dijous, 13 d’agost de 2009

Samba georgiana

"Mitjans de comunicació d'arreu del món es van plantar ahir pel matí a l'estadi de voleibol platja dels Jocs Olímpics de Pequín per fer-se ressò del moment de morbo del dia: un partit del torneig femení entre Rússia i Geòrgia. Difícilment un matx d'aquest esport hauria tingut l'atenció mediàtica que va rebre si no fos perquè els països que les dues parelles representaven estan enfrontats militarment des de la setmana passada. Les jugadores georgianes van guanyar amb un ritme que no semblava del Caucas, perquè en realitat, per a sorpresa dels presents, eren dues brasileres nacionalitzades de fa dos anys.

Quan la Cristine Santanna i l'Andrezza Chagas van guanyar l'últim punt d'un partit que va ser molt disputat, desenes de reporters les esperaven impacients a la zona mixta del camp per fer la pregunta de rigor: era aquella una victòria especial per a elles i el seu país? Tot el que va passar a partir d'aquell moment va ser un dels millors xous d'aquests Jocs. La situació era confusa al principi, perquè totes dues portaven inscrits noms georgians a l'equipament de joc -una adaptació dels seus cognoms- i a la informació oficial que proveeix l'organització no s'especificava els seus orígens. Però Chagas i Santanna són brasileres i era impossible no veure-ho. Van ser fitxades el 2006 pel govern georgià per tenir l'oportunitat de competir als Jocs Olímpics. A canvi havien d'introduir aquest esport al país, però segueixen vivint al Brasil -gaudeixen de la doble nacionalitat- perquè, asseguren, a Geòrgia no podrien entrenar. A l'estadi els únics que les animaven inesgotables eren un grup d'espectadors carioques disfressats amb perruques i la canarinha que no paraven de ballar corejant "Geòrgia! Geòrgia!". La resta del públic, xinesos gairebé tots, celebraven els punts dels dos equips i encara s'ho passaven millor amb la música discotequera que sonava després de cada jugada.

El president de la Federació Georgiana de Voleibol va aparèixer a la zona de premsa amb un grup de periodistes i funcionaris del Comitè Olímpic Georgià cridant i onejant la bandera nacional per fotografiar les noves ídols. "Nosaltres continuem als Jocs Olímpics i Rússia ja és fora. És una petita victòria. Moltes gràcies per l'interès de la premsa", repetia emocionat el cap de premsa del Comitè Olímpic Georgià, Giorgi Txanixvili. "Pensin que hi ha membres de l'equip olímpic que han perdut amics i familiars durant els atacs russos", assegurava Txanixvili, sense voler esmentar els noms d'aquests atletes. Santanna afirmava patir pel poble georgià després del xoc bèl·lic amb Rússia. "El meu cor volia guanyar les russes, segur. Avui em sento georgiana".

La roda de premsa posterior entre els dos equips va ser un enfrontament dialèctic surrealista. La russa Alexandra Xiriaeva va obrir el foc en opinar que no havia jugat contra l'equip de Geòrgia "sinó contra un equip d'amigues brasileres. Si haguessin estat georgianes hauria estat interessant. Però no ho són, i estic convençuda que no saben ni com es diu el president de Geòrgia".

Santanna va perdre els nervis i va etzibar: "Com voleu que no sàpiga el nom del president si és ell qui em va firmar el passaport? Si fins i tot la seva dona ha estat amb nosaltres a Pequín!". Santanna insistia també en la carta que van rebre del president georgià, Mikhaïl Saakaixvili, demanant que no es retiressin dels Jocs Olímpics, perquè "guanyar medalles és millor que fer la guerra".

Xiriaeva va valorar el tema amb un altre comentari àcid: "Rússia és gran, Geòrgia petita. Seria estúpid per part de Geòrgia de fer-nos la guerra". Política, violència verbal, humor i brasileres que són georgianes de tot cor. Qui deia que els Jocs Olímpics eren només esport?"

Cristian Segura, a l'AVUI dels Jocs, Samba georgiana.

Cap comentari: