dilluns, 30 de març de 2009

Contrarevolució cultural

"Wang i la seva colla de companys criden l’atenció a Xian Ying, un poble agrícola de 8.000 habitants a la província de Pequín. Amb el seu estil urbanita són la nota de color d’un municipi on la gent encara feineja als conreus amb les mans i un ase. Són graduats universitaris que han acceptat l’oferta per assessorar les administracions locals en un intent del govern central de modernitzar l’estructura funcionarial de la Xina rural.
Milers d’aquests joves han estat enviats arreu del país en una mobilització que té paral·lelismes amb la Revolució Cultural (1966-1976), l’onada d’opressió que va estar orientada per una suposada finalitat de purgar la Xina de qualsevol esperit burgès. Milions de persones van ser perseguides pel terror dels guàrdies rojos i els estudiants van ser enviats al camp a aprendre el veritable esperit de la Xina comunista. 33 anys després, els estudiants tornen al camp, però per portar els avenços de la societat urbana al medi rural. “Envien els estudiants al camp perquè necessiten cervells”, diu la llicenciada en Dret Lian Na S’ocupa de feines estadístiques a Yan Qing la capital comarcal on hi són un 10% dels 2.000 universitaris destinats a les àrees agrícoles de Pequín.
El 2006 es va instaurar el projecte dels “cun guan”, com s’anomena en xinès la posició laboral d’aquests assistents. L’executiu central ha reservat 100.000 places de cun guan fins al 2010. El govern preveu augmentar les places a les zones més pobres del país, a l’Oest, sobretot per donar més sortides laborals als estudiants en un moment que la crisi econòmica està augmentant l’atur fins i tot entre les persones més qualificades.
La feina aporta un salari d’entre 2.000 i 3.000 yuans mensuals (215 i 325 euros). Després d’un període de tres anys, els graduats reben una posició fixa com a funcionaris de l’Estat. Aquest i la garantia de rebre el permís de residència permanent a la ciutat on han estudiat són els principals objectius dels joves per aplicar-hi. La gran majoria dels qui assumeixen aquesta tasca són estudiants amb nota insuficient en les oposicions al cos de funcionaris de l’Estat. Wang també defensa que els “cun guan” s’hi ofereixen motivats per la màxima del Partit Comunista Xinès (PCX) de servir voluntàriament pel bé del poble. “Mao ja deia que a les zones rurals hi ha moltes coses per fer”, cita Wang, no per casualitat. Hi ha lligams entre la missió del cun guan i la dels universitaris forçats fa trenta anys a aprendre del proletariat agrícola. Després de dècades de silenci entorn la Revolució Cultural apareixen intel·lectuals xinesos que miren de recuperar-la de la memòria, però per destacar-ne allò que consideren que va ser positiu. Zhang Yinde, prestigiós professor de literatura comparada de la Universitat París III, destacava en un assaig recent el parer d’aquells que interpreten la Revolució Cultural com “una alternativa a la modernitat hegemònica capitalista, proposant solucions als problemes causats pel capitalisme contemporani en la seva expansió internacional.”
Els 45 cun guan a Xiang Ying representen gairebé la meitat dels empleats del govern local. Asseguren que la seva jornada de feina és extenuant. Se’ls assigna un districte de la regió per parelles, on hauran d’assessorar els pagesos en qualsevol dubte que tinguin, participar en l’oficina municipal d’arbitratge de disputes i recopilar dades de la regió per analitzar la seva evolució.
Es fan càrrec de tasques com donar lliçons d’informàtica o posar en marxa accions de reclam turístic. També ajuden els analfabets a escriure formularis burocràtics, assisteixen les famílies perjudicades per la pèrdua de llocs de treball entre la massa immigrant a les ciutats i es dediquen a missions concretes segons la seva especialitat acadèmica. Jia, una companya de Wang a Xian Ying, està titulada en prevenció mèdica i dedica part del dia a fer inspeccions en ambulatoris de la comarca, regulant la distribució de vacunes gratuïtes o ensenyant mesures bàsiques com prendre la pressió arterial. Zhang és un llicenciat en Econòmiques de 25 anys que centra la seva energia en explicar als pagesos com poden tenir majors beneficis: “els aconsello quin tipus de collita plantar segons la demanda del mercat, com assolir un millor rendiment si fan collites conjuntes o com cedir a d’altres veïns la gestió d’un conreu”.L’experiència rural també serveix als futurs governants de la Xinaper entendre la base social xinesa i aprendre de primera mà l’únic sistema d’elecció lliure del país, l’elecció d’alcaldes de poble, o de districte i de les seves comissions locals. La majoria dels batlles són membres del PCX –com també ho són molts dels cun guan- però al poble designat per a Wang, l’alcalde els últims 12 anys és un no militant, indica Wang, i valora que “cal conèixer el que passa a les zones rurals per fer carrera a l’administració”.


Cristian Segura. Versió curta a l'Avui d'avui.

Cap comentari: