dimecres, 4 de febrer de 2009

Els gladiols marcits, el fàstic, la tendresa...

"Abans de qualsevol projecte de roses o de vent,
abans i tot dels corrents i les marees,
quan amb l'índex encara et resseguia
minusciosament el contorn de les sines,
tal vegada la pluja no ens hauria estovat
les genives com ara.
Si aleshores ens haguéssim estimat amb prou fúria
-esclar que als pobres no els escauen certs excessos-
ara potser tindríem, per a nosaltres sols,
una illa amb platges d'or i una casa ben blanca.
Però se'ns han podrit, a poc a poc, les dents
de tant i tant mastegar sense ganes
i ara ens tremolen les mans quan esfullem, encara,
els gladiols marcits, el fàstic, la tendresa..."

Miquel Martí i Pol. Vint-i-set poemes en tres temps.

Cap comentari: