dilluns, 10 d’agost de 2009

El xeic revolucionari

"Ahmed al-Maktum és l'orgull del Pròxim Orient. A Atenes 04 va ser el primer medallista olímpic de la història dels Emirats Àrabs Units, en aconseguir l'or en doble fossa de tir al plat. Va revolucionar aquest esport transformant l'estil d'apuntar. Al-Maktum no es va classificar ahir per a la final de doble fossa a Pequín però deia que li era igual: només s'havia entrenat dos mesos i sobretot estava satisfet perquè tots els seus rivals havien adaptat el seu mètode de tir. A Al-Maktum se'l respecta perquè a més a més és xeic i nebot del primer ministre dels Emirats Àrabs, el regent de l'emirat de Dubai, Mohammed bin Raixid al-Maktum.

"És un tio que admirem perquè ell arriba amb el seu seguici però quan entra a la pista de competició es comporta com un més, carrega ell mateix les seves coses i parla amb tothom", explicava ahir el seleccionador espanyol, José Luis Pérez Sanz. El xeic Ahmed al-Maktum (Dubai, 1963) és un dels membres de més rang de la família Al-Maktum, una de les dues dinasties que lideren els Emirats Àrabs i que han convertit Dubai en una de les regions del món amb més creixement econòmic. "Aquests recursos no s'estan aplicant per crear atletes competitius perquè els plans del govern no són els correctes", lamentava Al-Maktum en una conversa amb l'AVUI després d'atendre diverses cadenes de televisió del seu Estat i mitjans de referència del món àrab com Al-Jazira. Dels vuit representants olímpics dels Emirats Àrabs, quatre són del llinatge Al-Maktum. El de més importància política és el príncep Saied al-Maktum, cosí d'Ahmed i participant per tercera vegada en uns Jocs Olímpics, en tir al plat modalitat skeet. "El xeic Ahmed és millor. I el que ha fet per aquest esport és molt, a part de l'atenció que ha captat", opinava l'italià Ennio Falco, campió a Atlanta 96 de skeet.

Al-Maktum va revolucionar el tir olímpic quan a Atenes 04 va aplicar per primer cop una nova manera d'apuntar al plat: "En comptes d'anar seguint el plat, Al-Maktum el que feia era deixar l'arma apuntant fix en un tram del recorregut del primer plat i després passar ràpid al segon. Avui en dia, qui no competeix així no pot guanyar", comentava Pérez Sanz. Al-Maktum no va arribar a cap de les dues finals a què aspirava en tir al plat: "Només m'he entrenat dos mesos per a aquests Jocs. Tenia massa coses per fer a la meva vida privada per dedicar tres anys a entrenar-me. Jo ja vaig complir el meu somni de guanyar un or i fer alguna cosa per aquest esport: el campionat de tir de Dubai, el més ben pagat del món, amb premis per 1 milió de dirhams [182.000 d'euros]".

L'italià Falco recorda el torneig de l'any passat a Dubai i l'excel·lent tracte que hi van rebre els tiradors. "Vaig dinar tres vegades amb ell [Ahmed al-Maktum] i amb el príncep hereu, el seu cosí", explicava l'excampió olímpic. Falco creu que l'antiga hegemonia europea en tir acabarà de caure amb l'auge dels països asiàtics. L'indi Abhinav Bindra ha aconseguit a Pequín la medalla d'or de 10 metres carrabina, la primera victòria olímpica que ha obtingut mai el seu país fora de l'hoquei herba. "Ara hi ha sis italians entrenant tiradors olímpics asiàtics, amb federacions que tenen molts diners i paguen bé", segons comentava Falco.

Al-Maktum és una figura fora de norma que segueix el seu propi estil. "A mi m'agrada estar sol. A la Vila Olímpica no hi vaig, tampoc a l'hotel dels membres del meu país. Em concentro millor sol", deia el xeic olímpic, que confirmava amb un somriure que se sentia feliç malgrat la derrota. "Estic content perquè he comprovat que tots els rivals han imitat el meu estil de tir i molts utilitzen el tipus de fusell que jo mateix vaig dissenyar per a Atenes", deia Al-Maktum satisfet de si mateix.

El seu nas de ganxo i la mirada intensa semblen fets a mida per a un campió de tir, però Al-Maktum és d'aquells que són bons en gairebé tots els esports que practiquen. En el seu cas, a part d'estrella de tir ha sigut campió d'esquaix dels Emirats Àrabs. Després de vèncer al Mundial 2005 de doble fossa, va decidir que després dels Jocs del 2008 deixaria la competició d'alt nivell: "Sóc una persona normal. No tinc càrrecs al govern ni cap posició especial: a mi m'agrada anar a la platja o cuinar; vull fer com la resta". A Pequín hi va venir a abdicar del regne del tir però amb un somriure al rostre: el somriure del que aspira a nous reptes."


Cristian Segura, a l'AVUI dels Jocs, El xeic revolucionari.

Cap comentari: