Obama al parany xinès

Quan els líders polítics d’Occident visiten la Xina, és costum que reservin un espai a la seva agenda per impartir una conferència davant la comunitat acadèmica. Són contactes que s’organitzen sense polèmica, just el contrari del succeït ahir amb la trobada que el president dels Estats Units, Barack Obama, va mantenir a Xangai amb 500 universitaris. La Casa Blanca buscava un cop d’efecte per convèncer als xinesos de les bondats de la democràcia. La diferència d’interessos entre els dos governs va afegir encara més interès a un esdeveniment que al final va passar sense pena ni glòria.

El Partit Comunista Xinès (PCX) va acceptar que l’administració nord-americana presentés el diàleg entre Obama i els estudiants com la clàssica discussió oberta als ajuntaments americans on els ciutadans interpel•len els seus polítics. “El president Obama portarà aquesta tradició política arrelada a la democràcia americana per primera vegada a la Xina”, va informar la Casa Blanca. Pequín es va negar en canvi a acceptar la petició del govern dels EUA de retransmetre-ho per televisió a tot el país –com sí s’havia produït amb els dos anteriors presidents nord-americans-. El PCX va concedir que l’acte es retransmetés en directe a Xangai i per Internet.
El president dels EUA va ser pedagògic, com si es dirigís a escolars, en descriure les virtuts de la democràcia. Va subratllar que els drets humans “són drets universals” i va remuntar-se a Abraham Lincoln per recordar que als EUA han estat llargues la lluita contra el racisme o per la igualtat de gènere.

Sis de les vuit preguntes eren tan respectuoses amb el PCX i d’una candidesa tal, que Obama va tenir poc marge per lluir-se. Se li va demanar com valora el fet que Chicago i Xangai siguin ciutat agermanades, què opina de la concessió del premi Nobel de la Pau o quines són les seves receptes per a l’èxit. L’organització també va llegir una pregunta que va descol•locar Obama, suposadament escrita per un empresari de Taiwan que deia que el seu negoci perillava si els EUA continuen venent armes a l’illa rebel. Obama va respondre que el seu govern recolza la unificació i que l’economia ajuda a enfortir lligams.

L’única pregunta crítica amb el PCX va ser la realitzada des de l’ambaixada dels EUA a Pequín. L’ambaixador li va demanar la seva opinió sobre la censura a Internet que existeix a la Xina. Obama va dir ser “un gran partidari de la no-censura. Com més lliure circula la informació, més s’enforteix una societat... I com més em critiquen, millor líder sóc perquè em forcen a escoltar opinions que no comparteixo.” La resposta semblava pensada per a alumnes de primària i observadors presents com els dos corresponsals del Wall Street Journal dubtaven de l’eficàcia del seu missatge.

El mateix Obama va destacar que a la Xina hi ha 300 milions d’internautes i més de 60 milions de blogs registrats. Molts usuaris són prou hàbils per saltar-se la censura i milers de blogs critiquen els polítics de la seva regió. Els intensos debats aquests dies sobre la visita d’Obama als principals portals d’internet xinesos demostraven que la classe mitjana, a favor o en contra, entén què és la democràcia occidental. El mateix fet que el PCX volgués restar rellevància a la conferència, ho demostra.
[...]

Cristian Segura, Diari Avui d'avui.

