dissabte, 10 d’abril de 2010

La pàtria dels mariners

"Al centre de Manila hi ha una plaça on diàriament es troben centenars de mariners. Cada matí 120 multinacionals del transport marítim planten els seus estands al Luneta Park, on hi ha el Centre dels Mariners, i anuncien les vacants per treballar en els seus vaixells. Els interessats envolten les parades on es pengen les últimes ofertes de treball i s'apunten a les llistes de candidats. Les Filipines són, juntament amb l'Índia, el país del món que aporta més professionals del mar. Prop de 250.000 filipins treballen com a mariners a l'estranger. La xifra creix perquè la crisi força les companyies a contractar mà d'obra barata.

Les Filipines evolucionen des de la dècada dels 80 a un ritme més baix del que és la norma al Sud-est Asiàtic. El seu PIB va créixer un 1% el 2009 i aquest any es preveu que ho faci un 3,2%, segons el Fons Monetari Internacional (FMI). En canvi, segons l'FMI, Estats veïns com el Vietnam, Cambodja, la Xina o Indonèsia creixeran el 2010 entre el 4% i el 10%. Les raons que apunten els experts van des de la corrupció galopant i la superpoblació fins a la ràpida destrucció del sector agrícola pels efectes del canvi climàtic.

Vuit milions de filipins treballen fora del seu país. El govern filipí, l'únic legalment capacitat per tramitar contractes laborals a l'estranger, té en marxa des del 2006 un pla per aconseguir anualment un milió de llocs de treball per a expatriats filipins. La debilitat de l'economia domèstica força l'executiu a promoure l'èxode dels seus compatriotes. La migració és cabdal perquè aporta el 10% del PIB en concepte de transferències que s'envien de l'estranger a casa.

Al Luneta Park hi ha una placa commemorativa esculpida per l'Ajuntament de Manila: "El govern de la ciutat reconeix i honora els nostres homes al mar com els herois moderns no degudament reconeguts".

La duresa de la seva feina és extraordinària, amb contractes que els forcen a estar de sis mesos a un any lluny de la família, i fins i tot sense tocar terra durant setmanes. Pablo Zablan fa vint anys que fa de timoner i té un contracte fix amb un petrolier noruec. Recorda les vegades que la seva vida ha corregut perill: el 2003 va estar destinat a l'Iraq durant la invasió nord-americana i ha patit diversos atacs de pirates, l'últim a Indonèsia. La feina li agrada, però sobretot s'hi dedica pel sou: guanya 2.800 dòlars al mes (2.060 euros), que Zablan calcula que és tres vegades més del que podria guanyar treballant al seu país. Els salaris poden arribar als 8.500 dòlars (6.250 euros) que ofereix la naviliera sueca Laurin Maritime per a una posició de capità.

Els salaris són la principal motivació, però, com explica Salvador A. Santos, sotsdirector de la fundació que gestiona el centre de mariners de Luneta, hi ha raons que només s'expliquen per la idiosincràsia filipina: "Vivim en un arxipèlag de 7.000 illes. Des que naixem veiem passar aquestes naus tan grans i molts es convencen que embarcar-s'hi és la manera de sortir de la misèria".

Els filipins s'han consolidat com una lleva de mariners per segles d'experiència i perquè dominen l'anglès, l'idioma comercial per excel·lència. L'Índia és l'altre proveïdor líder de mariners, però, segons demostren les xifres, la crisi els està passant factura i està beneficiant els filipins. "Els nostres sous són inferiors als que demanen els indis i la prioritat de les navilieres és reduir despeses".

El principal repte per al sector és el ràpid increment de sol·licituds per obtenir el títol de professional marítim. El govern concedeix 20.000 llicències noves anualment després de mesos de formació en les escoles especialitzades de Manila. Fins i tot hi ha empreses estrangeres, sobretot japoneses i noruegues, que tenen el seu propi centre per preparar els seus futurs empleats. "Tanta demanda està fent caure els sous i ens força als més grans a retirar-nos", explica l'Antonio, un cuiner de 50 anys amb dues dècades d'experiència en creuers, que viatja cada quatre dies des de la seva ciutat, Baguio, a cinc hores de Manila, per trobar feina al Luneta Park: "Ara aspiro que em paguin 1.200 dòlars mensuals. Això fa un parell d'anys no ho hauria pas acceptat."


Cristian Segura, Diari AVUI. Els reis del mar.

Cap comentari: