaiy és també activista polític: alliçona als seus veïns i companys de feina sobre els seus drets com a ciutadans, sobretot els explica que cal invertir el seu esforç i recursos en millorar el país i no en pensar en emigrar. “Al Marroc no passem gana; tenim aigua i menjar. Cal que fem un pas endavant, deixar una mentalitat feudal per formar-nos intel·lectualment, per fer una societat més justa”. Essebaiy va organitzar una mobilització local el 20 de febrer, la jornada de protestes que es va convocar a tot el país per demanar reformes democràtiques. Essebaiy assegura que les autoritats no impedeixen la seva tasca política “mentre no surti dels límits de la llei. Per sort, al Marroc cada vegada hi ha més llibertat”. Per a Essebaiy, l’objectiu ha de ser fer net en el món polític, “aspirar a un nou sistema dins un Estat monàrquic”. Ell i els seus companys desacrediten la credibilitat dels partits polítics i confirmen el respecte pel rei Mohamed VI és total, just el contrari del que succeïa amb el seu pare Hassan II, quan els partits eren el referent i el rei una bèstia que reprimia qualsevol veu dissonant.

Al camp hi ha moltes raons per fer-la grossa. Els peons en unes vinyes de 200 hectàrees a Khemisset guanyen 50 dirhams per dia –4,4 euros-, la meitat del que guanyarien a la ciutat amb qualsevol feina poc qüalificada. El quilo de pastanagues, de patates i el litre de llet s’han doblat en un any perquè la demanda supera amb escreix la capacitat de l’oferta. Aicha Lemtouni, agrònoma i fundadora de l’escola de negocis ILCS, a Rabat, explica que els estudis de nutrició al camp confirmen que la fam ha desaparegut al Marroc i que el poble exigeix al govern noves millores. Una de les últimes mesures que ha aprovat el govern per a les zones rurals és una ajuda escolar de 60 dirhams –5,3 euros- per nen. L’altra, que va entrar en vigor dilluns, és el Consell Econòmic i Social del Marroc, on hi participen intel·lectuals i acadèmics per assessorar el govern sobretot en la creació de llocs de treball per a joves de l’àmbit rural que s’han quedat fora de l’educació i malviuen sense feina.

Mentrestant, la ciutat evoluciona a un ritme vertiginós. “L’objectiu dels meus alumnes és fer-se rics ràpid, molt ràpid. Molts, si poguessin, comprarien el títol i prou. Però de la mateixa manera veuen que el seu entorn no és només una qüestió de diners, que el poble demana canvis democràtics. I això és imparable. Marroc fa temps que sap que no té cap altra alternativa que ser una democràcia. En això som un exemple per als països veïns.”

Cristian Segura, ARA. El camp marroquí també vol canvis.

Cap comentari: