dilluns, 13 de gener del 2014

Trompada va trompada ve

Ausente Raku, que partió a hacer las Españas y triunfó sobre todo en Bilbao, vapuleando tios brutos, surgió gente que también montaba exhibiciones [de ju-jutsu]. Un Tayo Mirrake, retaba públicamente a Raku desde el escenario del Tivoli, Jamato Mayda se anunciaba como Campeón de España y Miss Roberts admitía el desafío de cualquier dama presente en la sala.
La cosa fue derivando hacia los teatros de barriada hasta la fecha sublime del 11 de febrero de 1908. En un teatro de la calle Mayor del Clot se celebraba una sesión de ju-jutsu entre los luchadores Marzari y Miles. La Veu de Catalunya del día 13 lo explica con mucha gracia: "Enlloc de ju-jutsu, va desenrotllar-se allí un joch de castanyes que feia esgarrifar, especialment al que les rebia. El públich va increpar a n'en Miles que diuen que fou qui abandonà des de'l primer moment les regles del ju-jutsu, per altres més a l'alcanç de qualsevol inteligencia, pero com no'n fes cas y seguís trompada va trompada ve, la gent va comensar a remoures y desseguida una colla de decidits va pujar a l'escenari, administrant una pallisa als dos atletes, els quals, com a pèrits en la lluita varen amagarse. Com l'escàndol continués, varen sonar els pitos d'aussili y va comparèixer la policia, la qual va entaular aleshores una lluita ab el públich, y n'hi hauria hagut per estona, si al empresari no se li hagués ocorregut regalar a cada concorrent una entrada per a un altre dia. Això va calmar els esperits y els punys ab més rapidesa que qualsevol martingala del ju-jutsu". El redactor de La Veu se inventó un nombre para el nuevo deporte, el ju-jutsu de la Mar Bella.

Julià Guillamon, La Vanguardia. El ju-jutsu de la Mar Bella.