dijous, 3 de setembre de 2009

La dispesa de la senyora Catarineta

"La senyora Catarineta és una baldufa plena de greix que en el lloc del cor hi té un pinyol de préssec àcid i dur, i a les dents una rialla enxarolada de rateta de sagristia. Al cantó esquerre de la barba li ha florit una gran piga que sembla un gínjol amb set pèls com set espases.
La història de la senyora Catarineta és una cosa vulgar i rebregada que ni val la pena, picada de puces, esquitzada de llàgrimes i bretolades. És la història de la vídua d'un pollet al qual la sort se li gira d'esquena, que es troba amb dos fills i sense un clau, i que després de remenar la cua i el cul i veure que no n'hi ha de fets, s'aixopluga a l'ombra sagristanesca, planta una dispesa en la qual les xinxes viuen com a cal Sogre. Una dispesera així en el punt agredolç i més confitat de Girona pot anar tirant tranquil·la, i es pot riure del mort i de qui el vetlla...

El personal de la dispesa és una tropa desinflada i descolorida de gent que té dispèpsia i pedretes al cor. Tres estudiants, un jove escrivent de graneria, el senyor Justet, el senyor Garrigoles, mossèn Arrufat i mossèn Papell.
Els tres estudiants són en Quimet, un minyó de Bàsquera i un minyó de Llagostera, tots tres amb pèl a la barba i tots tres de teologia. L'escrivent és un noi que va penjar els hàbits, té la cara lluent com una torrada de pa amb mel i en els lleures es dedica a la literatura i a la prostitució. El senyor Justet toca el violí en un cinema, gasta un caparró en forma d'apagallums i un geni com una pólvora. El senyor Garrigoles fa vint anys que és a Hisenda i encara no ha tingut temps de casar-se ni de netejar-se les ungles. És gras i delicat i quan parla sembla que dugui un pom de flors a la mà. Mossèn Arrufat és un capellà sense complicacions ni vida privada; diu la missa al Mercadal i espera la celestial Jerusalem sense matar-se gaire. Mossèn Papell és una aranyeta."