"Pensen com una illa"

"La seu de l'Institut Coreà del barri de Jujo, a Tòquio, s'assembla més a un refugi antiaeri gegantí de la II Guerra Mundial que a una escola. És una sola nau construïda a mitjans dels 50, d'uns 40 metres d'altura i recoberta de formigó armat. Una de les professores de japonès de l'escola explica que la forma de l'edifici s'inspira en un vaixell tradicional coreà. Al pavelló de bàsquet i a la pista de futbol de gespa artificial, els estudiants reben el visitant amb visques a Corea. Davant la llei són estrangers, encara que siguin la quarta generació de coreans nascuts al Japó.

Hi ha 630.000 coreans al Japó, 400.000 dels quals són nascuts en aquest país -els zainichi- i la resta, immigrants arribats a partir de la dècada dels 80. Els zainichi són descendents dels treballadors forçats que l'Imperi Japonès va traslladar de Corea al Japó entre el 1910 i el 1945, quan la península coreana va ser ocupada pels japonesos. A tocar de l'ambaixada de la República de Corea hi ha el Museu d'Història dels Coreans Japonesos, gestionat per la Unió de Residents Coreans al Japó (Mindan), la principal organització dels zainichi sud-coreans. L'Associació general dels residents coreans al Japó (Chongryun) representa els zainichi amb arrels a Corea del Nord. Al museu Mindan hi ha testimonis de la repressió dels coreans japonesos en l'imperi i la marginació en la democràcia. Després d'anys de protestes de Mindan, els zainichi van aconseguir que el 1991 s'abolís l'obligatorietat de ser registrats amb un carnet d'identitat que els identificava com a minoria ètnica. Ara tenen els mateixos drets que els japonesos, menys el de vot.

A les darreres eleccions parlamentàries, Mindan va manifestar-se al carrer pel dret de votar a les eleccions locals. El nou govern, liderat pel Partit Democràtic del Japó, és partidari de concedir-lo. Obtenir la nacionalitat japonesa és un escull encara més difícil. Entre la dècada dels 60 i el 2008, prop de 200.000 coreans han rebut la nacionalitat japonesa. Per aconseguir-ho calen dos anys de tràmits, entrevistes per mesurar el nivell de patriotisme i assimilar un nom japonès, deixant el nom coreà per a l'ús familiar.

L'Alt Comissionat per als Drets Humans de l'ONU va publicar el 2008 un informe en què acusava la "societat japonesa" de "discriminar la minoria coreana com una antiga colònia excloent-la de diversos drets". L'informe criticava la Constitució japonesa perquè només reconeix una nacionalitat, la japonesa, i qualsevol altra identitat l'ha d'assimilar. L'informe és dur amb la manca de reconeixement de les escoles i universitats coreanes respecte a altres centres docents estrangers perquè per accedir al sistema educatiu japonès han de superar exàmens extraordinaris. Els impediments són més grans per a les escoles nord-coreanes perquè es consideren un satèl·lit de la dictadura de Pyongyang, que les finança i en supervisa el professorat. "A les escoles Chongryun hi van els nens de les famílies més conservadores de les tradicions coreanes", admet Song-yi, directiva del museu Mindan. Les escoles Chongryun compleixen l'estàndard educatiu del Japó, amb l'excepció que la llengua vehicular és el coreà i que s'incideix en la formació en tradicions coreanes. No hi ha manifestacions polítiques a les aules, però sí retrats dels líders de la dictadura, Kim Jong-il i Kim il-Sung, a la sala de professors.
El ministeri de Cultura japonès diu que les escoles coreanes perden alumnes cada any. Song-yi confirma que, com més generacions de zainichi passen, al Japó hi ha menys prejudicis. Més coreans accepten la vida japonesa, però Song-yi denuncia que encara hi ha atacs racistes i són freqüents les desigualtats a l'hora de llogar la vivenda o trobar feina.

La Tei és una xinesa de la minoria coreana que viu des de fa 8 anys a Kawasaki, una de les ciutats del Japó amb més coreans. Hi ha un barri coreà al bell mig del municipi i una de les estrelles de l'equip de futbol local, el Kawasaki Frontale, és Jong Tae-se, conegut per haver renunciat a la nacionalitat japonesa per jugar amb la selecció nord-coreana. La Tei és cambrera en un restaurant coreà i assegura que els japonesos la miren com un individu inferior: "No els agrada allò que sigui estranger i tenen una visió única de la seva identitat. Viuen en una illa i pensen com una illa".

Cristian Segura, Diari Avui. Coreans per obligació.

