![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgGA6s9z_-OYdTZBq-gZPnMNyC0Qf4TaYoUu1os8HA51m1QNLdkEZ6rfDd6t8Tm5T23ZBZJ4R7NEMpjPkmXJaubGA0Kaw1yk3d41iMeIpVQfkkeAptkRQhBDvUb9o6D6icB8T7jH6cqPQg/s200/paixao_site_egeac_.jpg)
[...] Quan Juliao explicava la seva història d'humilitat, la gent li llençava pedres; quan arribava a una ciutat amb la seva cara trista, la gent el veia arribar des de les muralles i giraven cua amb cara de patir nàusees.
[...] Juliao, quan pensis en matar-te, pensa en el teu pare.
[...] "Necessito una barca per navegar en un riu difícil perquè, quin camí més exigent pot tenir un ser humà? Una barca i unes aigües tèrboles. Dormir? Descansar? Mai! Seria el pitjor martiri, perquè és quan penso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada