dilluns, 8 de febrer de 2010

Més amenaces = més independentisme

“Com més ens amenaci la Xina, més gent voldrà la independència”

(Bi-khim Hsiao. Portaveu i directora de relacions internacionals del Partit Progressista Democràtic (PPD). Vicepresidenta de la Internacional Liberal)


Per una banda, la comunitat internacional no accepta la independència de Taiwan però per l’altra, la majoria de taiwanesos tampoc desitgen la reunificació. Fins quan pot durar aquest statu quo en què viu l’illa?
-El fet que no siguem un país reconegut diplomàticament no significa que no siguem independents. Tenim un govern, una administració pública i exèrcit propi. La Xina durant la història mai ha estat un territori homogeni. Ja gaudim d’una independència de facto i volem mantenir-la i defensar-la el temps que ens sigui possible. Si hi ha un canvi en aquest statu quo serà perquè ha estat aprovat via referèndum pel poble taiwanès. És cert que només 23 Estats reconeixen la nostra sobirania, i que la majoria de grans països reconeixen la demanda de sobirania sobre Taiwan per part de la Xina, però això no vol dir que hi estiguin d’acord. Si s’hi fixa, els Estats Units diuen que “reconeixen” l’exigència xinesa però a continuació declaren que cal una solució pacífica. Els EUA són els únics que s’han compromès amb la defensa de Taiwan. Ens han reiterat que es mantenen fidels als tractats bilaterals de defensa, que ens garanteixen el seu recolzament en cas d’atac xinès.

En la seva visita a la Xina el novembre passat, Barack Obama no va cedir davant l'exigència xinesa que els EUA deixin de vendre armes a Taiwan, però sí que va donar suport a la reunificació amb la Xina.
-Estem molt preocupats pels resultats de la visita d’Obama, per les seves paraules quan subratlla el respecte per la integritat de la sobirania xinesa. La seva contundència recolzant la Xina no s’havia donat amb d’altres presidents. De totes maneres, els enviats d’Obama a Taiwan ens van assegurar que es referia a Xinjiang i el Tibet.

Acceptaria el PPD negociar la integració a la Xina si aquest país es democratitzés plenament?
-Qualsevol canvi en la sobirania de Taiwan ha de ser decidit pel poble taiwanès. A la Unió Europea, cap dels seus Estats membres ha estat forçat a prendre-hi part; primer ho han decidit els seus ciutadans. El PPD vol defensar la independència el màxim temps possible. I pel que fa a la democratització xinesa, la lògia indica que una Xina més democràtica respectarà més i més la paraula del poble taiwanès. La situació, de moment, és ben diferent: hi ha míssils xinesos apuntant-nos.

El govern xinès els acusa sovint de recolzar els grups rebels de Xinjiang i el Tibet. És correcte? És una qüestió de germanor independentista?
-És correcte, hi ha una simpatia compartida amb el Tibet i Xinjiang. Per exemple, quan el 1996 es van firmar els tractats de pau entre Pequín i el govern del Kuomintang (KMT), la majoria de la població era escèptica respecte aquest acord perquè tenien present quina era l’actuació del govern xinès al Tibet.

Taiwan no té presència a les Nacions Unides; tampoc a organitzacions vinculades a l’ONU com l’Organització Mundial de la Salut. Creu que el seu país té un major risc de no poder superar crisis, siguin sanitàries, humanitàries o l’actual davallada econòmica global?
-Li recordo que sí formem part del Fons Monetari Internacional, i això és una garantia respecte la crisi actual. La situació a Taiwan és molt més estable que a la Xina perquè som una democràcia. La nostra economia està globalitzada i per tant, el món depèn de nosaltres. El mateix passa amb la Xina, però el seu sistema és molt més imprevisible. Nosaltres en canvi som una democràcia oberta. L’amenaça d’inestabilitat és més gran a la Xina.

El PPD està en contra de l’acord de comerç lliure que el president taiwanès, Ma Ying-jeou, vol signar amb la Xina. Quina és la relació econòmica que voldrien?
-El KMT assegura que si ens integrem més amb la Xina, els nostres índexs de creixement seran més alts. Però totes les decisions que han aplicat en aquest sentit encara no han demostrat cap efecte. Els xinesos de moment no estan comprant més els nostres productes. La diferència amb el KMT és quina és la velocitat d’aproximació a la Xina. Admetem que la Xina té una gran presència econòmica però no volem dependre d’ells en excés, posar tots els ous en una sola cistella és arriscat. Als empresaris taiwanesos els suggerim que inverteixen a l’Índia, al menys allí tenen la garantia de la democràcia. Cal diversificar enfortint lligams amb mercats del Sud d’Àsia. I si volem un acord de lliure comerç, que sigui amb la Unió Europea.

Acceptaria la UE un acord de lliure comerç amb Taiwan sense el vistiplau xinès?
-Quan hem mantingut contactes amb representants europeus, aquests no parlen obertament d’aquest obstacle tot i que és un fet admès implícitament: cap acord és possible sota l’amenaça xinesa.

Pequín considera el PPD com un enemic de primer ordre perquè promou la independència taiwanesa, sense terme mig. Hi ha hagut alguna vegada espai per al diàleg entre vostès?
-Durant els anys que vàrem ocupar la presidència del país, es van establir mecanismes per obrir-se gradualment a la Xina, tot el contrari de les presses que demostra l’actual president. Ens oposem a la manera de negociar amb la Xina a l’ombra que està aplicant Ma. Qualsevol tipus de diàleg amb la Xina ha de ser conduït amb transparència.

La República Popular Xina ofereix a Taiwan un estatus com el de Hong Kong, de plena autonomia. Ho acceptarien?
-No volem ser com Hong Kong. Allí s’estan produïnt fets que no ens agraden, com l’autocensura o una classe empresarial que no gosa recolzar l’oposició.

Hi ha persones al Partit Comunista Xinès (PCX) que tinguin una major sensibilitat per les demandes de sobirania taiwaneses?
-Cada vegada hi ha més membres del Partit Comunista amb un esperit liberal, que prefereixen el diàleg per davant de les amenaces i que són partidaris de reconèixer la identitat taiwanesa. Però mai he sentit, almenys públicament, cap membre del partit o de la societat xinesa que reconegui el dret de Taiwan de ser independent.

La proposta del PPD de convocar un referèndum per recolzar la independència de Taiwan ha provocat dures amenaces per part dels líders xinesos. Si tornen al poder, es plantejaran de nou convocar la consulta d’independència o consideren que seria un risc excessiu?
-La Xina mira de dividir la nostra societat i davant d’això, els nostres líders han d’actuar units. En el passat ja hem fet moltes coses que no han agradat a la Xina. El 1996, quan tot apuntava que el PPD guanyaria les eleccions legislatives, la Xina va disparar míssils a tocar de la nostra costa. Després, quan vàrem assolir el govern, amenaçaren amb noves accions si la societat ens seguia donant suport. No podem deixar de fer segons quines coses perquè la Xina ens amenaça.

En el cas d’una intervenció armada de la Xina contra Taiwan, creuen que els EUA actuarien militarment? Washington ha reiterat que no hi intervindrien si l’acció xinesa és resultat d’una provocació taiwanesa. El PCX ha manifestat en innombrables ocasions que convocar el referèndum seria una provocació intolerable.
-El govern nord-americà ha dit que el seu suport no és un txec en blanc, sobretot si Taiwan es dedica a provocar la Xina. Però Washington també ha deixat clar que actuaria en cas que la Xina no respectés les nostres decisions democràtiques. Com més ens amenaci la Xina, més gent voldrà la independència. Els xinesos haurien de canviar la seva mentalitat i convertir-se en un 'soft power'. Potser això només és possible si milloren la confiança en si mateixos.

Taiwan té un punt feble, una societat trencada entre els partidaris de la independència, (la població originària de Taiwan) i els descendents dels dos milions de refugiats que van fugir del continent a l’illa un cop el KMT va perdre la guerra civil.
-La divisió ètnica està canviant. Continuem dividits però més joves descendents dels qui van arribar amb Chiang Kai-shek [el dictador i mític líder del KMT] accepten la singularitat de la seva identitat.

A Taiwan es dóna un fenomen similar al cas espanyol amb la memòria de Franco: es troben per tot el país estàtues o d’altres records a l’espai públic honrant la figura de Chiang Kai-shek. El PPD ho tolera per evitar una major fractura social?
-És un assumpte que continua sent molt sensible i debatut. Quan va arribar la democràcia, els nostres primers alcaldes van començar a retirar estàtues de Chiang. Des del govern vàrem aplicar canvis més profunds, com quan vàrem convertir el Pavelló memorial de Chiang Kai-shek en un Memorial de la Democràcia. El govern del KMT ha restituït aquest any el santuari per Chiang. Taiwan no ha passat mai per un procés de veritat i reconciliació com a Sudàfrica o a Corea del Sud. Hem encoratjat la reconciliació i mai hi ha hagut represàlia. És molt complicat decidir com passar comptes amb tanta gent que va ser responsable de la repressió durant els 40 anys de la llei marcial.

Un altre problema que afronta Taiwan és la corrupció política. El seu ex president, Chen Shui-bian, és a presó i pel que veig, a la seva seu ja han retirat qualsevol referència a ell.
-Perquè Chen ja ha deixat el partit. Com més transparent és un sistema polític, més casos de corrupció apareixeran.



Cristian Segura. (Versió reduïda de l'entrevista publicada a l'Avui)

Cap comentari: