diumenge, 2 de maig de 2010

El paradís del poble

La Xina obre avui a Xangai les portes de l’exposició universal “més colossal”, adjectiu usat pels mitjans oficials del Partit Comunista Xinès (PCX). No podia ser d’altra manera, tractant-se del país més gran i amb el creixement més accelerat del món. Prop de 240 països i organitzacions són presents en un districte d’exhibicions que ocupa més 5 quilòmetres quadrats. La inversió total que haurà rebut l’exposició i la modernització de la ciutat supera els 40.000 milions d’euros. L’objectiu de l’exposició és proposar idees per millorar la relació entre el ser humà i el medi ambient. Per als Estats convidats, igual d’important és segellar noves oportunitats comercials amb la Xina.

L’esdeveniment es va inaugurar ahir amb una gala reservada per a les personalitats polítiques internacionals, entre elles el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, i el president francès, Nicolas Sarkozy. Els ciutadans sí es van poder aplegar al passeig fluvial del Bund per contemplar l’espectacle pirotècnic adjunt. La cerimònia va ser esperpèntica i d’un mal gust difícilment igualable: balls folklòrics amb un pop ensucrat de fons i projeccions de vídeo tòpiques sobre els països convidats. Fins i tot la mascota de l’exposició, haibao, va aparèixer disfressada de torero, mariachi o d’alemany bevedor de cervesa.

Els organitzadors estimen que l’exposició rebrà entre 70 i 100 milions de visites fins a la seva cloenda, el proper octubre. La vasta majoria d’espectadors seran xinesos que passaran per Xangai en viatges organitzats per les seves empreses, escoles o clubs de jubilats. El PCX s’ha esmerat en promoure la cita a Xangai de la mateixa manera que ho va fer fa dos anys amb els Jocs Olímpics de Pequín: com un esdeveniment gegantí de propaganda per legitimar la seva gestió davant la societat xinesa. El govern xinès també argumenta que l’Exposició és una nova demostració que el país ha assumit el paper de líder global que li pertoca.

Per part dels països i les organitzacions convidades, la mostra de Xangai s’ha convertit en la millor ocasió per fer la cort al nou rei de l’economia global. S’han destinat ingents partides dels pressupostos públics en envair la ciutat amb activitats culturals, econòmiques i acadèmiques i en convertir els pavellons nacionals en joies de l’arquitectura. La gran majoria d’aquestes obres hauran de ser desinstal•lades un cop acabada la fira.

Espanya ha invertit 55 milions d’euros en la seva participació a l’exposició, 18 milions dels quals han estat utilitzats per instal•lar un pavelló recobert de plafons de vímet i dissenyat pel despatx d’arquitectes barceloní Miralles-Tagliabue. Per pressupost i notorietat, el pavelló espanyol està al capdavant de la UE junt amb Alemanya i França –que només en la construcció de les seves instal•lacions haurien invertit 30 milions i 40 milions d’euros, respectivament. La UE, que també participa amb recinte propi, té en marxa a Xangai una campanya de publicitat per donar-se a conèixer entre els xinesos com a soci econòmic i com a destí turístic. Els EUA hi són presents amb un pavelló que ha costat 46 milions d’euros, finançats per empreses privades. Amb una despesa de 110 milions d’euros, el pavelló més car és el d’Aràbia Saudita.

L’organització de l’exposició ha declarat un pressupost de 75 milions de dòlars per finançar la presència de 100 països en vies de desenvolupament, sobretot països africans. La Xina manté una intensa acció d’ajuda al desenvolupament d’Àfrica a canvi de recursos naturals. Amunt i avall per Xangai es poden trobar aquests dies un sorprenent elevat nombre de delegacions africanes de polítics, empresaris i periodistes. També gràcies al suport xinès, Corea del Nord participarà per primer cop en una exposició universal.


Xangai s’ha modernitzat i guarnit per a l’ocasió amb un pressupost major fins i tot que el rebut per Pequín per als Jocs. Tot i això, a diferència del 2008 la presència policia és inferior i la vida nocturna i l’activitat dels venedors ambulants de productes copiats continuen amb pràctica normalitat.
***

Prop de 300.000 persones van aprofitar ahir el primer de maig, dia festiu a la Xina, per envair l’exposició universal de Xangai. Les exorbitants xifres econòmiques invertides pel país organitzar, 190 estats i 50 institucions públiques i privades faran les delícies de la població xinesa, àvida per descobrir noves fronteres, però també satisfaran amb escreix els amants de l’arquitectura i a tots aquells que vulguin veure el futur mediambiental del planeta de color de rosa.


El lema de l’exposició és proposar idees revolucionàries per fer de les ciutats un espai sostenible ecològicament. Tot i això, en la majoria de casos, l’objectiu s’ha substituït per una promoció turística o empresarial. Els espectadors no semblaven tenir gaire en compte aquest canvi de concepte, tot al contrari, expressaven la mateixa il•lusió que un nen que el porten per primer cop a un parc d’atraccions; això si eren capaços de resistir esperes interminables per accedir als grans pavellons, en especial als dels participants d’Àsia i Europa. Al pavelló del Japó –una nau gegantina amb forma de monstre de dibuixos manga coberta d’una membrana de plaques fotovoltaiques-, unes pantalles anunciaven que les cues per accedir-hi superaven els 150 minuts. Una opció de l’organització era adquirir números de reserva de la visita però en casos extrems, com en el del pavelló xinès, la demanda era tan gran que per la tarda ja s’havia suspès el sistema de reserva anticipada.

La majoria de visitants accedien a la mostra en grups organitzats que seguien l’itinerari dels pavellons nacionals més grans. L’àrea destinada a exemples concrets de ciutats amb projectes sostenibles i on s’ubica l’espai de Barcelona, quedaven més aïllats i amb menys presència de públic. La part dels participants metropolitans és la més interessant des del punt de vista de contingut. En el cas de l’ajuntament de Barcelona, aquest se centra en divulgar la transformació urbanística de Ciutat Vella i el Poble Nou. Madrid té un pavelló propi amb quatre sales, tres de les quals detallen la seva evolució ecològica i en infraestructures i una final dedicada al Reial Madrid.

A les àrees d’Àsia i Europa, la presència de les masses era angoixant. El públic feia cua fins i tot per visitar exhibicions que desconeixia. A la zona d’espera per accedir al palau morisc que ha aixecat el Marroc, una família de Xangai admetia a l’AVUI no saber de quin país es tractava. A l’interior, majestuós, no havia cap plànol perquè el visitant s’ubiqués de la situació geogràfica del Marroc però sí es reproduïa amb detall un basar amb venedors de productes tradicionals. El petit pavelló d’Afganistan, finançat per la Xina, estava destinat a vendre productes típics, des de catifes a bijuteria. Pakistan està representat per una reproducció a escala real de la fortalesa de Lahore (segle XVI d.C) finançada per l’Institut de Xangai d’Enginyeria Nuclear, un dels responsables de la construcció de tres centrals atòmiques al Pakistan.

Un altre cas de la generositat xinesa és el pavelló de Corea del Nord, que presenta Pyongyang com a model de ciutat sostenible. El govern nord-coreà assegura que la seva capital és “d’un paradís per a les persones” i ho demostra amb vídeos dels anys Setanta on apareixen ciutadans gaudint de parcs, camps de golf i carrers sense cotxes. El detall morbós que s’han permès els organitzadors és ubicar el pavelló d’Iran al costat de Corea del Nord.

Els pavellons europeus són l’excel•lència pel que fa al disseny. El pavelló espanyol, del despatx barceloní Miralles-Tagliabue, és un dels més impactants pel laberint de vimer que el recobreix. A l’interior es presenten dos muntatges de vídeo de gran qualitat escènica, un del director català Bigas Luna, on mostra les imatges més tòpiques d’Espanya –com els San Fermines, el flamenco i el futbol- i un altre de l’autor Basilio Martín Patino dedicat al progrés social d’Espanya. Algun membre del públic admetia que li costava entendre el context d’aquesta informació i recomanava que s’hi afegissin subtítols. L’estrella del pavelló era Miguelín, un nadó mecànic de 6,5 metres d’altura dissenyat per la catalana Isabel Coixet que fins i tot rebia ovacions.

***

Les peripècies de la Fura dels Baus a Xangai

“Nosaltres no representem ni a Catalunya ni a Espanya: representem a Xina!”. L’autor teatral Àlex Ollé destacava ahir satisfet que les autoritats xineses seleccionessin la Fura dels Baus com una de les principals atraccions artístiques de l’exposició universal. Una productora taiwanesa els va contractar fa mig any per participar a l’exposició. “Ho vàrem acceptar per la meitat dels diners que demanàvem. Creiem que és una bona oportunitat per accedir al mercat asiàtic”, valorava Ollé. La Fura dels Baus representarà durant els sis mesos de la fira, tres cops per dia, el musical “Window of the City”, on es fa un recorregut per cinc metròpolis: Londres, París, Nova York, Osaka i Barcelona. La història reprodueix el viatge d’un àngel que coneix una nena de Xangai que li mostra com és la vida a les ciutats. “Se’ns va encarregar un projecte per a tots els públics. La Fura no es limita a cap gènere. No sé si la gent entén la història però el resultat agrada perquè és molt potent visualment”, explica Ollé.
Cinc membres de la companyia són a Xangai per coordinar el treball dels 60 artistes que participen a l’obra. Els representants de la Fura destaquen la satisfacció per la velocitat i la qualitat dels preparatius per part dels organitzadors, en especial pel que fa a l’apartat tècnic. Per a l’espectacle s’ha construït un pavelló especial. L’escenari consta d’una pista que rota 360 graus i que suporta cinc columnes de pantalles LED de 9 metres d’altura. Mentre aquests pilars reprodueixen imatges van girant, desplaçant-se amunt i avall o dividint l’escenari en dos. Ollé assegura que és l’espectacle més massiu que la Fura ha creat des de la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona i calcula que l’audiència potencial fins a l’octubre pot arribar als 1,8 milions d’espectadors."


Cristian Segura, cobertura de la inauguració de l'Exposició Universal de Xangai. Versió adaptada del Diari Avui, dies 1 i 2 de maig.

Cap comentari: