divendres, 9 d’abril de 2010

El somni d'un ball

Lu Chuan (Xinjiang, 1971) va guanyar la Concha d'Or al Festival de Sant Sebastià del 2009 amb Ciutat de vida i mort (Nanjing! Nanjing!), que s'estrena avui als cinemes catalans. Ha dirigit dues obres més: el drama policíac La pistola perduda i Patrulla de muntanya, basada en uns fets reals d'una patrulla de protecció de la naturalesa al Tibet.

-Ciutat de vida i mort va ser atacada per sectors molt nacionalistes de l'audiència per l'aspecte humà que ofereix dels invasors japonesos, però també mostra els xinesos com a herois. ¿Creu que és possible fer a la Xina una obra crítica amb la seva història, com han pogut fer directors alemanys amb el nazisme?

-La pel·lícula va ser durament criticada per la simpatia envers els soldats japonesos, tant per sectors del públic com pels crítics. També va ser criticada perquè mostra com una part dels soldats xinesos es van rendir sense defensar la ciutat. No he fet una pel·lícula per satisfer l'audiència xinesa malgrat que he mirat d'usar un llenguatge que aquesta pugui entendre. No és una pel·lícula per a les minories però sí que crec que és independent. Potser sí que és cert que no és una pel·lícula com la dels directors de la Sisena Generació [corrent independent que des dels 90 critica aspectes foscos del creixement econòmic xinès]; en tot cas, és més artística. És èpica bèl·lica. Pot semblar comercial però el nucli del film és artístic.

-¿Creu que el cinema xinès se centra massa en aquesta èpica bèl·lica i en produccions d'arts marcials?

-He volgut trencar amb la norma del cinema xinès. És cert que a Occident predominen per exemple pel·lícules xineses amb molta acció d'arts marcials. I la Xina és un país massa gran per limitar-se tant. Vull mostrar a Occident històries diferents. Poder exposar els molts aspectes diversos i les sensacions del poble xinès. És hora que la nova generació d'autors de cinema aportin una comprensió més gran de la Xina.

-L'única escena del film que no està basada en fets reals és el ritual japonès final. Quin és el seu significat?

-L'escena està inspirada en un somni que vaig tenir abans fins i tot de saber que faria la pel·lícula. Vaig llevar-me al matí i recordava clarament el ball, tal com l'havia somiat. El seu missatge és demostrar que els governs sovint utilitzen la cultura per controlar el poble a través de l'inconscient. Quan la persona està sòbria, és més difícil que sigui manipulada. Kadokawa [el protagonista, un sergent japonès interpretat per Hideo Nakaizumi] entra en un estadi inconscient quan forma part del ball; es deixa dur pel grup. Aquest simbolisme col·lectiu es va veure durant el nazisme però també a la Xina durant la Revolució Cultural, quan els joves cometien tantes barbaritats després de ser conduïts cap a la bogeria amb rituals similars.

-Una altra icona de l'obra que apareix sovint és l'estàtua de Chiang Kai-shek, el líder del Kuomintang (KMT). Quin simbolisme té al film?

-L'estàtua apareix en diverses ocasions però no sóc conscient que li volgués donar algun valor simbòlic! La pel·lícula no té cap missatge polític, és una obra per exposar la matança i els límits de la violència humana.

-Molts actors japonesos van rebutjar de participar en el projecte. Quines raons li van donar per no acceptar l'oferta? ¿Té a veure amb el fet que la societat japonesa no reconegui els crims de guerra que van cometre a la Xina?

-Quan vaig ser al Japó per contractar els actors de la pel·lícula, vaig entrevistar-me en persona amb unes 90 persones, cinc de les quals molt famoses. Era gent agradable i educada. Deien que entenien el projecte que volia desenvolupar sobre el que va passar a Nanquín però finalment acabaven rebutjant l'oferta de participar-hi. Un d'aquests actors estrella em va escriure una carta explicant-me la raó principal: el seu agent l'hi havia desaconsellat perquè tenia por que si acceptava cap estudi japonès el tornaria a contractar.

-Ha dit que La llista de Schindler ha estat una font d'inspiració. Quines altres pel·lícules han estat un referent per a vostè?

-He vist moltes pel·lícules bèl·liques, sobretot les meves preferides: La llista de Schindler, El caçador, les d'Akira Kurosawa i Apocalypse now. També m'ha influenciat un film espanyol que vaig veure en un cinema de Pequín i que em va fascinar. Es titula Vacas, o alguna cosa similar, i està ambientat durant la Guerra Civil Espanyola.

-¿Es refereix a Vacas, de Julio Medem [Lu es confon amb les guerres carlistes]?

-Això, Julio Medem! Em vaig quedar meravellat. Quina visió tan singular de les coses! Medem és totalment desconegut a la Xina i no ho entenc. Els xinesos l'haurien de conèixer!

-Les estrelles de la pel·lícula s'hi van implicar tant que van acceptar de cobrar menys. A vegades això succeeix perquè el govern xinès apadrina una pel·lícula i volen quedar bé...

-Alguns dels actors escollits són famosos en el món del cinema o de la televisió xinesa. Trenta persones de renom es van interessar pel projecte. Ningú em va apadrinar, els actors que em van demanar d'actuar-hi era perquè estaven interessats en la pel·lícula. Ningú esperava que l'acabés perquè durant el rodatge van aparèixer tots mena d'informacions negatives: si ens mancaven diners per acabar-la, si teníem problemes amb l'script... Tampoc crec que el govern donés un cèntim pel projecte.


Cristian Segura, Diari Avui. "Els governs utilitzen la cultura per controlar".

Cap comentari: