Ponent

N'hi ha que diuen que el nacionalisme es cura viatjant. En el cas del nacionalisme català, no cal anar pas gaire lluny. N'hi ha prou d'apropar-se a Lleida.
No hi ha en tot Catalunya unes contrades més sinistres que les de Ponent. Una boira gèlida i espessa rapta els carrers durant l'hivern. Un sol rabiós crema un paisatge desèrtic als mesos d'estiu. Els mercats globalitzats han convertit els pagesos en dictadors rurals que esclavitzen negres, moros i romanesos perquè els treballin la terra. El salari consisteix en un tros de carn magra que ells mateixos poden arrencar dels companys que cauen morts mentre estiren les borrasses. La combinació d'oci garrulo i feines agrícoles, de rutines mecàniques i baixa qualificació, han creat un substrat de jovent quillo que només pensa a sobreviure a la jornada laboral per comprar-se una moto de competició i drogues dures que els faran perdre el sentit a la semiobscuritat de les macrodiscoteques. L'única alternativa per evadir-se són les esglésies. La població dels nuclis urbans és tan minsa que per follar no poden aspirar a ensabonar la més guapa: es tiren la menys lletja, encara que sigui sa germana. El panorama és tan sòrdid que els xavals de poble utilitzen els seus coneixements agrícoles per cultivar una marihuana tan potent que fulminaria Bob Marley a la primera pipada.
Els governs lleidatans ja fot anys que només són pantomimes. Però un cabdill ha decidit sotmetre aquest regne de taifes pseudoanàrquiques: la cooperativa BonÀrea. Des de Guissona, ha iniciat la construcció d'un imperi amb estructures paraestatals que es prepara per assaltar el Principat i substituir el seu principal ens de govern: La Caixa. De moment, BonÀrea ha inundat Catalunya amb supermercats, restaurants, benzineres i fins i tot una entitat financera, GuissonaCaixa. Però el seu poder encara és dèbil. Si els descobrissin ara mateix, els aniquilarien amb facilitat. Però això han creat l'element de distracció definitiu: El Petit de Cal Eril.

Valero Sanmartí, Jo només il·lumino la catalana terra.

Guess I must be having fun

Home is where I want to be
Pick me up and turn me around
I feel numb, burn with a weak heart
Guess I must be having fun.

The less we say about it the better
Make it up as we go along
Feet on the ground, head in the sky
It's okay, I know nothing's wrong, nothing.

I got plenty of time
You got light in your eyes
And you're standing here beside me
I love the passing of time
Never for money, always for love
Cover up and say goodnight, say goodnight.

Home, is where I want to be
But I guess I'm already there
I come home, she lifted up her wings
I guess that this must be the place.

I can't tell one from the other
I find you, or you find me?
There was a time before we were born
If someone asks, this is where I'll be, where I'll be.

We drift in and out
Sing into my mouth
Out of all those kinds of people
You got a face with a view.

I'm just an animal looking for a home
And share the same space for a minute or two
And you love me till my heart stops
Love me till I'm dead.

Eyes that light up
Eyes look through you
Cover up the blank spots
Hit me on the head.

Talking heads, This must be the place.

Les ovelles

Hi ha moltes ovelles en aquest poble que busquen un pastor, i aquest pastor el tenim nosaltres, aquest pastor el tenim nosaltres. Perquè la gent va descarriada. Alguns es manifesten pensant-se que el tema són les retallades, que el tema és la crisi, i ho és, però aquesta crisi benvinguda sigui perquè ha fet aflorar el sentiment català, i ha fet que ens aixequéssim d'una vegada i diguéssim: 'doneu-nos lo que és nostre, perquè ens toca, perquè ho volem, perquè ho necessitem, perquè ens ho mereixem, i no ens pararà ningú'.

Elena Ribera, diputada de CiU. Míting electoral, novembre 2012.

Sant Jordi 2013

*11:00-12:00, FNAC Illa Diagonal.

*12:00-13:00, A peu de pàgina (Major de Sarrià, 50. Upper Diagonal).

*13:30-14:30, Alibri (Rambla Catalunya / Gran Via).

*17:00-18.00, Jaimes (València, 318).

*19:00-20:00, Laie de la Pedrera.

Tembleque de sacristía

Se mueve silenciosamente, como una gata preñada, y habla susurrando trémulos bemoles (...). Su estilo, tanto físico como verbal, es engolado, eclesiástico, pretencioso y pelma, pegajoso y lacrimoso.
Considerada en sí misma como una de las formas de aburrimiento intelectual más típicamente catalanas que se conocen -junto con las novelas de Baltasar Porcel, los discursos de Jordi Pujol y los programas de TVE desde Sant Cugat-, es una voz de beata capaz de matar de aburrimiento al más pintado. Suena un tembleque de sacristía en la garganta, una solemne idea de sí mismo. Tiene, a ratos, una sonrisa pícara no desprovista de encanto.
El estilo cabra de su arte revela una falta de pudor y un desmadre emocional que supera al de cualquier cantante de boleros de los de antes. Siempre, al atacar ciertas estrofas, le da el tembleque y precisamente ahí es donde más le aplauden. Misterios del vibrato y del nacionalismo ampurdanés".

Juan Marsé. Lluís Llach, Señoras y señores. (1988).

Hold fast to this faith

I want to talk to you tonight about the challenge of prosperity. Patriotism is out of favor with the intellectuals now, but I believe that Britain is emerging into an age when she will be greater than ever. But I ask you to hold fast to this faith because this is our strength. What I’m looking for is the spirit of rededication, such as we feel at a coronation or at a royal birth. In these days when we are all enjoying greater luxury than ever before, with our unemployment benefits, with our family allowances, with our all age pensions, I believe that a new mood of self-discipline is abroad in our land. Our young people have never been infected by the disease of continental existentialism.

The loneliness of the long distance runner.

Momentos estelares de la humanidad

Isidro Fainé Casas Casas nació el 10 de julio de 1942, bajo el signo zodiacal del cangrejo, que comparte con otro catalán universal, el arquitecto Antonio Gaudí. Fainé coincide también con el creador de la Sagrada Familia en el religioso respeto por sus orígenes, que él, como el gótico Gaudí, no ha abandonado nunca. La ciudad de sus padres, Manresa, donde uno de sus primeros trabajos fue reparando motocicletas para pagarse el bachillerato nocturno, es centro geográfico de Cataluña y tiene una distinguida historia por su participación decisiva en gestas como la batalla de Bruch [...]

Talante
La diferencia de talante entre Fainé y Brufau se define en la sencilla anécdota de que mientras el segundo te recibe en su despacho sentado detrás de su mesa, el primero te invita amablemente a sentarte en el sofá. La cordialidad y la cercanía, junto al nivel de exigencia de Fainé, son legendarias, dentro y fuera de La Caixa.

Redacción, Ausbanc Revista. Isidro Faine: Visión, liderazgo e integridad.

'Ciment armat', la banda sonora

Ciment armat, a la venda a partir del dimarts 19 de febrer.

El cuñado de Simancas

El cuñado de Simancas
nos ha vuelto a involucrar
y no nos pierde de vista.
Al volver de Talayuela
trajeron las arcas llenas.
De la Rosa, los Albertos,
los Cortina, Juan Guzmán
y un agente del CESID.
Un mimetic motherfucker.

Colas para el pan
en la vieja Unión Soviética.
Lejos queda
ética del talón agrietado
de la punta del nabo.
Suculentos dividendos
en contratas en la Expo.
La mascota tipo Snoopy
y un mimetic mother fucker.

El cuñado de Simancas
nos ha vuelto a involucrar.

Los ganglios, Mimetic mother fucker.

Make Life multi-planetary

Elon Musk: But the main thing —the goal I still believe in for the long term— is to make life multi-planetary.

Chris Anderson: And Dragon, the spacecraft you berthed with the International Space Station (ISS) in May, has features that might eventually prepare it for a manned Mars mission.

Musk: Eventually, yes. The thrusters on Dragon are sized so they’ll be able to do launch escape—which means being able to move away from the rocket at a force of approximately 6 g’s. That same thrust level happens to be kind of a good number for supersonic retro-propulsion for landing on Mars.

Anderson: Could you have sent Dragon to Mars instead of the ISS?

Musk: Well, it would have gone very slowly—and when it arrived, it couldn’t have landed. It would have made a crater.

Anderson: The issue is stopping once you get there.

Musk: Version two of Dragon, which should be ready in three years, should be able to do it. But really, if humanity is to become multi-planetary, the fundamental breakthrough that needs to occur in rocketry is a rapidly and completely reusable rocket. In the absence of that, space transportation will remain two orders of magnitude more expensive than it should be.

Anderson: Really?

Musk: Imagine if you had to have a new plane for every flight. Very few people would fly.

Anderson: Isn’t the fuel a huge portion of the expense?

Musk: The cost of the propellant on Falcon 9 is only about 0.3 percent of the total price. So if the vehicle costs $60 million, the propellant is maybe a couple hundred thousand dollars. That’s with rocket propellant-grade jet fuel, which is three times the cost of normal jet fuel. That’s using helium as a pressurant, which is a very expensive pressurant. A next-generation rocket could use cheaper fuel and also be fully reusable.

Anderson: Are you making an announcement right now?

Musk: I hope we might unveil an architecture for that next year. I’d like to emphasize this is an aspiration for SpaceX—I’m not saying that we will do it. But I believe it can be done. And I believe that achieving it would be on a par with what the Wright brothers did. It’s the fundamental thing that’s necessary for humanity to become a space-faring civilization. America would never have been colonized if ships weren’t reusable.

Anderson: Wasn’t the space shuttle reusable?

Musk: A lot of people think it was reusable—but the main tank was thrown away every time. Even the parts that did come back were so difficult to refurbish that the shuttle cost four times more than an expendable rocket of equivalent payload capability.

Anderson: It’s like sending Columbus’ ships out and bringing the lifeboat back.

Musk: We’ve begun testing reusability with something called the Grasshopper Project, which is a Falcon 9 first stage with landing gear that can take off and land vertically.

Anderson: A huge rocket, landing on its feet? Holy shit.

Musk: Yeah, holy shit. The stages go to orbit, then the first stage turns around, restarts the engines, boosts back to the launch site, reorients, deploys landing gear, and lands vertically.

Anderson: It’s like something out of a movie or my old Tintin books. It’s the way space was supposed to be.

Musk: Exactly.

Chris Anderson, Wired: Elon Muk's mission to Mars.