The 2019 Best Iceberg songs

Golden Iceberg: Venice Bitch; Lana del Rey.

Silver Iceberg: From chaos to harmony; Ian Brown.

Bronze Iceberg: La hora de volve; Rita Indiana.

+.+.+

4th: Disgrace; Pixx.

5th: Flashing, lights; Kanie West & Dwele.

Destination Unkown

"At last," she said, "we can have our martinis." She opened the wicker basket and poured the drinks into the silver goblets. "If you look at the gravestone," she said, "you'll see it's a bit unusual." It was a double gravestone bearing the names of Dr. William F. Aiken and his wife, Anna. "They were the parents of Conrad Aiken, the poet. Notice the dates."
Both Dr. and Mrs. Aiken had died on the same day: February 27, 1901.
"This is what happened," she said. "The Aikens were living on Oglethorpe Avenue in a big brick townhouse. Dr. Aiken had his offices on the ground floor, and the family lived on the two floors above. Conrad was eleven. One morning, Conrad awoke to the sounds of his parents quarreling in their bedroom down the hall. The quarreling subsided for a moment. Then Conrad heard his father counting, 'One! Two! Three!' There was a half-stifled scream and then a pistol shot. Then another count of three, another shot, and then a thud. Conrad ran barefoot across Oglethorpe Avenue to the police station where he announced, 'Papa has just shot Mama and then shot himself.' He led the officers to the house and up to his parents' bedroom on the top floor."
Miss Harty lifted her goblet in a silent toast to Dr. and Mrs. Aiken. Then she poured a few drops onto the ground.
"Believe it or not," she said, "one of the reasons he killed her was . . . parties. Aiken hinted at it in 'Strange Moonlight,' one of his short stories. In the story, the father complains to the mother that she's neglecting her family. He says, 'It's two parties every week, and sometimes three or four, that's excessive.' The story was autobiographical, of course. The Aikens were living well beyond their means at the time. Anna Aiken went out to parties practically every other night. She'd given six dinner parties in the month before her husband killed her.

Apallissada en un prat

En aquells territoris subjectes a un poder central fort i a un sistema judicial centralitzat, les persecucions haurien estat menors o, fins i tot, inexistents (i. e. Castella, Anglaterra, França). Per contra, les grans caceres de bruixes haurien tingut lloc en territoris amb una major autonomia de les elits locals i un ús habitual del turment judicial [...]

Aquesta dinàmica resulta especialment evident en el cas català, en què la immensa majoria de les actuacions contra la bruixeria foren dutes a terme per tribunals autònoms allunyats d'instàncies centralitzades com la Reial Audiència o el Sant Ofici de la Inquisició. Contràriament a l'opinió més estesa entre el públic no especialitzat, la justícia reial i inquisitorial a Catalunya intentaria de manera infructuosa intervenir en un fenomen antibruixesc que sovint es gestava, esclatava i es resolia a les mateixes comunitats vilatanes [...] Les poques dones que aconseguien portar el seu cas davant el tribunal inquisitorial de Barcelona acabarien sent absoltes o condemnades a penes lleus –amb comptades excepcions–, en consonància amb la visió escèptica del Consell de la Suprema Inquisició (la Suprema) respecte al crim de la bruixeria.

Our weakest spot

–Perlman: You are too smart not to know how rare, how special what you two had was.

–Elio: Oliver, was Oliver.

–Perlman: Parce-que c'etait lui, parce-que c'etait moi.

–Elio: Oliver may be intelligent but...

–Perlman: No, he was more than intelligent. What you two had, had everything and nothing with intelligence. He was good, you both were lucky to find each other because you too are good.

–Elio: I think he was better than me.

–Perlman: I'm sure he says the same thing of you. And when you least expect it, Nature has cunning ways to find our weakest spot. Just rembeber: I'm here. Right now you may not want to feel anything. Maybe you never wanted to feel anything, and maybe it’s not to me you want to speak about these things, but feel something you obviously did. Look, you had a beautiful friendship, maybe more than a friendship. And I envy you. In my place, most parents would hope the whole thing goes away, or pray that their sons land on their feet. But I am not such a parent. We rip out so much of ourselves to be cured of things faster, that we go bankrupt by the age of 30, and have less to offer each time we start with someone new. But to make you feel nothing so as not to feel anything, what a waste! Have I spoken out of turn? Then I’ll say one more thing it'll clear the air. I may have come close but I never had what you two have. Something always held me back, her stood in the way. How you live your life is your business, just remember our hearts and our bodies are given to us only once, and before you know it, your heart is worn out, and as for your body, there comes a point when no one looks at it, much less wants to come near it. Right now there's sorrow, pain: don't kill it, and with it, the joy you felt.