Japonesos de segona

"Han passat 20 anys des que el senyor Sakurai va arribar al Japó procedent de la seva Argentina natal i encara manté un accent llatí inconfusible. Els seus avis van ser part del milió de japonesos que van emigrar a l'Amèrica Llatina des de finals del segle XIX fins passada la Segona Guerra Mundial fugint dels conflictes al seu país. A mitjans de la dècada dels 80, els seus descendents, latinos en cor i ànima però amb fesomia oriental, van iniciar l'èxode contrari, en direcció al Japó, per aprofitar que el govern promovia la repatriació de japonesos a l'exterior per cobrir la demanda de mà d'obra a les seves fàbriques. L'economia japonesa s'ha frenat i els primers a perdre la feina han estat els japonesos llatins. Per fer front a l'atur, les autoritats fins i tot els volen retornar a Amèrica.

Sakurai dedica el seu temps lliure de jubilat ajudant en el Kanagawa City Union (KCU), un sindicat de la prefectura de Kanagawa, a l'est del país. La seu de la KCU és a la ciutat de Kawasaki, on tenen centres de producció importants fabricants d'automoció i electrònica. Sakurai va treballar muntant peces de proveïdors de components de Mitsubishi i Toyota fins que se l'acomiadà de manera improcedent juntament amb un altre immigrant un any abans de la seva jubilació. Sakurai va contactar amb el KCU, un sindicat conegut per defensar els drets laborals dels nikkei, la paraula que denomina els japonesos emigrats i descendents d'aquests vivint a l'exterior. "En un principi no volia adreçar-me a cap sindicat, però vaig canviar d'opinió quan vaig descobrir al Japó que la lluita obrera pot ser pacífica", explica.

Kanagawa és la prefectura japonesa amb més nikkei peruans. Del miler de membres que té el KCU, un 85% són japonesos llatins. Els seminaris i l'assessorament que realitza el sindicat són en japonès i castellà. Sorprenentment, els membres brasilers són minoria malgrat que són la major comunitat nikkei al Japó, amb gairebé 290.000 persones; els peruans són la segona, amb 55.000 membres. El nikkei peruà més conegut és l'expresident Alberto Fujimori. L'Asociación Peruano Japonesa de Lima resumeix que l'èxode de japonesos peruans va començar a finals de la dècada dels 80 "a causa de la hiperinflació [que patia el país] i la violència terrorista".

El nombre total de nikkei supera els 400.000. La xifra total és difícil d'aclarir perquè, segons dades de la Universitat de Califòrnia, hi ha com a mínim 110.000 immigrants il·legals, a part de llatinoamericans que haurien falsejat documents per atestar que tenen alguna arrel japonesa. Japó és criticat habitualment pel seu xovinisme i per jornades laborals extremadament llargues. Si se sumen aquestes condicions, el nikkei té totes les de perdre. Amb el lent però progressiu augment de l'atur -del 4,7%, una xifra alta per als cànons japonesos-, els primers a quedar-se sense feina són els treballadors d'origen estranger. Segons el ministeri d'Educació japonès, les escoles privades brasileres i peruanes haurien perdut aquest any un 39% dels seus alumnes perquè els pares s'han quedat sense feina.

El KCU destaca que els nikkei estan especialment afectats per contractes precaris que no els concedeixen drets com les indemnitzacions per acomiadament.
Un altre problema és que molts vivien en residències de les seves companyies i un cop acomiadats han d'abandonar la casa. Sakurai relata que els és més difícil obtenir feines qualificades o llogar un pis. Tot i això, assegura que la situació ha millorat i fins i tot s'han rebaixat molt els impediments que abans posava el govern per concedir la nacionalitat japonesa.

Aquest 2009 ha entrat en vigor una nova normativa per donar ajudes extraordinàries als nikkei per integrar-se a la societat japonesa. Tot i això, en una conferència recent a San Francisco del professor d'antropologia de la Universitat de Stanford Harumi Befu, es destacava que "els treballadors estrangers pateixen una discriminació arrelada profundament entre molts dels líders polítics del Japó". La nova llei del govern afegia una polèmica clàusula que oferia 2.200 euros per cada adult nikkei, i 1.500 euros per cada membre familiar que en depengui, que accepti tornar al seu país de naixement, amb la condició de no tornar mai a treballar al Japó. A la KCU consideren xenòfob aquest instrument per eliminar l'atur i avisen que poca gent ho acceptarà perquè a l'Amèrica Llatina la situació mai és prou estable."

Cristian Segura, Diari Avui. Inmigrants llatins: japonesos de segona.

(nota 1: aquest text va ser escrit fa gairebé 4 mesos. nota 2: informació més emocional sobre els nikkei, aquí)