Tenim un problema, i dels grossos, avisa Antonio Turiel

ANTONIO TURIEL (Lleó, 1970) Físic i matemàtic, és científic titular del CSIC a l’àrea de Recursos Naturals, a l’Institut de Ciències del Mar. El seu blog The oil crash és un referent a Espanya per analitzar la crisi energètica.

-Per què creus que ara hi ha més proves que ja hem superat el 'peak oil'? En diversos moments del passat ja es va dir que havíem superat el moment màxim del petroli. No pot ser que hi hagi estats amb grans reserves de petroli no declarades?

-No hi ha hagut cap gran descoberta de petroli durant les últimes dues dècades: avui en dia es troben al voltant de 10.000 milions de barrils de petroli cru a l'any, quan als anys seixanta es descobrien uns 60.000 milions. Al món es consumeixen 35.000 milions de barrils cada any. I sembla ser que les reserves conegudes són menys importants: David King, ex científic en cap assessor del govern britànic, estimava que el valor real de les reserves mundials és un 35% més petit que el declarat. De totes maneres, hi ha una indicació clara que aquesta vegada és diferent: com mostra un article de Murray & King publicat el gener d'aquest any a la revista Nature, des del 2005 hi ha hagut un canvi de comportament en la producció de petroli. Fins al 2005, la producció de petroli era elàstica: un petit canvi de preu conduïa a una gran pujada de la producció. Però des de 2005 hi ha alguna cosa que no rutlla, i la producció és ara molt inelàstica: grans canvis de preu condueixen a petits canvis de la producció. Això és un senyal d'escassetat de manual d'economia, i ja fa 7 anys que dura...

In a matter of time

You go for a walk in the park 'cause you don't need anything.
Your hand that you sometimes hold doesn't do anything.
The face that you see in the door isn't standing there anymore.

In a matter of time, it would slip from my mind.
In and out of my life, you would slip from my mind.
In a matter of time.

The face that you saw in the door isn't looking at you anymore.
The name that you call in its place isn't waiting for your embrace.
The word that you learned to behold cannot hold you anymore.

In a matter of time it, would slip from my mind.
In and out of my life, you would slip from my mind.
In a matter of time.

More, you want more.
More, you want more, you tell me.
More, only time can know you.

Beach House, Walk in the park.

Apunts per escriure una contracrònica

ACTITUD.

1/ Has de captar detalls que connectin amb l'interès del lector i amb la seva vida. Que allò que expliques no sigui aliè a ell.

2/ Que connectis amb el lector no vol dir que no l'hagis de provocar. La provocació és la manera de cridar la seva atenció i d'ajudar-lo a reflexionar sobre la temàtica de la crònica.

3/ Escriu un text que pugui ser publicat en qualsevol mitjà. El contingut ha de ser intel·ligible per a qualsevol tipus de lector i, sobretot, l'article ha de ser escrit només a partir del teu punt de vista, no el del mitjà de comunicació i la seva línia editorial.

4/ Has de fer el possible per escriure amb una visió neutral. No et deixis arrossegar per les teves conviccions. No jutjis explícitament, si de cas, que el judici el faci el lector. Si, posem per cas, arribes a la conclusió que 'X' polític és un xulo piscines, no ho diguis: limita't a oferir al lector exemples que cridin la seva atenció sobre el tarannà d'aquest polític.

5/ No utilitzis detalls frívols i detalls innecessaris. Cada detall que ofereixes, ha d'aportar alguna cosa amb contingut i amb una lògica en l'argument de la contracrònica.

6/ Sigues 'dolent', no pas benevolent. Per deixar-nos clar que 'X' polític és collonut, ja tenim la versió oficial dels fets.

7/ Desmarca't de les declaracions oficials i de tots aquells detalls i informacions que el lector rebrà per terra, mar i aire. Busca continguts i detalls que sorprenguin el lector i que l'ajudin a entendre millor el fet sobre el qual el mitjà està informant i sobre el qual t'han demanat que contracronitzis.

8/ Si cites a algú, que sigui sempre citant  la font amb nom i cognoms. Mai utilitzis fonts anònimes. Això hauria de ser sempre així, sigui quin sigui el gènere periodístic, però amb la contracrònica encara més perquè has de donar credibilitat a un gènere que és, per naturalesa, una visió molt personal d'uns fets.

9/ Una contracrònica no és una peça de fredor acadèmica o una nota d'agències. Però ha de ser rigorosa  per la necessitat de credibilitat. Necessitat de credibilitat perquè has de donar garantia al teu punt de vista i perquè no hem d'oblidar que hem d'oferir informació de qualitat. Per tant, res de rumors tipus "durant el congrés vaig sentir dir que..." I si escrius que algú va trepitjar el peu dret del president, assegura't que és el peu dret. Tot ha d'estar sota control.

10/ Aquest rigor i el to neutre (en la mesura del possible) de personatge no implicat, d'observador extern, s'ha de combinar amb la ironia.  La ironia és l'humor més constructiu. L'humor de paròdia del 'Polònia', per exemple, no serveix per informar. El cinisme tampoc perquè significa que tot plegat t'importa una merda i que no tens respecte pel que observes. El sarcasme tampoc és vàlid perquè també et fa perdre el respecte pels protagonistes de la teva peça.


FORMA.

1/ La contracrònica és periodisme literari. Per tant, res de començar d'una manera estàndard: "CDC va inaugurar ahir el congrés que ha d'apostar per una nova política fiscal...". Això no és apte per a la contracrònica. Per saber com començar una contracrònica, el millor és llegir The New Yorker.

2/ La contracrònica és una crònica que funciona amb l'estructura d'una novel·la: inici, nucli i desenllaç. Una breu història que pugui ser llegida de manera atemporal i en qualsevol context perquè segueix la seva pròpia lògica. Per aconseguir això, ha d'incloure les causes i els efectes de les accions dels protagonistes.

3/ Has d'enganxar el lector des de la primera frase. S'ho ha de llegir com si fos la novel·la més trepidant.

4/ Això pot significar que en alguns moments el relat sigui en primera persona, per introduir vigor en el relat. Però ha de ser una primera persona que no s'impliqui en els fets, exceptuant situacions extraordinàries (per exemple, un diputat t'insulta mentre li fas unes preguntes).

5/ Per aconseguir ritme i captar l'atenció del lector, no ha de sobrar cap paraula. No s'ha d'escriure palla, tot ha de ser blat. Has d'anar a barraca tota l'estona. Això vol dir que les frases han de ser el més senzilles i curtes possibles. Sinó, el lector es perd. Pocs adjectius. L'objectiu és zero adjectius i zero expressions redundants tipus "s'ha de dir que", "és necessari destacar".

6/ El llenguatge ha de ser planer, estàndard. T'ha d'entendre la teva àvia i també un adolescent de 17 anys.

7/ No ha de ser ni un llenguatge barroer ni una escriptura que caigui en recursos que puguin ferir la sensibilitat de sectors no ideològics. Sexisme, racisme i classisme estan fora de lloc.

8/ El llenguatge ha de ser planer, però això no vol dir que hagis de ser un indocumentat. En tot moment has de demostrar que saps on ets i d'on venim.

(Apunts per als alumnes de Periodisme Creatiu de la Universitat Pompeu Fabra, assignatura del Prof. David Miró)

Green trees call to me

Shayla worked in a factory.
She wasn't history.
She's just a number.

One day she gets her final pay
and she goes far away.

Green trees call to me.
I am free but life is so cheap.
Scenery is still outside of me.
All alone, trapped by its beauty.

Shayla turned to run away,
to leave in peace and end her stay.
Years of fear were in her way.
Lost in space and down she came.

Suddenly some subtle entity,
some cosmic energy,
brushed her like shadows.
Down here we stop to wonder.
Cars on the freeway.
Bright lights and thunder.

Shayla, Blondie.

Bags made of fungus to save the planet

Eben Bayer is on a mission: he wants simply to eradicate the polystyrene packaging industry. The trouble with 1-phenylethane-1,2-diyl, as the resourceful 26-year-old entrepreneur from Vermont sees it, is that, as no known microorganism can biodegrade it, it pollutes the oceans and clutters landfills -- making up around 30 per cent of US landfills alone, according to some estimates. In the 173 years since Eduard Simon first produced polystyrene, it has become a highly lucrative by-product of the oil industry, made using a liquid hydrocarbon derived from petroleum in a process that creates millions of tonnes a year. But Bayer has a plan to change all that.
His plan involves replacing polystyrene with mushrooms. By combining fungus with agricultural waste to create packaging that's cheap, durable and biodegradable, Bayer hopes to disrupt an environmentally destructive industry valued globally at around $20 billion (£13 billion).
[...]
"It pulls in the cellulose, digests it and turns it into a polymer. What we do is use the organism as glue; a living glue that grows into every nook and cranny."
[...]
Each cubic centimetre of EcoCradle foam contains some 4.8km of mycelium fibre, all created without a single unit of energy. "This organism is not a picky eater," says Bayer. "We can use almost any lignose-cellulosic waste as a substrate." That includes sawdust, hemp core, paper pulp, even lobster shells.
This is the advantage of the company's product, EcoCradle: it does not require fossil fuels to manufacture and it's fully compostable. When it arrives on your doorstep, you simply throw it on the garden. Within 90 days, it's biodegraded. "If you look at a piece of Styrofoam [polystyrene]," says McIntyre, "it's derived from a resource that's been in the earth for 65 million years. If you look at a piece of cardboard, it comes from a tree that grew for seven or eight years before it could be sustainably harvested. We're taking waste and growing a fungus around it in five to seven days. From raw material to finished product," Bayer adds, "we're faster than anyone else in the world."

Chris Raymond, Wired. We grew this headline.

Numbness and poverty

As spirits they belong to the eternal world, but as animals they inhabit time. This means that while their spirit can be directed to an eternal object, their bodies, passions, and imaginations are in continual change, for as to be in time means to change. Their nearest approach to constancy, therefore, is undulation-- the repeated return to a level from which they repeatedly fall back, a series of troughs and peaks. If you had watched your patient carefully you would have seen this undulation in every department of his life-- his interest in his work, his affection for his friends, his physical appetites, all go up and down. As long as he lives on earth periods of emotional and bodily richness and liveliness will alternate with periods of numbness and poverty.

C. S. Lewis. The Screwtape letters.

Los albañiles del mar

Gonzalo Nave se cayó redondo hace casi dos años. Había estado apretando la tornillería de una pontona, a 18 metros de profundidad. Pasó un par de horas del revés, así que en un primer momento achacó el mareo a la fabada del almuerzo. Notó dolor en la tripa. Y en la mano. A los cinco minutos de salir del agua se desplomó. La resonancia magnética, en el hospital de Sagunto, detectó unas burbujas de aire en el conducto auditivo interno, una cavidad con forma de 'caracolillo'. Lo trasladaron al Centro Hiperbárico de Castellón. Pasó tres días entrando y saliendo de la cámara hiperbárica, donde, a base de someterse a una terapia de aire a presión, las acumulaciones de gas desaparecieron. Los mareos y las náuseaa, en cambio, duraron tres meses. Como si se le hubiera hecho callo en el conducto.
"Un buzo profesional con treinta y pocos años ya es un viejo, igual que un futbolista. Está quebrado", dice Serafín Balanza, especialista en medicina subacuática del Instituto Social de la Marina en Cartagena (Murcia). Desde hace tiempo, los buzos reivindican coeficientes reductores para jubilarse antes de los 65. Se enfrentan a la pérdida total de audición, al síndrome del 'buceador sonado', como los boxeadores, a la osteonocrosis disbárica, unas pequeñas embolias que acaban chascando los huesos, provocadas por el gas que no logran expulsar. La mayoría de patologías se producen a un palmo de la nariz. En las trompas de Eustaquio, por ejemplo, conducto que equilibra las presiones a ambos lados del tímpano y que los submarinistas fuerzan para 'compensar' cuando se sumergen. "Un buzo siempre recuerda cómo solía compensar con un gesto. Este tejido se le atrofia con el tiempo". Las enfermedades del gremio, en palabras del doctor Balanza, son "elevadísimas". Pero muy pocas acaban en el registro: la mayoría de buzos, sobre todo quienes trabajan en obra marítima, cotizan en régimenes de la construcción como encofradores o albañiles.

En 2011 murieron seis de los cerca de 500 buzos que había en activo en España (antes de la recesión había unos 2.000), y este no fue un dato atípico.

Guillermo Abril, El País Semanal. Buzos. Los indomables fontaneros del mar.

Una cosa segura

La família és el primer nivell de socialització. La família viu un xoc amb el capitalisme. En els darrers vint, trenta anys, Espanya s’ha convertit en el país amb la natalitat més baixa del món. Hi ha una crisi de la família; avui es desenvolupa una família reduïda. Després la gent es divorcia, o no es casa. La família de l’antic model s’ha desinstitucionalitzat. La família ja no és obligatòria. Però, per altra banda, les enquestes indiquen que la gent creu que és a la família on s’hi troben millor. És una cosa segura, sòlida. És solidària: els pares ajuden els fills durant molt de temps. La dinàmica de la individualització ha destruït l’antiga família autoritària, religiosa. Però la família representa una protecció davant la hipervelocitat del món. La família, doncs, ajuda, però no és un contrapoder, no és un contramodel [al neoliberalisme]. És un espai privat, és una institució privada. Les alternatives de sistema han de ser col·lectives, públiques.

Gilles Lipovetsky.

(Foto del gran Ferran Forné)

Music for the pigs

Last August, music producer Matthew Herbert (above) invited 40 people to a restaurant in Farringdon, London, to eat a pig -- on condition that he could record them doing so. Ten chefs, including Ramsay alumnus Jason Atherton and offal-specialist Fergus Henderson, cooked ten courses, from spiced braised pig's head to fried tail. Guests took their food to a corner of the room where a sound technician asked them to "chew as loudly as possible, please" into two microphones. "I wanted to acknowledge every bite of it," says Herbert.

For two years before the meal, Herbert had visited the pig every fortnight, from its birth to butchery, using a Sennheiser 418-S mic and Nagra recorder to document the animal's eating noises. The result is One Pig, an album made up of sampled sounds from the pig's life and death. A cow's lowing in the stable next door ended up on the track "October"; drum sounds were fashioned on an instrument made from the pig's skin and played with its bones.

Tom Cheshire, Wired. A musical pig-out.

Distinguir el dolor

Vida: única manera
de cubrirse de hojas,
tomar aliento en la arena,
alzar el vuelo con las alas;
ser perro
o acariciar su cálido pelaje;
distinguir el dolor
de todo lo que no es;
tener lugar en los hechos
meterse en las vistas,
buscar el menor de los errores.

Excepcional ocasión
para recordar por un momento
sobre qué se hablo
con la lámpara apagada;
y para una vez al menos
tropezar con una piedra,
mojarse con alguna lluvia,
perder la llave en la hierba;
y dirigir la mirada tras una chispa en el viento;
y sin cesar no saber
algo importante.

Wislawa Szymborska, Apunte.