Call me by your name, Luca Guadagnino.

Nothing gold can stay

Fear fun, fear love.
Fresh out of fucks, forever
Trying to be stronger for you.
Ice cream, ice queen,
I dream in jeans and leather.
Life's dream. I'm sweet for you.
 
Oh god, miss you on my lips.
It's me, your little Venice bitch.
On the stoop with the neighborhood kids,
Calling out, bang bang, kiss kiss.
 
You're in the yard, I light the fire.
And as the summer fades away,
Nothing gold can stay.
You write, I tour, we make it work.
You're beautiful and I'm insane.
We're American-made.
 
Give me Hallmark
One dream, one life, one lover.
Paint me happy and blue.
Norman Rockwell.
No hype under our covers,
It's just me and you.
 
Oh god, miss you on my lips
It's me, your little Venice bitch
On the stoop with the neighborhood kids
Callin' out, bang bang, kiss kiss.
+.+.+
 
Young baby is back in town now.
You should come, come over.
We'll be hanging around now.
You should come, come over.

Oh god, I love him on my lips.
It's me, your little Venice bitch.
Touch me with your fingertips.
It's me, your little Venice bitch.
 
Out back in the garden
We're getting high now, because we're older.
Be myself, I like diamonds.
My baby crimson and clover.
 
If you weren't mine, 
I'd be Jealous of your love.


Lana del Rey, Venice Bitch.

Komplett verrückt geworden

Eines Tages, in den Jahren des Träumens und entrückten Pläneschmiedens, kam Speers Vater nach Berlin. Nicht ohne Stolz führte ihn der berühmt gewordene Sohn durch die Akademie, sah mit ihm die Unzahl der Entwürfe durch, die sich inzwischen angehäuft hatte, und erlauterte ihm die Gebäude an der Modellstrasse. Kopfschütelnd, mit unverkennbarem Befremden, wanderten die Blicke des alten Mannes zwischen den Plänen und seinem ereiferten Sohn hind und her. Am Ende hob er nur die Schultern un sagte: "Ihr seid komplett verrückt geworden!".


[Un dia, en els anys de somnis i d'elaboració de plans desmesurats, el pare de Speer va visitar Berlín. No sense orgull, l'ara famós fill el va guiar per l'Acadèmia, van fer un cop d'ull plegats als incomptables plànols que havia anat acumulant, i li va detallar els edificis de les maquetes. Movent el cap, amb un evident desconcert, les mirades del vell es movien entre els plànols i el seu excitat fill. Al final, el pare de Speer va aixecar les espatlles i va dir: "Us heu tornat completament bojos!".]


Speer: Eine Biographie, Joachim Fest.

Moments estel·lars de la humanitat

Hemos querido hacer conscientes a los turistas de que ellos tienen algo a hacer en este sentido, y es no explicar que han estado en la ciudad, no explicar los tesoros que han conocido, y hacerlos cómplices, como cuando uno va a un lugar y decide no explicarlo, o como cuando uno va a la montaña a cazar setas y no lo explica.


Ana Menéndez, presidenta de la Federació d'Associació de Veïns de Barcelona.

Go ask Alice

One pill makes you larger
And one pill makes you small.
And the ones that mother gives you
Don't do anything at all.
Go ask Alice
When she's ten feet tall.

Go ask Alice,
I think she'll know.

Remember what the dormouse said:

"Feed your head".

And if you go chasing rabbits
And you know you're going to fall,
Tell them a hookah-smoking caterpillar
Has given you the call.
Call Alice
When she was just small.

Paul Kalkbrenner, Feed your head.

El misterio de la vida

 

Si te espera una luz encendida

en algún sitio.

y detrás de la puerta

unos brazos abiertos y unos labios

dispuestos 

a abrirse,

y a decirte,

adelante.

Si tienes eso

y sabes lo que tienes,

y lo cuidas,

entonces,

has desvelado

el misterio de la vida.

Karmelo C. Iribarren, Un lugar difícil.

[imagen, obra de Leticia Feduchi]

El Col·legi de farmacèutics

https://t.co/3u6nT31VKt

— Bea Talegón 🎗 (@BeatrizTalegon) 16 de juny de 2019

Em demanen una injecció de moral. Començo per això: guanyarem, no tingueu cap dubte que guanyarem. Això és imparable, absolutament imparable. També us he de dir que malgrat que guanyarem, i que no queda gaire, els últims 100 metres es faran duríssims.
[...]

La setmana que ve serà intensa, la setmana que ve passaran coses, el del ahí lo dejo es del Boye, no el vull plagiar. Ve un temps en què passaran coses. No guanyarem totes les batalles, també ho hem de tenir clar. Estem jugant bé, estem jugant amb estratègia. Acabarem guanyant la guerra, Catalunya serà una república independent. En Deulofeu us assenyalava el 2029; bastant abans serem una república independent. Però pel camí guanyarem moltes batalles, en perdrem algunes també. I hem de ser conscients que aquests 100 metres finals seran molt durs. Voldria fer una crida a tothom a la calma, no ens podem precipitar. Jo a vegades he estat amb el president: "És urgent, president! Fes ja el...". Què voleu que faci el President? Què hem de fer tots els que som aquí? Ocupar el port... Quin és el port que està més a prop d'aquí, el de Palamós? I què? No podem fer res de pròpia mà per la força, no és ni el nostre tarannà ni tenim la capacitat de fer-ho. Nosaltres estem seguint una estratègia. El que hem d'aconseguir, i estem fent passes positivíssimes i molt importants, i cada dia es veuran amb més dimensió, és forçar que arribi un moment que a tercers Estats els surti més rendible recolzar-nos que seguir sense fer-ho. No esperem que per pròpia iniciativa ni la Unió Europea ni ningú ens vingui a ajudar, això no passarà. Però nosaltres tenim una estratègia perquè els surti més a compte intervenir que no fer-ho.
Això portem temps fent-t'ho. La feina que s'ha fet des de l'exili és importantíssima. A partir que el president Puigdemont i el conseller Comín, i d'aquí a uns mesos la consellera Ponsatí, siguin eurodiputats, això agafarà un efecte multplicador impensable avui.
Des de Madrid, també amb el somriure de la Laura, i la Míriam, i els escuders que serem el Sergi i Jo, anirem a dir i repetir, una vegada i una altra amb educació i amb un somriure, que es posin com es posin que això és imparable, que nosaltres volem fer i farem el nostre camí. Que més val que seguin a negociar per pròpia voluntat o que ho hauran de fer forçats.
Com que això és imparable, ens en sortirem. Per això us demano a tots que agafem dosis extres de paciència, de contenció d'emocions, si no, no hi haurà qui ho suporti. Dades oficials del Col·legi de Farmacèutics indiquen que el consum d'ansiolítics s'ha disparat; sí, sí, no es cap conya. Els fisios també tenen més feina que mai perquè tothom està contracturat. M'han dit que també s'ha disparat el de viagra perquè amb tant d'aixecament, cinc anys d'aixecament, ja em direu com ho he fet perquè jo pensava que un aixecament era una cosa puntual però vas a l'escriptura de la fiscalia i al judici que hem viscut, i comença amb el llibre blanc del 2012 i acaba el 2017, i un aixecament de cinc anys sostingut, només de pensar-ho em fa mal.
[...]

Si perseverem de la forma que ho estem fent, cívica, pacífica, no violenta, som un poble que no defallim i que no defallirem. Portem 300 anys, com a mínim, intentant el nostre moment. Hem arribat més lluny que mai. L'1 d'octubre va ser l'acte de desobediència civil més important de la història d'Europa. A partir de l'1 d'octubre hem desconnectat de forma complerta. Aquesta generació no ens tirem enrere.
[...]

Entre la força de la gent i la feina que estem fent a fora, això és imparable; això, amics i amigues, és imparable. Paciència, perseverança. Tornarem a passar moments durs, perquè els tenim desbocats. Tenim enfront un Estat amb tota la força de l'Estat, però a més, en el cas de l'Estat espanyol, un Estat que no té cap escrúpol per fer servir tota la seva força de forma legal, il·legal o clavagueral, com ja ha demostrat. Un Estat que, com que en aquests moments està com una bèstia ferida, està rabiós, la repressió vindrà en les properes setmanes, i mesos, i s'incrementarà. Però malgrat això, si nosaltres resistim, persistim, això és imparable.


Jaume Alonso-Cuevillas, dinar groc a Amer, 16 de juny del 2019.