Urgència per fer amics a la Xina

"La creixent influència mundial de la Xina i la dependència mútua en qüestions econòmiques estan igualant la posició de força entre Pequín i Washington. La visita de Barack Obama a partir d’avui i fins dimecres a Xangai i a Pequín és un viatge que la Casa Blanca ha dissenyat perquè sigui més afable en comparació amb els realitzats pels anteriors presidents dels Estats Units.
L’Administració Obama fa la cort a la Xina. Tracta al gegant asiàtic d’igual a igual i des de els EUA es promou l’idea que entre tots dos formen el G2, l’eix sobre el qual roda el món. Washington evita els assumptes que puguin irritar al Partit Comunista Xinès (PCX), sobretot perquè la seva cooperació és fonamental per superar la crisi econòmica. En el primer viatge oficial a Pequín d’un representant d’Obama, el de la secretària d’Estat nord-americana, Hillary Clinton, el febrer passat, es va prioritzar el diàleg econòmic i els afers mediambientals però es van obviar les qüestions de drets humans i la manca de cooperació que els EUA lamenten que la Xina manté en conflictes internacionals de primer ordre. Obama va dir ahir en una conferència a Tokio que el debat amb la Xina sobre els drets humans "no es pot tirar endavant amb rancor sinó amb esperit d'equip."
Malgrat aquesta posició menys crítica, la Casa Blanca ha provocat els ànims xinesos en insistir que Obama s’entrevistarà aviat amb el Dalai Lama i que demanarà al president xinès, Hu Jintao, que es reuneixi amb el líder budista pel bé de la pau al Tibet.
La crisi econòmica és el nus que lliga a les dues potències per damunt de qualsevol altre assumpte. Si el consum nord-americà no es revifa, el creixement xinès es veu perjudicat. La Casa Blanca pressiona al PCX perquè augmenti encara més el tipus de canvi de la seva moneda, el que provocaria un encariment de les exportacions xineses i afavoriria la competitivitat dels productes fets als EUA. El govern xinès assegura que la seva competitivitat en preus és resultat de l’evolució industrial arran de la globalització. El portaveu del ministeri d’Exteriors Xinès, Qin Giang, va insistir dimecres passat que la clau per ressuscitar l’economia nord-americana és “que tinguin més cura en corregir el deute públic.” La declaració és especialment significativa perquè l’Estat xinès ha finançat la bonança econòmica dels EUA de l’última dècada en convertir-se el comprador número ú del món de reserves de dòlars i dels bons de deute públic nord-americans.
El Director d’Afers Asiàtics del Consell de Seguretat Nacional dels EUA, Jeffrey Bader, va admetre aquesta setmana que “hi ha una percepció comú a la regió [del Pacífic] que la influència dels EUA ha anat a la baixa mentre que la xinesa està augmentant”. Bader va concloure que “sense la cooperació Xinesa, cap d’aquests afers [globals] es pot conduir amb èxit.” A part de l’economia, els punts calents de l’agenda entre Obama i Hu seran la lluita contra el canvi climàtic i la necessitat americana de què la Xina pressioni més a l’Iran i Corea del Nord perquè aturin les seves ambicions en armament nuclear. El govern xinès va apuntar la possibilitat es firmi algun tipus de declaració conjunta. Bader va descartar que es pugui pactar cap posició en comú de cara a la propera cimera del canvi climàtic a Copenhaguen.
Li Cheng, membre del centre d’estudis polítics Brookings Institution creu que “respecte els seus predecessors, Obama ja ha demostrat una posició més respectuosa respecte la Xina”. Li valora la visita del president dels EUA serà menys tensa pel que fa al debat pels drets humans perquè els actuals líders xinesos són “més oberts de ment” i “partidaris de reformes democràtiques”.

Cop d’efecte com a El Cairo?
Analistes i periodistes nord-americans han pressionat a la Casa Blanca per conèixer si Obama té intenció d’aprofitar la seva estada a la Xina per protagonitzar alguna intervenció pública conciliadora. El model a seguir seria la conferència que va donar el president nord-americà el juny passat a la Universitat de El Cairo. Obama va fer en aquella ocasió una emotiva crida en favor de l’enteniment entre els EUA i el món àrab. L’ocasió per donar un cop d’efecte a la Xina serà demà dilluns en una trobada amb estudiants universitaris de Xangai. Obama també celebrarà dimarts una roda de premsa junt amb Hu Jintao, un fet excepcional si es té en compte que pot passar més d’un any sense que el president xinès respongui davant els mitjans."

Cristian Segura, a l'AVUI d'avui, versió reduïda: El gir xinès d'Obama.