Phallological Museum

ALEX: So, as a man, what did you think of the museum?

JEFF: It was impressive. They do a bang-up job there. All those penises coming at you out of the walls and up from the floor. More than 280 specimens from 93 species, if you believe their claims. I’d never thought about the wide-ranging variety of copulatory organs you could find in nature if you went looking for them.

[...]

JEFF: You would think of the more practical aspects. Speaking of which, I noticed that most people in the museum seemed to be women. And they seemed to be having a really good time. There was lots of cackling and giggling going on. I wonder what’s so funny?

[...]

ALEX: There was also the Icelandic specimen, which is the only real human penis the museum actually has. They got it last year, when the 95-year-old guy they had been waiting for finally died. So of course it looks a little wrinkly and gray.

JEFF: That’s just due to the ravages of time. That and maybe the formaldehyde. You have to remember, though, that even in one particular country no two penises are alike. So you can’t judge based on that poor bastard’s knob, or what’s left of it.

ALEX: Yeah [dreamily]. You can see the variety in the collection of silver penises cast from the Icelandic handball team, which won the silver medal at the 2008 Beijing Olympics. That’s a lotta penises all in one place. And all the players are very different in length, width, shape and all that.

Alex Witze and Jeff Kanipe. The last word on nothing. TGIPF, Iceland's Phallological Museum.

Fems i mainada

Ara només quedava la lluita quotidiana, la lluita per una engruna de pa, davant el buit. Cada dia, l'Amèlia baixava les escales, anava a portar la feina de mitja encarregada i es dirigia a les llargues cues, per obtenir una mica de carn per a la germana. Tornava tard, cansada, pels carrers de sempre: carrer de l'Aurora, carrer de la Virtut, carrer de la Murtra, placeta del Sol, carrer de la Llanterna. Fems i mainada, captaires sense braços ni cames, gairebé sense cap. Petites tendes de venda de carbó i de queviures: palanganes amb aigua d'olives, pebrots i raïms, verds plàtans de preu inabastable. Multituds que no redimiria mai cap messianisme, fos quin fos, religiós o social.

Salvador Espriu, Narracions.

Només es pot confiar en els lampistes

*"L'home s'encamina cap a un gran cementiri: Barcelona."

*Què diuen de 'Glasnost de salmó marinat amb crisi de fruits del bosc'.
New York Times: "Una reflexió essencial sobre la postmodernitat vista des de la perifèria cultural europea".
Le Figaro: "Una taca de petroli al mar de la decència".
Frankfurter Allgemeine Zeitung: "Menú versàtil, impressionant i compromès.
Diari de Girona: "Crònica d'una jove d'arrels gironines inquieta i excepcional".

*O poeta é um fingidor.
El poeta enganya. Igual que els polítics. I els advocats. I els periodistes. Tot és una estafa, encara que sigui pintada de color llampant, com feien Miró o Willem de Kooning. Domine Deus miserere mei: quanta perspicàcia, quants necessers d'hotel carregats de veritat. Només es pot confiar en els lampistes.

*Durant el trajecte recordem breument aquella època en què buscàvem talents inèdits dins els contenidors barcelonins de reciclar paper (le salon des refusés). Era la primera etapa de l'editorial, l'embrionària i rònega, la de proclames com "publicaria la correspondència completa del teu tiet-avi" i "serem una revolució, i les revolucions s'estimen o s'odien, no hi ha un terme mig": ens vestíem de submarinista i ens capbussàvem, primer un, després l'altre, dins els contenidors de color blau, a la recerca d'autors que haguessin decidir deslliurar-se dels seus manuscrits. Vam trobar-hi molta poesia del 'jo' (assumpte complex), novel·les sobre experiències intenses amb drogues i algun dietari en què els seus autors narraven majoritàriament: (1) disfuncions afectives, (2) patologies mentals, i (3) mixtures apocalíptiques entre quotidianitat i religió (recordaré per sempre més una entrada angoixant: "Sóc salvatge, indomable: una bèstia afamada de can en bon estat. Busco l'amor sense treva. Déu meu: necessito ajuda, i la necessito ara. No puc parar de resar. És una addicció tan forta com no acostar-se a la nevera a partir de quarts de vuit del vespre").

Jordi Nopca, El talent.

No crime too low for these penguins

Hidden for nearly 100 years for being too "graphic," a report of "hooligan" behaviors, including sexual coercion, by Adelie penguins observed during Captain Scott's 1910 polar expedition have been uncovered and interpreted.

The naughty notes were rediscovered recently at the Natural History Museum in Tring, in England, and published in the recent issue of the journal Polar Record.

George Levick, a surgeon and the medical officer on Scott's famous 1910-1913 expedition to the South Pole, called the Terra Nova expedition, detailed his account of the penguins' seemingly odd behaviors in a four-page pamphlet "Sexual Habits of Adélie Penguins" in 1915. (The expedition, led by Navy Captain Robert Falcon Scott, would arrive at the South Pole to discover that Amundsen had beaten them there.

During their journey, Levick observed and recorded details on the lives of the Adélie penguin (Pygoscelis adeliae) colony on Cape Adare. He even recorded the very first penguin to the colony — the world's largest of this species — on Oct. 13, 1911.

"Some of the things he noticed profoundly shocked him," said the museum's bird curator Douglas Russell, who discovered the pamphlet. For instance, Levick noted the penguins' autoerotic tendencies, and the seemingly aberrant behavior of young unpaired males and females, including necrophilia, sexual coercion, sexual and physical abuse of chicks, non-procreative sex and homosexual behaviors.

Considered too explicit for society at the time, the pamphlet wasn't published with the other Terra Nova expedition reports. As such, it remained hidden in the bird collections at the museum to be uncovered recently by Russell.

"Levick's notes were decades ahead of their time and possibly the first ever attempt to reveal the more challenging aspects of bird behavioral strategies to the academic world," Russell said in a statement.

At the time, Levick was so shocked by what he saw he recorded the events in Greek to disguise the information, at one point writing, "There seems to be no crime too low for these penguins."

Levick described penguins that waddled about the colony's outskirts terrorizing any straying chicks as "little knots of hooligans" in his pamphlet. "The crimes which they commit are such as to find no place in this book, but it is interesting indeed to note that, when nature intends them to find employment, these birds, like men, degenerate in idleness."

Jeana Bryner, Live Science. Penguin's graphic sexual acts schocked researcher.

Un trot didàctic

És divertit de contemplar les anades i vingudes de la gent, com si no sabessin el pa que s'hi dóna. Un nen s'atura davant meu, em mira descaradament i quan en té prou s'allunya xiulant. Allunyar-se és un terme relatiu: se'n va fins a la paret del museu i palpa les pedres. Es treu un guix de la butxaca i dibuixa un rectangle, com una porta. L'escena m'arriba a contrallum i acluco una mica els ulls per veure-hi millor. El nen empeny la porta imaginària —és ben bé el perfil d'una porta— i, és clar, topa amb la pedra. Però no es desanima pas. Reflexiona un instant i, després, traça pulcrament el pom, amb la xapa sencera i el forat del pany; fa el gest d'obrir-lo, es veu una fugaç escletxa i el nen desapareix engolit pel mur.
El fet em deixa en estat de meditació. És evident que les criatures d'ara saben més coses que les d'abans. Són més esparpillades, les preparen millor, com si la vida s'hagués proposat un trot didàctic. Jo potser sóc antiquat i encara aprecio la innocència. Això sí: admiro el progrés, vingui d'on vingui.


Pere Calders, Nosaltres dos. Invasió subtil i altres contes.

Referents del periodisme literari

Top 10 best Literary journalism references // Les millors referències de periodisme literari

The New Yorker.
Die Zeit.
The Paris Review.
National Public Radio.
Granta.
Etiqueta Negra.
The Atlantic.
Harper's.
Vanity Fair.
The New York Review of Books.

How to win elections

"God, this guy's ugly. He added, "this is every suburban mother's greatest fear".

"He just dismissed the idea that the facts were of any importance".

"There was a profound contradiction between Larry McCarthy's geniality and his disregard for the truth. He shows that a person's affability is quite independent of his moral views".

"I can't say I've ever had a conversation with him about overthrowing the government and taking over the world. But he likes doing this stuff. It can be very addictive if you have a certain type of personality. It's an addiction to winning, to succeeding, to making things happen. It's a kind of high".

"What's so bad about losing? Sometimes it's worth it, to do the right thing. That's why I got out".

"McCarthy enjoys the notoriety. He's a really good writer who likes to write trash. Why do they do it? Because it sells, and it makes a lot of money".

(These sentences come from a report about Larry McCarthy, creative of GOP TV advertisements. These sentences make you think about the art of politics and the way elections are won today)

Jane Mayer, The New Yorker, Attack dog.

Tenim un problema, i dels grossos, avisa Antonio Turiel

ANTONIO TURIEL (Lleó, 1970) Físic i matemàtic, és científic titular del CSIC a l’àrea de Recursos Naturals, a l’Institut de Ciències del Mar. El seu blog The oil crash és un referent a Espanya per analitzar la crisi energètica.

-Per què creus que ara hi ha més proves que ja hem superat el 'peak oil'? En diversos moments del passat ja es va dir que havíem superat el moment màxim del petroli. No pot ser que hi hagi estats amb grans reserves de petroli no declarades?

-No hi ha hagut cap gran descoberta de petroli durant les últimes dues dècades: avui en dia es troben al voltant de 10.000 milions de barrils de petroli cru a l'any, quan als anys seixanta es descobrien uns 60.000 milions. Al món es consumeixen 35.000 milions de barrils cada any. I sembla ser que les reserves conegudes són menys importants: David King, ex científic en cap assessor del govern britànic, estimava que el valor real de les reserves mundials és un 35% més petit que el declarat. De totes maneres, hi ha una indicació clara que aquesta vegada és diferent: com mostra un article de Murray & King publicat el gener d'aquest any a la revista Nature, des del 2005 hi ha hagut un canvi de comportament en la producció de petroli. Fins al 2005, la producció de petroli era elàstica: un petit canvi de preu conduïa a una gran pujada de la producció. Però des de 2005 hi ha alguna cosa que no rutlla, i la producció és ara molt inelàstica: grans canvis de preu condueixen a petits canvis de la producció. Això és un senyal d'escassetat de manual d'economia, i ja fa 7 anys que dura...

In a matter of time

You go for a walk in the park 'cause you don't need anything.
Your hand that you sometimes hold doesn't do anything.
The face that you see in the door isn't standing there anymore.

In a matter of time, it would slip from my mind.
In and out of my life, you would slip from my mind.
In a matter of time.

The face that you saw in the door isn't looking at you anymore.
The name that you call in its place isn't waiting for your embrace.
The word that you learned to behold cannot hold you anymore.

In a matter of time it, would slip from my mind.
In and out of my life, you would slip from my mind.
In a matter of time.

More, you want more.
More, you want more, you tell me.
More, only time can know you.

Beach House, Walk in the park.

Apunts per escriure una contracrònica

ACTITUD.

1/ Has de captar detalls que connectin amb l'interès del lector i amb la seva vida. Que allò que expliques no sigui aliè a ell.

2/ Que connectis amb el lector no vol dir que no l'hagis de provocar. La provocació és la manera de cridar la seva atenció i d'ajudar-lo a reflexionar sobre la temàtica de la crònica.

3/ Escriu un text que pugui ser publicat en qualsevol mitjà. El contingut ha de ser intel·ligible per a qualsevol tipus de lector i, sobretot, l'article ha de ser escrit només a partir del teu punt de vista, no el del mitjà de comunicació i la seva línia editorial.

4/ Has de fer el possible per escriure amb una visió neutral. No et deixis arrossegar per les teves conviccions. No jutjis explícitament, si de cas, que el judici el faci el lector. Si, posem per cas, arribes a la conclusió que 'X' polític és un xulo piscines, no ho diguis: limita't a oferir al lector exemples que cridin la seva atenció sobre el tarannà d'aquest polític.

5/ No utilitzis detalls frívols i detalls innecessaris. Cada detall que ofereixes, ha d'aportar alguna cosa amb contingut i amb una lògica en l'argument de la contracrònica.

6/ Sigues 'dolent', no pas benevolent. Per deixar-nos clar que 'X' polític és collonut, ja tenim la versió oficial dels fets.

7/ Desmarca't de les declaracions oficials i de tots aquells detalls i informacions que el lector rebrà per terra, mar i aire. Busca continguts i detalls que sorprenguin el lector i que l'ajudin a entendre millor el fet sobre el qual el mitjà està informant i sobre el qual t'han demanat que contracronitzis.

8/ Si cites a algú, que sigui sempre citant  la font amb nom i cognoms. Mai utilitzis fonts anònimes. Això hauria de ser sempre així, sigui quin sigui el gènere periodístic, però amb la contracrònica encara més perquè has de donar credibilitat a un gènere que és, per naturalesa, una visió molt personal d'uns fets.

9/ Una contracrònica no és una peça de fredor acadèmica o una nota d'agències. Però ha de ser rigorosa  per la necessitat de credibilitat. Necessitat de credibilitat perquè has de donar garantia al teu punt de vista i perquè no hem d'oblidar que hem d'oferir informació de qualitat. Per tant, res de rumors tipus "durant el congrés vaig sentir dir que..." I si escrius que algú va trepitjar el peu dret del president, assegura't que és el peu dret. Tot ha d'estar sota control.

10/ Aquest rigor i el to neutre (en la mesura del possible) de personatge no implicat, d'observador extern, s'ha de combinar amb la ironia.  La ironia és l'humor més constructiu. L'humor de paròdia del 'Polònia', per exemple, no serveix per informar. El cinisme tampoc perquè significa que tot plegat t'importa una merda i que no tens respecte pel que observes. El sarcasme tampoc és vàlid perquè també et fa perdre el respecte pels protagonistes de la teva peça.


FORMA.

1/ La contracrònica és periodisme literari. Per tant, res de començar d'una manera estàndard: "CDC va inaugurar ahir el congrés que ha d'apostar per una nova política fiscal...". Això no és apte per a la contracrònica. Per saber com començar una contracrònica, el millor és llegir The New Yorker.

2/ La contracrònica és una crònica que funciona amb l'estructura d'una novel·la: inici, nucli i desenllaç. Una breu història que pugui ser llegida de manera atemporal i en qualsevol context perquè segueix la seva pròpia lògica. Per aconseguir això, ha d'incloure les causes i els efectes de les accions dels protagonistes.

3/ Has d'enganxar el lector des de la primera frase. S'ho ha de llegir com si fos la novel·la més trepidant.

4/ Això pot significar que en alguns moments el relat sigui en primera persona, per introduir vigor en el relat. Però ha de ser una primera persona que no s'impliqui en els fets, exceptuant situacions extraordinàries (per exemple, un diputat t'insulta mentre li fas unes preguntes).

5/ Per aconseguir ritme i captar l'atenció del lector, no ha de sobrar cap paraula. No s'ha d'escriure palla, tot ha de ser blat. Has d'anar a barraca tota l'estona. Això vol dir que les frases han de ser el més senzilles i curtes possibles. Sinó, el lector es perd. Pocs adjectius. L'objectiu és zero adjectius i zero expressions redundants tipus "s'ha de dir que", "és necessari destacar".

6/ El llenguatge ha de ser planer, estàndard. T'ha d'entendre la teva àvia i també un adolescent de 17 anys.

7/ No ha de ser ni un llenguatge barroer ni una escriptura que caigui en recursos que puguin ferir la sensibilitat de sectors no ideològics. Sexisme, racisme i classisme estan fora de lloc.

8/ El llenguatge ha de ser planer, però això no vol dir que hagis de ser un indocumentat. En tot moment has de demostrar que saps on ets i d'on venim.

(Apunts per als alumnes de Periodisme Creatiu de la Universitat Pompeu Fabra, assignatura del Prof. David Miró)