Y se le llama fiesta

"Rojo, sangre
un color muy nacional
morbo, suerte
sol y arena, ¡vive Dios!
arte, muerte
sirve de alimento
pase, valiente
y vuelta al ruedo.

Cuando el acero me traspasa el corazón
y se le llama fiesta; y otra vuelta de tuerca.
Cuando el sadismo se convierte en tradición
y la faena en gesta, y nadie se molesta.

Pinchos, siente
recital multicolor
pasodoble, ambiente
de nobleza y de pasión.
¡La oreja, presidente!
Los pañuelos al viento
alza la frente
y mira al cielo."

Reincidentes, Grana y oro.

(dedicado a Alberto Lebrón, faro en un país de conejos)

The last words of Byzantium

"I am George Sphrantzes the pitiful First Lord of the Imperial Wardrobe, presently known by my monastic name Gregory. I wrote the following account of the events that occurred during my wretched life. It would have been fine for me not have been born or to have perished in chilhood. Since this did not happen, let it be known that I was born on Tuesday, August 30, 1401." In laconic, strangulated tones Sphrantzes recorded the twin tragedies -personal and national - of the Ottoman advance. Both his children were taken into the seraglio; his son was executed there in 1453. Of september 1455 he wrote: "my beautiful daughter Thamar died of an infectious disease in the Sultan's seraglio. Alas for me, her wretched father! She was fourteen and five months." He lived until 1477, long enough to see the almost complete extinction of Greek freedom under the Turkish occupation."

Roger Crowley, 1453.

An emperor on a Catalan ship

"It is hard to envy Constantine his crown. He inherited bankruptcy, a family with a taste for civil war, a city divided by religious passions, and an impoverished and volatile proletariat. The empire was a snake pit of internecine feuding - in 1442 his brother Demetrios marched on the city with Ottoman troops. It lived a half-life as the vassal of the Ottoman emperor, who could lay siege to the city at any time. Nor was Constantine's personal authority particularly secure: a whiff of illegitimacy surrounded his accession to the throne in 1449. He was invested in Mistra in the Peloponese, a highly unusual protocol for an emperor, and never subsequently crowned in St. Sophia. The Byzantines had to ask Murat's approval of their new emperor but were then too poor to provide him with transport home. Humiliatingly, he had to beg passage to his throne on a Catalan ship."

Roger Crowley, 1453. The Holy war for Constantinople and the clash of Islam and the West.

Gangster paradise

-Imelda Marcos: So they say, "Mrs. Marcos, what do you think about shoes? I say, "well now it's my best defense because when the world went to Imelda's closet, they did not find skeletons, they found beautiful shoes.
***

-I.M.: And this is a Goya, for instance. And this is a Tiziano. This is a Gauguin, and this is a Picasso. It's a shame, you know. It's a pitty because whatever paintings you have here, is a painting that was kept by our servants and maids in their shanties, in the slum areas. They hardly had ceilings, shelter in their homes.
***

-I.M.: It doesn't mean that if you are poor you cannot be beautiful. I told the people in the provinces: "how come our country is a paradise, your houses are so ugly? Can't you do something about that?" Then the people said: "Oh, Mrs. Marcos, we are so poor, all we hace is coconuts and bamboo." Do you know what I did? I did a bamboo mansion and a coconut palace."

Ángel Villarino and Daniel Iriarte, VJ Movement. Unrepentant Imelda Marcos defends her own take on History.

Es ist mänschlich

"-Oh, in Spanien. Wie war es?

-Soso. Man reist schlecht. Die Leute sind halb Mohren. Kastilien ist sehr dürr und starr. Der Kreml ist schönder als das Schloss oder Kloster dort am Fuss des Gebirges...

-Der Eskorial.

-Ja, Philipps Schloss. Ein unmänschliches Schloss. Mir hat viel besser gefallen der Vokstanz in Katalonien, die Sardana, zum Dudelsack. Ich habe selbst mitgetanzt. Alle fassen sich an und tanzen Ringelreihn. Der ganze Platz ist voll. C'est charmant. Es ist mänschlich."

Thomas Mann, Der Zauberberg.


(Traducció al català de l'edició de La Muntanya Màgica d'Edicions Proa:
-Oh!, a Espanya. Com ha anat?
-Passadorament. S’hi viatja malament. La gent són mig moros. Castella és molt àrida i dura. El Kremlin és més bonic que el castell o el monestir d’allà al peu de la muntanya…
-El Escorial.
-Sí, el castell de Felip. Un castell inhumà. M’ha agradat molt més la dansa popular de Catalunya, la sardana, a toc de cornamusa. Jo també vaig afegir-me al ball. S’agafen tots de les mans i ballen en rodona. Tota la plaça plena. “C’est charmant”. És humà.

The men with latex gloves

"From the moment Mahmoud al-Mabhouh stepped off a plane in Dubai on Jan. 20, his killers—probably from Israel’s Mossad—had him in their sights. Al-Mabhouh, a senior Hamas official who had arrived from Damascus allegedly to arrange an arms shipment to Gaza, perished hours later in his room at the Al Bustan Rotana hotel, electrocuted and strangled by the seven men who were waiting for him after a day following him around Dubai. The assassins covered their tracks well. They flew in from Paris, Frankfurt, Rome, and Zurich on forged passports. They wore disguises. They switched hotels multiple times. They carried cell phones but never called each other directly.

But they were being watched, and now the video of their exploits is available online. What remains is an old-fashioned international mystery, reminiscent of the notorious glory days of the CIA and MI6 from a half century ago. Even then, some of the cleverest, sneakiest, and strangest spy games were sometimes undone—by small mistakes, good counterintelligence, or dumb luck."

Katie Paul, Newsweek. World greatest spy capers.

Do you read newspapers?

1. How often do you buy a newspaper?
Every day or almost every day: 44%.
1-4 times per week: 15%.
Occasionally: 30%.
Never: 11%.

2. How often do you buy magazines?
Every month: 26%.
Occasionally: 63%.
Never: 11%.

3. When you read news...
You usually do it on the Internet: 29%.
You usually do it in the print media: 25%.
50%-50% on the Internet and print: 37%.
You only watch tv or listen radio: 9%.

4. Are you subscribed to any online newspaper/magazine?
Yes: 37%.
No: 57%.
No but I will do in the near future: 6%.

5. Do/did you parents read print newspapers/magazines?
Yes: 85%.
No: 10%.
I do not know: 5%.

(Survey sample: 100 middle-high middle class urban citizens aged between 25-45 years old.
People who answered were: 80%, Catalan citizens. 15%, other European nationals. 5%, Asian nationals.)

Source: Iceberg Center for Intelligence Studies (ICIS) / surveymonkey.com

Una lavandería española en Afganistán

"El teniente coronel también denuncia que los estadounidenses "deben lavar la ropa a mano porque si van a la lavandería les roban todas sus cosas". Y cita el caso de un destacamento de marines que llegó a la base y al que supuestamente los españoles negaron el alimento."

Marc Bassets, La Vanguardia. Soldados españoles se quejan de la tropa española.

("Por lo mismo que no utilizas un buen metal para hacer un clavo, no utilizas a una buena persona para hacer un soldado". Proverbio chino )

No sirves para nada

"Cuando yo era pequeño
estaba siempre triste
y mi padre decía
mirándome y moviendo
la cabeza: hijo mío
no sirves para nada.

Después me fui a la escuela
con pan y con adioses
pero me acompañaba
la tristeza. El maestro
graznó: pequeño niño
no sirves para nada.

Vino luego la guerra
la muerte –yo la vi–
y cuando hubo pasado
y todos la olvidaron
yo triste seguí oyendo
no sirves para nada.

Y cuando me pusieron
los pantalones largos
la tristeza en seguida
mudó de pantalones.
Mis amigos dijeron:
no sirves para nada.

De tristeza en tristeza
caí por los peldaños
de la vida. Y un día
la muchacha que amo
me dijo –y era alegre–
no sirves para nada.

Ahora vivo con ella
voy limpio y bien peinado.
Tenemos una niña
a la que siempre digo
–también con alegría–, hija mía
no sirves para nada."

José Agustín Goytisolo, No sirves para nada.

(Adaptación musical de Paco Ibáñez. Dedicado a Paulino España)

La rehabilitació de Mao

"Les sessions legislatives anuals de la Xina han començat aquesta setmana a Pequín amb la prioritat del Partit Comunista Xinès (PCX) de posar remei al malestar popular per les creixents desigualtats econòmiques. Els esforços en aquest sentit del PCX han donat embranzida a l'anomenada Nova Esquerra, una línia de pensament que defensa el restabliment d'ideals socialistes per compensar les imperfeccions del capitalisme. L'últim capítol d'aquest corrent intel·lectual és un revisionisme positiu del llegat de Mao Zedong per part d'acadèmics de prestigi d'arreu del món.

El PCX, a través dels seus líders i els seus centres d'estudis, està donant una nova rellevància a l'ideari maoista, un canvi notable de tendència impulsat per l'arribada de Hu Jintao a la presidència del país (2003). Anys abans, sota la direcció de Deng Xiaoping i Jiang Zemin, la figura de Mao va ser apartada per donar pas a les reformes econòmiques liberals. Ban Wang, professor de cultura xinesa de la Universitat de Stanford, assegura "que el ressorgiment del pensament de Mao busca un ús estratègic" en l'acció del govern.

És habitual entre els intel·lectuals del nou maoisme analitzar els moments més foscos de la història contemporània xinesa per mirar de trobar-hi experiències positives. Zhang Yinde, professor de literatura comparada de la Universitat París III, ja va anticipar fa tres anys en el llibre Le pensée en Chine aujourd'hui que s'estava produint una onada d'opinions favorables a considerar la Revolució Cultural "com una alternativa a l'hegemonia de la modernitat capitalista". El mateix Ban Wang és un dels editors d'un llibre que es publicarà aviat als EUA en què es presentaran experiències positives de l'era Mao: Wang està convençut que en el Gran Salt Endavant -el desastrós projecte d'industrialització accelerada de Mao que va ocasionar milions de morts per fam als anys 50- hi va haver una intenció sincera de descentralitzar el poder "en favor de les masses rurals". Wang també destaca que durant la Revolució Cultural hi va haver millores en el sistema sanitari de les zones rurals.

Bai Di, directora d'estudis asiàtics de la Universitat de Drew (EUA), és autora de diverses obres que lloen l'emancipació que les dones van aconseguir amb Mao. Bai comenta a l'AVUI que fa poc temps ha estat convidada per la Universitat de Chicago i la Universitat Illinois Wesleyan per pronunciar-hi una sèrie de conferències "sobre la rehabilitació del maoisme i la revaluació de la Revolució Cultural".

Mao era un monstre realment? és un llibre publicat i editat el 2009 per Gregor Benton, professor d'història xinesa de la Universitat de Cardiff, i Lin Chun, professora de la London School of Economics. L'obra recull els assajos de quinze acadèmics internacionals que critiquen severament la biografia Mao, la història desconeguda, de Jung Chang i Jon Halliday, un bestseller famós perquè ataca de manera ferotge la figura del fundador de la República Popular de la Xina. "Hem volgut presentar un argument per defensar el valor de la Revolució [l'arribada al poder dels comunistes xinesos]", expliquen Benton i Lin.

A la Xina aquests esforços acadèmics per rehabilitar el llegat positiu que hauria deixat Mao han anat acompanyats de moviments socials i fins i tot d'accions clandestines a favor de crear un partit maoista. Totes aquestes iniciatives, segons Rebecca Karl, experta en maoisme de la Universitat de Nova York, són marginals i no suposen un retorn del maoisme, perquè aquest requeriria un "esperit revolucionari" que no es produeix.

Des d'Occident s'ha jutjat la Nova Esquerra com un corrent excessivament nacionalista. "La Nova Esquerra ha demostrat una tendència cap a un nou tipus de nacionalisme quan demanen que la Xina assumeixi un pes internacional més fort davant l'antic ordre. La seva retòrica nacionalista apel·la a un creixent nombre de persones insatisfetes per la corrupció", explicava l'any passat un informe de l'institut ISN Security Watch firmat pel professor de la Universitat d'Hamburg Bernt Berger. Ban Wang ho considera un fet positiu: "Aquesta nova confiança del creixent poder xinès sembla voler dir que, malgrat tantes dificultats, els fundadors socialistes ho van fer bé".

Cristian Segura, Diari Avui, La rehabilitació de Mao.