divendres, 5 de juny de 2009

El complot dels paraigües

"No vinguin avui a la plaça, és un dia especial. Val més que tornin demà". Un petit grup de periodistes ahir prenien notes i imatges a la plaça de Tiananmen, a Pequín, quan el policia que era més a prop d'ells els va instar a deixar de fer la seva feina. Al seu voltant, centenars, si no milers, d'agents i voluntaris del Partit Comunista Xinès (PCX) patrullaven amb una arma singular, paraigües oberts, preparats per evitar tota acció en record de l'aniversari de la intervenció militar contra les manifestacions prodemocràtiques del 1989.

Les mesures de seguretat que les autoritats xineses van imposar ahir a Pequín no tenien res a envejar a les millors coreografies de Hollywood. El 3 de juny, quan es va commemorar l'inici de la repressió armada contra les manifestacions del 1989, es va tancar la plaça amb el pretext de la visita oficial del primer ministre de Malàisia, Najib Abdul Razak.

Ahir Tiananmen tornava a estar oberta als ciutadans, però, a tot estirar, només una quarta part de les persones que hi eren no tenien res a veure amb el xou policial. Les habituals riuades de turistes provinents de les províncies xineses no hi van fer acte de presència i els visitants que s'hi passejaven, tot i haver superat abans dos controls d'identificació, eren seguits i gravats per les forces de l'ordre.

Res va sortir del guió desitjat pel PCX gràcies a un peculiar sistema de control: els intents dels mitjans de comunicació de prendre imatges de Tiananmen eren bloquejats per una munió d'agents que envoltaven el periodista amb paraigües. Així també s'aconseguia que, en cas que hi haguessin protestes, l'activista quedés cobert de paraigües sense que es pogués obtenir el testimoni de l'incident.

Els oficials desplegats a la plaça i a la rodalia sorprenien els periodistes amb lleis fins ara desconegudes que els permetien des de bloquejar-los l'accés si no tenien la documentació que ells desitjaven, fins a requisar material informatiu si hi apareixien policies o s'hi esmentaven els fets del 1989. Fins i tot hi havia soldats que demanaven als periodistes que deixessin de prendre apunts.

Sí que hi va haver, però, reivindicacions a títol personal. Un ciutadà dels Estats Units d'origen xinès va seure durant mitja hora davant el monument als Herois del Poble, un obelisc situat al centre de la plaça, en posició de pregària budista. La policia li va reclamar el passaport i poc més tard, angoixat per la pressió, va marxar. Una parella de joves de Pequín van confirmar, a cau d'orella a aquest cronista, que havien vingut a Tiananmen perquè "sabem què va passar aquí".

Les forces de seguretat van ordenar l'arrest domiciliari de tota persona susceptible de manifestar-se. L'associació Mares de Tiananmen, dones que van perdre el fill el 3 i 4 de juny del 1989, havien convocat una trobada de dol per al dia 3 a la nit, però finalment la policia va impedir que sortissin al carrer. A la Universitat de Pequín -on estudiaven els líders de les protestes de fa vint anys- s'hi impedeix l'accés durant tota la setmana, i de manera extraordinària, a persones no registrades, amb l'excusa que s'hi organitzen els exàmens de cursos de postgrau.

L'únic racó de la Xina on es va commemorar l'efemèride va ser Hong Kong, on prop de 150.000 persones van omplir el Parc Victòria d'espelmes i corones de flors per recordar els centenars de milers de manifestants que van participar a les protestes de Tiananmen.

Ni el govern de Pequín ni els mitjans de comunicació xinesos van esmentar l'efemèride. Només el diari oficialista Global Times -escrit en anglès- va publicar dimarts una anàlisi sobre l'esperit rebel de la dècada dels 80. Segons el rotatiu, els intel·lectuals que aleshores creien que el model polític occidental era el correcte per a la Xina ara ja han assimilat que el gegant asiàtic ha de seguir el seu propi full de ruta."

Cristian Segura, a l'Avui d'avui:



("No vengan hoy a la plaza, es un día especial. Mejor vuelvan mañana". Un reducido grupo de periodistas tomaba imagines y notas ayer en la plaza de Tiananmen, en Pekín, cuando el policía más cercano a ellos les instó a dejar de hacer su trabajo. A su alrededor, centenares, si no miles, de agentes y voluntarios del Partido Comunista Chino (PCCh) patrullaban con un arma singular, paraguas abiertos, preparados para evitar toda acción que recordara el aniversario de la intervención militar contra las manifestaciones prodemocráticas de 1989.

Las medidas de seguridad que las autoridades chinas aplicaron ayer en Pekín no tenían nada que envidiar a las mejores coreografías de Hollywood. El 3 de junio, cuando se conmemoró el inicio de la represión armada contra las protestas de 1989, se cerró la plaza con la excusa de la visita oficial del primer ministro de Malasia.

Tiananmen volvía ayer a estar abierta a los ciudadanos aunque, con suerte, sólo una cuarta parte de las personas que estaban allí, no tenían nada que ver con el show policial. Las habituales oleadas de turistas procedentes de las proincias chinas lucieron por su ausencia y los visitantes que sí se paseaban por el lugar, pese a haber superado antes dos controles de identificación, eran seguidos y filamdos por las fuerzas del orden.

Nada se salió del guión deseado por el PCCh gracias a un peculiar sistema de control. Los intentos de los medios de comunicación de tomar imágenes en Tiananmen era bloqueados por una melee de agentes que rodeaban con paraguas al periodista de turno. De esta manera también se habría evitado que, en caso de protestas, los activistas quedaran cubiertos por los paraguas, sin que se pudiera obtener un testimonio del incidente.

Los oficiales destacados en la plaza y sus entornos sorprendían a los periodistas con leyes desconocías hasta el momento que les permetían desde bloquear el acceso a quien no tenía la documentación que desearan hasta amenazar con requisar el material informativo de los periodistas si aparecían polícías o se mencionaban los hechos de 1989. Incluso hubo algún que otro soldado que pedía a la prensa a dejar de tomar apuntes.

Aunque esporádicas, sí hubo reivindicaciones a título personal. Un ciudadanos de los Estados Unidos de origen chino estuvo sentado media hora ante el monumento a los Héroes del Pueblo en posición de pregaria budista. La policía le reclamó el pasaporte y poco más tarde, agobiado por la presión, se marchó. Una pareja de jóvenes confirmaron a este cronista con un par de respuestas veloces que habían venido a Tiananmen porque "sabemos que sucedió aquí."

Las fuerzas de seguridad aplicaron el arresto domiciliario a toda persona susceptible de manifestarse. La asociación de madres de Tiananmen, mujeres que perdieron a sus hijos la noche entre el 3 y 4 de junio de 1989, habían convocado una reunión de duelo el día 3 a las 23:00, pero finalmente la policía impidió que salieran a la calle. En la Universidad de Pekín -donde estudiaban los líderes de la rebelión de hace 20 años- se cierra el paso durante toda la semana de manera extraordinaria con el pretexto que se están realizando los exámenes de los cursos de postgrado.

Ni el gobierno ni los medios de comunicación chinos hicieron mención a la efemérida. Sólo el diario oficial Global Times publicó el martes un análisis sobre el espíritu rebelde de la década de los 80. Según el rotativo, los intelectuales que entonces creían que el modelo político occidental era el correcto para China hoy habrían asimilado que el gigante asiático necesita seguir su propia hoja de ruta".)

Cap comentari: